15/08/2023
#TuNoEtsDeTorà, o sí, i saps on és aquest antic monestir on es diu que els cardonins en van robar les relíquies
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers
Monestir de Cellers
Cellers, poble de Llanera del Solsonès integrat al municipi de Torà (mapa)
Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers més conegut a la comarca com Monestir de Cellers, és un antic monestir benedictí situat a 9 km de Torà, al fons de la vall de Cellers.
Aquest conjunt està format per diverses dependències que s’han anat afegint al llarg dels anys.
Va ser fundat el 1038; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica.
Guardava les relíquies dels seus patrons, i la tradició diu que foren robades el 1399 pels cardonins. El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona.
En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII; la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898.
L’església és l’element principal d’aquest antic monestir, però al voltant d’aquesta trobem l’anomenada Casa dels Sants (SE), dos patis (O) i la rectoria (O).
Església de planta quasi quadrada amb una capçalera triabsidal mancada de nau. Dins el gruix del mur hi ha dues petites absidioles, una a cada banda de l’àbsis central. L’espai quadrangular és cobert amb una cúpula sobre petxines.
Notícies històriques
Segons la llegenda, les despulles dels màrtirs sant Celdoni i sant Ermenter foren portades a Cellers, un poblet de la vall de Forest, a l’antic terme de Llanera de Solsonès, procedents d’un monestir d’Aragó, per enterrar-les en un lloc segur, lluny del perill musulmà, i aixecar-hi una església.
El 1038 els monjos Guillem, Galid i Seniofred rebien un donatiu per tenir cura de l’església de Sant Celdoni i Sant Ermenter.
Amb el temps s’hi formà una petita comunitat benedictina, que el 1070 passà a dependre del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i esdevingué un petit priorat.
A mitjan segle XIV quedà pràcticament deshabitat, per la qual cosa el comte de Cardona, Joan Ramon Folc, d’acord amb el senyor feudal de la contrada, Ramon de Pinós, considerà que la solitud del lloc no era adient per a tenir-hi les relíquies dels sants, que foren traslladades el 19 d’octubre de 1399, un diumenge segons diu l’acta del notari, a l’església de Sant Miquel de Cardona i col·locades en el seu altar major.
La versió popular diu, però, que els cossos foren robats pel comte o en tot cas comprats. Així també ho explica el Martirologi Català de F. Reirola Masferret, 1880.
Finalment, per una butlla de 1593, les rendes del monestir quedaren incorporades a la canongia de la catedral de Solsona.
Devia patir alguns desperfectes durant la Guerra dels Segadors, així trobem que part de la paret del frontispici és de carreus molt treballats provinents d’una restauració que data del 1700, segons està inscrit en una pedra de la girola central i en els ferros forjats de la porta.
Encara avui el diumenge de Passió s’hi celebra la Festa del Perdó en la que hi ha la possibilitat de confessar-se. També inclou una missa i un dinar campestre.
😉