26/08/2023
#TuNoEtsDeLladurs, o sí, i saps on era Santa Maria del Pla
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Santa Maria de Lladurs
Lladurs, poble que dona nom al municipi de Lladurs (mapa)
Santa Maria de Lladurs, també coneguda com Santa Maria del Pla, és l’església parroquial de Lladurs situada al pla de Santa Maria o pla de Cirera.
És un edifici modern de l’any 1927 que el bisbe Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va fer edificar on hi havia l’antiga capella de Santa Maria del Pla, de la que es conserva un tros de mur. Adossada a l’església també s’hi va construir la rectoria.
És una església moderna amb tendències neoclàssiques rurals. Planta rectangular i coberta a dos vessants amb gran campanar adossat.
Façana a nord-est amb porta d’arc de mig punt amb llinda de pedra. Té un gros rosetó amb vitralls al damunt. Parament de pedres diferents i morter, excepte a les cantonades i al campanar que són de pedra picada i tallades.
S’hi venera una talla barroca policromada de la Mare de Déu alletant el fill del segle XV, i els màrtirs Sant Abdò i Sant Senen, patrons de Lladurs, que celebren la seva festivitat el 30 de juliol, és per aquest motiu que la festa major es celebra, segons com s’escaigui el dia dins la setmana, el darrer cap de setmana de juliol o el primer del mes d’agost.
Història
A la consagració de Sant Llorenç prop Bagà (Berguedà) de l’any 983 consta que el monestir posseïa l’església de Santa Maria de Lladurs (“ecclesiam Sancte Mane de Ladurcio”), la qual, versemblantment, no era la parroquial del lloc, atès que l’acta de consagració de Sant Julià de Canalda (Odèn), de l’any 900, ens assabenta que ho era la de Sant Martí.
L’any 1037 apareix novament esmentada, en aquest cas arran de la venda d’uns alous situats “in apendicio de Sancta Maria de Ladurc”. Aleshores possiblement ja no era una possessió de Sant Llorenç prop Bagà, car l’inventari dels béns del monestir de Sant Llorenç de Morunys, no datat però situable a mitjan segle XI, inclou aquesta església (“et in Ladurz ipsa ecclesia Sancta Maria”).
Al final del segle XI (1095) és esmentada en donar la confrontació d’un alou de Timoneda, que tenia a llevant la “via que descendit per ipsum planum de Sarri contra ecclesiam Sancte Marie de Ladurz”.
Al final del segle XVIII, Costa i Bafarull indicava que era una sufragània de l’església parroquial de Sant Martí de Lladurs, categoria que mantenia a mitjan segle XIX.
La reorganització de les parròquies del bisbat de Solsona, endegada l’any 1897, li llevà la condició de sufragània, que mantingué la nova distribució parroquial de l’any 1909.
L’any 1928 (any que figura a la dovella central de la porta de l’edifici actual) fou reconstruïda de bell nou, i passà a ésser l’església parroquial de Lladurs, tot substituint la de Sant Martí, situada vora el castell.
La nova església parroquial tingué, a partir d’aleshores, com a sants titulars, els d’ambdues esglésies (parròquia de Sant Martí i Santa Maria de Lladurs), però en l’actualitat únicament ho és santa Maria.
- Viquipèdia – Santa Maria de Lladurs
- enciclopèdia.cat – Santa Maria de Lladurs
- Lladurs – Parròquia de Lladurs
😉
LLadurs
De la formació del municipi als nostres dies
A mitjan segle XIX, com a conseqüència de les reformes iniciades a partir de la Constitució de 1812 –entre elles l’abolició del règim senyorial-, es reestructura el mapa municipal de tot el país.
Al nord de Solsona s’agreguen les parròquies de Montpol, Terrassola, La Llena, Timoneda, Isanta, la quadra d’Isanta, els Torrents i Lladurs, quedant-se aquesta darrera amb la capitalitat i donant nom al nou municipi, que en aquell moment estava integrat per 71 famílies.
El municipi va conèixer les guerres carlines que van tenir lloc al llarg del segle XIX; cal remarcar que el Solsonès tenia una inscripció a aquesta ideologia i es va consituir com un dels focus carlins més importants de Catalunya. De nou la muntanya va ser escenari de corredisses i escaramusses.
Al llarg del segle XX l’èxode rural ha estat una realitat; amb cada família que marxava i cada casa que es buidava es tancava també una pàgina de la història escrita amb l’esforç de generacions i generacions de persones que durant segles havien viscut i treballat de la terra i per a la terra, sense aigua corrent, ni llum, ni carreteres, ni serveis de cap mena.
No va ser fins finals del segle XX que va arribar la llum a moltes de les cases de pagès del terme de Lladurs, algunes de les quals continuen abastant-se d’aigües als pous i fonts properes.
L’única escola que es conserva en funcionament al municipi és la de Lladurs, situada en el conjunt on també es troba l’ajuntament i l’església parroquial de Santa Maria.
Avui, la millora de les condicions de vida en els masos, junt amb els serveis bàsics, és la millor garantia per a restar en el territori. Tanmateix, el panorama agrari i la manca de relleu generacional -entre altres factors- posen en perill la supervivència de les explotacions.
😉