01/09/2023
#TuNoEtsDePinell, o sí, i saps on se celebra la festa de la Santa Creu de maig que serveix per protegir la collita de les pedregades
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Protegir la collita contra les pedregades
Ram de Sant Pere Màrtir i pa de la Santa Creu
Al Solsonès hi havia aquesta tradició i creença per protegir el camps contra les pedregades:
| Per Sant Pere Màrtir, el 29 d’abril, es feien aplecs amb missa i benedicció de rams. Per la Santa Creu, el 3 de maig, es feien aplecs amb missa i benedicció de pa. Per protegir un camp de les pedregades s’agafava un tros de ram beneit per Sant Pere Màrtir, un bocí de pa beneit per la Santa Creu embolicat en paper i es feia una creu amb unes branques d’arç per posar-ho sobre d’una pedra o d’una codina del costat del camp i es tapava tot amb una pedra perquè quedés ben resguardat. El tros de ram, el pa beneit i la creu d’arç s’havien de posar en tots els camps que s’havien de protegir de la pedregada. |
😉
Sant Iscle de Miravé
Miravé, una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès. (mapa)
En un dels punts més alts del terme parroquial de Miravé, hi ha l’església de Sant Iscle, molt a prop de la masia, avui mig abandonada, la qual porta el mateix nom.
No es coneix cap document que faci referència a aquesta església de propietat privada.
S’hi celebra la festa de la Santa Creu del 3 de maig, el diumenge després del 3 de maig, un aplec amb missa i benedicció del pa.
Església
L’església és d’una nau, capçada per un absis semicircular lleugerament orientat al sud-est. Ha sofert modificacions a bastament, gairebé a totes les seves parts.
Tot el conjunt ha estat sobrealçat. És ben visible la reforma feta últimament no solament al frontis —amb un òcul quadrilobulat— i a la porta del mur de migjorn —amb dovelles ben polides, formant un arc de mig punt resseguit per un guardapols de pla i bisell—, sinó també a la cornisa, sota teulada, que ressegueix la nau i l’absis amb pedres trapezoidals de pla i bisell; i encara es veuen més les modificacions a les arcuacions cegues de l’absis, algunes de les quals són treballades en blocs on, mitjançant incisions fetes a la pedra, se simula la dovella.
Les parts inferiors dels murs han estat treballades amb pedres trencades a cops de maceta, que segueixen unes filades no gaire regulars, i a l’absis, amb pedres quadrades i treballades a punta, com els carreus de reforç dels angles.
La coberta de la nau és a dos vessants, i cònica la de l’absis, on, descentrada, es veu, tot i que tapiada, una finestra d’espitllera.
En quatre carreus de les filades inferiors de l’absis hi ha senyals del picapedrer: una creu doblada i creus senzilles.
La volta és de canó, amb arc preabsidal de mig punt i una cornisa postissa a la nau.
Les profundes alteracions “neoromàniques” que han estat dutes a terme en aquest edifici fan que la part original sigui de difícil filiació.
😉
Festa de la Santa Creu
3 de maig, dia de la troballa de la santa Creu.
La Diada de la Santa Creu, Creu de Maig, Invenció de la Santa Creu o també Festa de les Creus és una de les festes dins del ritu romà per celebrar el culte a la Creu de Crist.
«Invenció» (del llatí invenio, «descobrir») és el nom litúrgic i oficial. En canvi Creu de Maig o festa de les Creus és la denominació popular d’aquesta celebració catòlica.
Se celebra el 3 de maig, i l’Església catòlica, segons el ritu romà, ha situat la troballa de la santa Creu en aquest dia. És una festivitat molt estesa a Espanya i Hispanoamèrica. Però després de la reforma de la litúrgia romana per Joan XXIII, el 1960 amb el motu proprio Rubricarum instructum, va perdre importància en el calendari romà.
Història
L’origen rau en commemorar la troballa per part de Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, de la veritable creu de Jesucrist en la seva peregrinació a Jerusalem. En tractar-se d’una festa relacionada amb la passió de Crist, la seva Creu, la festa en ritu romà és de color vermell.
La festivitat sol situar-se el 3 de maig per ser aquesta data la de la «invenció» (és a dir, la «troballa») per santa Helena l’any 326 de la «veritable creu» (Veracreu) on Crist va ser crucificat.
Encara que el 3 de maig se celebra la Invenció de la Santa Creu (o Creu Verda, pel caràcter vegetal de la primavera), l’Església va situar el 14 de setembre la celebració de l’Exaltació de la Santa Creu (o Creu Seca).
Certs autors enllacen la festa de la Creu de Maig amb un origen pre-cristià en l’Arbre de Maig. El culte a l’arbre ha estat comú en la religió europea i s’ha donat, entre altres pobles, en celtes, germànics, grecs, romans i eslaus. El l’Arbor Intrat romà es tallava un pi, s’engalanava amb garlandes violetes, cintes de llana i una imatge d’Atis i es portava al temple de Cíbele.
La devoció a la Santa Creu és present a Catalunya des de temps antics tal com ho demostren les dedicatòries de vells edificis eclesiàstics arreu del territori. L’advocació a la Santa Creu és la primera, molt abans de la de santa Eulàlia, de la catedral de Barcelona.
L’obra Catalunya romànica, diu que «la primera catedral de Barcelona de què es tenen notícies documentades es troba dedicada a la Santa Creu, almenys des del 599, i també a santa Eulàlia, des del 877». Aquesta referència es troba en les actes d’un concili que va tenir lloc a Barcelona el primer de novembre del 599.
😉