16/08/2023 (actualitzat el 08/11/2025)
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta capella dedicada a un sant vestit de pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina, mostrant una nafra a la cama i acompanyat d’un gos que li ofereix pa.
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Festa del barri de Sant Roc
16 d’agost (mapa)
Abans d’entrar en el detall de la Capella de Sant Roc de cal Carreres, volem rendir un petit homenatge a tots els que, any rere any, fan possible s’hi continuï celebrant la missa el matí del 16 d’agost, publicant el següent fragment de l’homilia de mossèn Grifell a la missa de Sant Roc de l’any 2010, publicat al Celsonsa 684 del 20-08-2010 i que n’hem pogut disposar gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu Mas.
| Fragment de l’homilia de mossèn Grifell a la missa de Sant Roc «A Solsona podríem dir que cada barri, cada carrer, fan la seva festa i la fan de forma diferent. No és igual el carrer de Sant Llorenç que la placa de Sant Isidre, ni el carrer de Sant Pau que la placeta de Sant Salvador ni el carrer de Sant Cristòfol que la plaça de Sant Joan. La festa surt de tots plegats, i de cada un dels carrers, de la plaça o del barri, del delit de viure i de saber que tenim veïns. Si voleu, totes les festes són semblants, però n’hi ha una que és molt diferent, que és la festa del nostre carrer, del nostre barri. Aquella de la que n’hem sigut una mica protagonistes. I potser som capaços de recordar com era la nostra festa quan érem petits, quan teníem 8, 10 anys, com la vivim ara als 40, als 60 o als que sigui. Avui celebrem la festa de Sant Roc i la celebrem en aquesta capella que té aquest regust d’història i de modernitat. I avui, a més d’invocar Sant Roc i de celebrar-hi l’eucaristia volem tenir un record al llarg de tota la festa per la Conxita Llava11, que la portava molt endins del seu cor. El seu traspàs s’esdevingué a la darrera tardor. Ella hi havia viscut, en aquesta casa. A la planta baixa, al costat de la capella, hi havia un capellà, un canonge. Quan aquest es va morir, els amos de la casa van proposar als pares de la Conxita, el Francisco i la Carme, si volien baixar a viure en aquest pis. Aquí hi van néixer els tres germans: el Josep, la Carme i la Conxita. La seva mare es va anar incorporant a tenir cura de la capella. Més endavant, les germanes anaven ajudant a la seva mare, sobretot en els preparatius de la festa patronal i també de la diada de Corpus, en que la capella restava oberta durant la Processó. Mentre la mare Carme tocava la campana, les filles tiraven paperets des del balcó de les Torregasses, De més gran anà a viure a Andorra, i sovintejava les visites i estades al pis que mantenia aquí en aquesta casa. Va tenir el goig no sols de poder conservar els records de la festa de la seva infància i joventut, sinó també de veure que la festa en aquesta plaça anava en augment pel pilot d’iniciatives que s’hi duen a terme i que esperonen als infants de tot Solsona i se senten captivats per la màgia dels gegants i gegantons, de la música dels ballets i de tot el que suposa el folklore de la nostra ciutat. És difícil trobar el consentiment de tothom en les coses, però crec que en aquesta iniciativa que han tingut els massips o els organitzadors, la festa és aprovada per unanimitat. No crec que Sant Roc hagués votat en contra» Mossèn Grifell Capella de Sant Roc de Cal Carreres, 16 d’agost de 2010 |
- Fragment de l’homilia de Mn. Grifell a la missa de Sant Roc – Celsonsa 684 20-08-2010 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Fotografia del Francisco Llavall amb el seu joc del conill porquí
😉
Capella de Sant Roc de cal Carreres
Plaça de Sant Roc 3 (mapa)
Cal Carreres és un edifici de finals del segle XVIII de fàbrica neoclàssica, coneguda pel plural del cognom d’un antic propietari, que acull la capella de Sant Roc.
Cada 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, es fa missa pel matí, normalment a les 10:00. És quan es pot visitar el seu interior. La resta de l’any està tancada.
Sant Roc es representa com un pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina, mostrant una nafra a la cama i amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra. Patró de pelegrins, és invocat contra la pesta, les epidèmies i els mals de genoll i de pell.
S’explica que aquesta capella és la que va donar nom al carrer i a la plaça de Sant Roc. La fer construir qui va fer la casa a finals del segle XVIII. Es diu que era un canonge de la catedral de Solsona que es deia Roc i tenia una gran devoció per aquest sant.
El doctor Antoni Llorens escriu que el carrer de Sant Roc l’any 1542 s’anomena Carrer Nou, i conserva aquest nom fins a finals del segle XVIII, coincidint amb la construcció d’aquesta capella, que és quan canvia al nom actual.
| Carrer de Sant Roc. – 1542, Carrer Nou. Continuà anomenant-se així, tant en el parlar del poble com en la documentació, fins a finals del segle XVIII. 1774 es diu de Sant Roc i antes carrer Nou. |
Pel que fa a la Plaça de Sant Roc, fins l’any 1774, se’n deia Plaça de la Camorra.
D’aquesta manera ens ho explica el doctor Antoni Llorens, també en el seu llibre “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya”, al parlar de la història del carrer de les Llices.
| EL CARRER DE LES LLICES El nom d’aquest carrer, que sortosament ha perdurat fins avui, mereix un estudi a part. Llices és la forma plural de “lliça”, que significa el lloc o camp clos en el que s’hi celebraven les justes i els torneigs. Aquell lloc, cal situar-lo entre les cases que donaven al carrer dels Jueus o de Sant Pau per un cantó, i per l’altre, amb la muralla, l’ample pas de la qual existent a l’alçaria dels merlets, oferia una excel·lent tribuna als espectadors dels jocs. L’extrem de la lliça pel cantó de llevant cal situar-lo a la que se’n deia la Plaça de la Camorra (1774), existent en l’actual plaça de Sant Roc i en la línia, més o menys, del carrer de Sant Miquel Xic. Al manual del notari Guillem Martí, hi trobem la notícia d’un contracte, estipulat pels cònsols, pel termini de dos anys, amb Jaume Borrech, músic, veí de Solsona, i Pere Macià, fill de Lleida, per tocar “xalamia i cornamussa en totes les festes anyals i en tots els dies festius assenyalats, i també en temps de noces, de fires, hosts i cavalcades”, rebent en paga, cada any, set canes de pany de llana de “color suficient”. Els músics es reservaven el dret de poder marxar on els lloguin per tocar, a excepció dels dies que han de fer-ho a Solsona. Aquest contracte, signat el 28 de febrer de 1376, fou cancel·lat, sense que se’ns diguin els motius. Més l’any següent, el 14 de desembre, se n’estipula un altre amb Ramon Mathey, trompeter, sabater d’ofici, per part dels cònsols de les dues jurisdiccions i per cinc anys, per tocar en les mateixes ocasions de noces, fires, hosts i cavalcades, afegint-hi “com és costum en la vila”. Han de donar-li dos florins d’Aragó i, per Sant Joan i Nadal, els vestits complerts d’acord amb el costum establert en aquesta vila per als trompeters. Aquesta vegada el contracte fou acomplert. Els “temps d’hosts i cavalcades” en els que havien de tocar els músics o el trompeter, equivalen, en aquest cas, als temps de justes i de torneigs. Els vescomtes de Cardona, que havien instaurat en la vil·la del seu castell el joc de “córrer de bou”, que encara perdura, preferien el de les justes i torneigs per a Solsona. La jurisdicció del Monestir va contribuir a la instauració d’aquests jocs prestant el camp on se celebraven, que era de la seva jurisdicció. Els dos carrers, de Sant Pau i de les Llices, donaven a la plaça de la Camorra, i acaben el primer, al carrer Nou, i el segon, al portal d’En Cavarroques o del Travesset. |
En el plànol de Solsona del projecte de clavegueram d’Eusebi Martí de l’any 1924 els seu nom era “Plaza de la Mancha“
- Exposició ‘Aiguafina, els camins de l’aigua’ – Clavegueres i depuradores (pdf)
- Exposició ‘Aiguafina, els camins de l’aigua’ – informació (pdf)
😉
Enllaços relacionants amb cal Carreres, on també hi hem recollit el nom de cal Llavall, cognom del Xisco Xerraire que duia el conill porquí a les fires i que hi vivia.
- Cal Carreres (Viquipèdia)
- Cal Carreres – Pere Cascante i Torrella – Resultats intervencions arqueològiques al nucli antic de Solsona (pdf)
- Les restes arqueològiques museïtzades de la finca de cal Carreres – Programa Festa Major Solsona 2010 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Festa de Sant Roc 2009 (Celsona 633)
- Gegantons de Sant Roc 2009 (Celsona 633)
- Fotografia del Xisco Xerraire amb el seu joc del conill porquí
- Fragment de l’homilia de Mn. Grifell a la missa de Sant Roc – Celsonsa 684 20-08-2010 – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
😉