La foto del Pep

#TuNoEtsDeNavès, o sí, i saps quina és aquesta creu dedicada de un beat

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Creu de Josep Vidal Balcells (Cenotafi)
Carretera de Solsona a Berga, a l’alçada de Torrecanuda, Navès (mapa)

L’any 1936, a la carretera de Solsona a Berga, a l’alçada de Torrecanuda, les forces revolucionàries van matar un novici claretià de Solsona nascut a Santa Coloma de Queralt l’any 1908, en Josep Vidal Balcells (Santa Coloma de Queralt, 1908 – Navès, 1936) que es refugiava a la casa Grifé i treballava al forn d’obra del Pla de Clarà.

Durant el franquisme s’hi va erigir una creu de record. A la creu de ferro hi ha escrit l’any 1949.

Va ser beatificat a Barcelona el 21 d’octubre del 2017, i a Forum Libertas hi trobem la seva història:

Assassinat per pressions d’un veí dels pares El clergue profés claretià José Vidal Balsells, nascut el 5 de desembre de 1908 a Santa Coloma de Queralt (Tarragona), tenia 27 anys quan el van martiritzar a Navès (Lleida). Va ser beatificat a Barcelona el 21 d’octubre del 2017. En esclatar la revolució era a Solsona i segons la biografia de la beatificació es va delatar en escriure una carta als seus pares i quan el van detenir no va sospitar que l’anessin a matar: A totes les cases per on va passar es va comportar com un bon religiós, ensenyava el catecisme als nens i ajudava en les tasques de la casa, com escombrar corrals i cuidar el bestiar. Les seves converses eren preferentment pietoses, caritatives i sobre l’Acció Catòlica en què havia militat activament. Pel que fa als perseguidors afirmava que calia tenir la mateixa conducta que Jesucrist: perdonar. Això originava alguna amigable disputa. No tenia por de la mort. Deia que ell acceptava el martiri com una gràcia especial de Déu i que l’única cosa que sentiria seria deixar els seus pares vellets. Per això, després de renovar els vots el dia 15 d’agost a Rotés a mans del P. Codinachs, Superior del col·legi, va demanar permís per anar a visitar els seus pares, pensant trobar refugi més segur, i li va ser concedit. La distància a Santa Coloma de Queralt era considerable, però va emprendre el viatge. Va arribar a les rodalies de Pinós, però les alarmes i els tirotejos el van fer desistir i als dos dies va tornar a Navés i passant per Les Planes va arribar al mas Grifé, on es va allotjar fins a la seva mort. No es va conformar amb aquest revés i va escriure una carta als seus pares, perquè anessin a buscar-lo. La carta, per desgràcia, va caure en mans del Comitè de Santa Coloma de Queralt, que el va anar a buscar. Així un grup de quatre milicians de Santa Coloma i tres de Solsona, capitanejats pel Xandri, es van presentar a Les Planes, la direcció de la carta, a la casa del Sr. Domingo Casafort, a qui li van mostrar la carta dient que venien a buscar-lo per portar-lo a casa.  Com que el Josep no era allí, el Sr. Domingo els va acompanyar a cal Grifé, de Navés. Segons narra el Sr. Domingo: En veure el Sr. Vidal que arribava a casa un grup d’homes armats, va tenir por i se’n va anar al bosc, però en adonar-se que jo els acompanyava i davant la confiança que li vaig inspirar fins i tot de paraula que no li havia de passar res, es va presentar. En dir-li els del Comitè que el buscaven per acompanyar-lo a casa seva, més aviat va demostrar alegria. Quan va arribar a la seva presència, li va dir el Xandri: – Ja t’havies amagat? – Res d’això, li va respondre. – No creguis, va contestar Xandri, no és gaire segur córrer. Entre els milicians de Santa Coloma havia coneguts de Josep Vidal els qui aquest va saludar estrenyent la mà i fins i tot abraçant-ne un, ja que li havien dit que venien per portar-lo a casa i ell no sospitava absolutament res, igual que el Sr. Argerich, l’amo de Grifé perquè es van presentar amb molt bones formes, anaven vestits de paisà i no semblava que portessin armes, encara que els de Solsona van circumdar la casa perquè no es pogués escapar. El Sr. José Argerich afegeix: No van dir cap blasfèmia ni van parlar malament de la religió ni dels sacerdots. El Sr. Vidal es va lliurar molt confiat a ells, perquè creia que anava a casa seva. En sortir de casa meva no el va acompanyar ningú. El Sr. Vidal se’n va anar sol amb ells. Després de saludar els del Comitè, va pujar a la seva habitació per canviar-se de roba, però els del Comitè li van donar pressa per no arribar molt tard, i fins i tot van pujar a la seva habitació per controlar si efectivament es canviava de roba. També li van preguntar si n’hi havia d’altres de la seva comarca perquè hi viatgessin. El Sr Vidal es va acomiadar amb un adéu fins que acabés la guerra, dient: Adéu! Quan sigui a casa, ja us escriuré. Els del Comitè de Santa Coloma van acompanyar el Sr. Vidal fins al lloc anomenat Creu de Pantiner, on havien deixat el cotxe, distant un quilòmetre de la casa. Van pujar tots al cotxe i es van posar en marxa en direcció a Berga, no a Santa Coloma de Queralt, i al Km. 11, davant de la casa de Torrecanuda el van afusellar cap a les 9 o 10 de la nit del 22 d’agost de 1936 .El seu cadàver el van trobar estès, amb la mà dreta sobre el pit i crivellada per una bala, i l’esquerra estesa en vertical. Pel que sembla, qui el va fer matar va ser un veí de la casa dels seus pares. Els trets van ser nou o deu i els van escoltar els habitants de Torrecanuda, que el van trobar mort a la carretera l’endemà. Va ser enterrat al cementiri de Navés.  El 12 de maig de 1939 les seves restes van ser traslladades al cementiri de Solsona. Aquí va donar el testimoni d’amor més gran a Jesucrist. Aquí al mig de la carretera 22-VIII-1936. Podeu llegir la història dels màrtirs a Holocaust catòlic (Amazon i Casa del Llibre).

• Espais de memòria UDL – CREU ALS CAIGUTS A NAVÈS (web)
• BEATO JOSÉ VIDAL BALSELLS – Parroquia San Martín de Porres – Hermosillo, Sonora, México (web)
• BEATO JOSÉ VIDAL BALSELLS – Parroquia San Martín de Porres – Hermosillo, Sonora, México (pdf)
• TINET – Josep Vidal Balcells (web)
• Forum Libertas – José Vidal Balsells – Asesinado por presiones de un vecino de sus padres (web)
• Montserrat Riu Mas – Solsona i els Claretians – Recopilació d’articles publicats al CELSONA (pdf)

😉

Dos beats màrtirs de la Guerra Civil tenen un altar a Solsona
Església del Cor de Maria – 10 de novembre de 2019

El diumenge 10 de novembre tingué lloc la magna celebració de col·locació a l’altar nou de l’església del Cor de Maria de les relíquies de dos màrtirs claretians morts per la persecució religiosa del 1936, Julián Villanueva i Josep Vidal, declarats beats en la celebració de la Sagrada Família de Barcelona del 21 d’octubre de 2017.

Qui són els dos beats màrtirs? Estudiant Josep Vidal Balsells, màrtir claretià Nasqué l’any 1908 a Santa Coloma de Queralt. Ingressà a la congregació claretiana. El 1935 feu la professió religiosa. Com a estudiant claretià passà a Solsona. Era un jove excel·lent, apostòlic, molt pietós. Estava disposat a acceptar el martiri com una gràcia especial. Amb l’arribada de la guerra passà a refugiar-se en diversos llocs del Solsonès. Finalment, a Navès. Escrigué una carta als seus pares, demanant-los que l’anessin a buscar. Aquesta caigué en mans del Comitè de Santa Coloma de Queralt. Llavors, uns revolucionaris l’anaren a buscar. El trobaren a cal Grifé de Navès. Li digueren que el portarien a casa. Ell s’ho cregué. Pujaren al cotxe. Agafaren, però, direcció Berga. Aquell 22 d’agost de 1936, a la carretera, davant de la casa Torrecanuda, morí màrtir. Va ser enterrat a la parròquia de Solsona. Julià Villanueva i Olza, màrtir claretià Nasqué l’any 1869 a Villanueva. Ingressà a la congregació claretiana. El 1898 féu la professió religiosa. Al esclatar la guerra estava al seu destí, Solsona. Anà a refugiar-se a la masia Viladot. A primers d’agost uns revolucionaris cremaren l’altar de la capella d’aquesta masia. Li preguntaren al germà qui era. Respongué: jo sóc religiós, catòlic, apostòlic, romà, i, a més, de Navarra. Llavors, al anticlerical que l’apuntà, li digué: no em féu por ni vos ni el vostre fusell. Podeu matar-me, però vos i jo haurem de presentar-nos algun dia davant del tribunal de Déu, i Ell és el Jutge suprem… Havent-hi molts testimonis, no el mataren. Però, el 1 de setembre de 1936 els revolucionaris tornaren a cal Viladot. Els allí refugiats, fugiren. Mes tard el germà tornà cap a la casa. Al vespre, uns revolucionaris, molestos per la seva confessió religiosa, anaren a buscar-lo. El pujaren a un cotxe, el maltractaren molt. L’auto parà uns dos quilòmetres abans de Su. El feren baixar. Li arrancaren els vestits. Li digueren que el matarien. S’agenollà, pregà uns minuts. Els digué que els perdonava i que pregava a Déu que la seva sang els convertís. Allí fou màrtir. Fou enterrat a la parròquia de Solsona. Les restes d’ambdós claretians foren traslladades el dos de febrer de 1956 a l’església de la Parròquia de Solsona.

• Nació Solsona – 20-10-2019 – Dos beats màrtirs de la Guerra Civil tindran un altar a Solsona (pdf)

😉