25/08/2023
#TuNoEtsDeLladurs, o sí, i saps quina és aquesta escola del ZER del Solsonès
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Escola de la Lladurs
Lladurs, poble que dona nom al municipi de Lladurs (mapa)
La primera constància escrita de l’escolarització de Lladurs és en llibre del 1908 de la “Junta local de primera enseñanza”. La formàven l’alcalde de Lladurs (Joan Vilà), el mossèn (José Morera Caballol) i els vocals, veïns del municipi (Manuel Farrás Solé, Lorenzo Sancebrià Augé, Juan Puigpinós Besora i Ramon Sala Porredón).
L’escola actual és un edifici modern, de propietat municipal, de recent construcció que concentra les dependències de l’ajuntament i l’escola municipal situat al costat de l’església i la rectoria al pla de Lladurs, amb accés directe des de la carretera local LV-4241 de Solsona a Coll de Jou.
Entre les mestres que han passat per aquesta escola en volem destacar:
- Mercè Augé i Pellicer
- Antònia Boronat i Espasa
L’escola forma part del la Zona Escolar Rural (ZER) del Solsonès està formada per set escoles: Ardèvol, La Coma, Freixinet, Lladurs, Llobera, Navès i Sant Climenç. La de Lladurs la descriu d’aquesta manera:
| L’escola de Lladurs forma part de l’ Edifici de l’Ajuntament, ocupant 78 m2 de la planta baixa. Consta de tres aules completament renovades. A l’aula de primària hi ha bona part de la biblioteca i s’hi fa el menjador escolar. A l’aula d’infantil, més gran aquesta, hi ha la zona d’ordinadors, i també tots els racons de joc, construccions, cuineta, botiga,… Finalment, disposem d’una petita aula de desdoblament que fa també la feina de despatx de direcció. Pel que fa a la psicomotricitat i l’esport es pot gaudir de la pista poliesportiva situada prop de l’escola que pertany a l’Ajuntament i de la sala polivalent del poble on també s’hi realitzen actes i teatres. |
- Escola de Lladurs – ZER del Solonès (web)
- Escola de la Llena – Parròquia. escola i societat – Ajuntament de Lladurs
- Lladurs POUM – Inventari altres edificacions – Escola de la Llena (pdf)
😉
LLadurs
De la formació del municipi als nostres dies
A mitjan segle XIX, com a conseqüència de les reformes iniciades a partir de la Constitució de 1812 –entre elles l’abolició del règim senyorial-, es reestructura el mapa municipal de tot el país.
Al nord de Solsona s’agreguen les parròquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra d’Isanta, els Torrents i Lladurs, quedant-se aquesta darrera amb la capitalitat i donant nom al nou municipi, que en aquell moment estava integrat per 71 famílies.
El municipi va conèixer les guerres carlines que van tenir lloc al llarg del segle XIX; cal remarcar que el Solsonès tenia una inscripció a aquesta ideologia i es va consituir com un dels focus carlins més importants de Catalunya. De nou la muntanya va ser escenari de corredisses i escaramusses.
Al llarg del segle XX l’èxode rural ha estat una realitat; amb cada família que marxava i cada casa que es buidava es tancava també una pàgina de la història escrita amb l’esforç de generacions i generacions de persones que durant segles havien viscut i treballat de la terra i per a la terra, sense aigua corrent, ni llum, ni carreteres, ni serveis de cap mena.
No va ser fins finals del segle XX que va arribar la llum a moltes de les cases de pagès del terme de Lladurs, algunes de les quals continuen abastant-se d’aigües als pous i fonts properes.
L’única escola que es conserva en funcionament al municipi és la de Lladurs, situada en el conjunt on també es troba l’ajuntament i l’església parroquial de Santa Maria.
Avui, la millora de les condicions de vida en els masos, junt amb els serveis bàsics, és la millor garantia per a restar en el territori. Tanmateix, el panorama agrari i la manca de relleu generacional -entre altres factors- posen en perill la supervivència de les explotacions.
😉