23/09/2023
#TuNoEtsDeLladurs, o sí, i saps on és la creu dels afusellats
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Creu dels Afusellats de Cinca (Cenotafi)
Km 7,6 LV-4241, camí de Cinca, municipi de Lladurs (mapa)
Creu que està al costat, a l’esquerra pujant, de la carretera de Solsona a Sant Llorenç, on hi ha el camí a Cinca. Des de que han millorant es revolts de la pujada de les fonts de Lladurs queda una mica més apartada de la carretera, però perfectament visible.
A la part frontal hi ha el següent escrit:
| 1835 24 DIBRE (desembre) FUSELLARENT A RAMON SINCA FRANCISCO SOLER JUAN MIRALLAS |
A la part del darrere hi ha el següent escrit:
| RECONSTRUIDO EN 1951 POR JOSE-VILA |
Hem preguntat qui podien ser aquests afusellats al nostre historiador de capçalera, el Nil Boix Besora, i ens ha dit el següent:
| No he trobat informació al respecte. Per les dates ha d’estar relacionat amb la campanya del santuari de Lord. A finals del 1835 es produeix el setge liberal dels santuari de Lord i els carlins al desembre fan una contra-ofensiva per atacar la rereguarda amb una maniobra de flanqueig per Lladurs. Els carlins són interceptats. És possible que fossin combatents carlins afusellats pels liberals o gent que va ajudar les tropes. La premsa del moment tampoc en parla. Aquesta creu la van canviar de lloc quan van fer el tros de carretera nou el 2015. |
Com a curiositat, compartim aquests comentaris:
| Es dona la coincidència que comandant de la resistència del santuari de Lord, conegut com el cabdill Miralles, va ser capturat pels liberals el 23 de desembre, afusellat, mutilat públicament a sant Llorenç, i parts del seu cos es van exposar a Barcelona. Cal tenir en compte a Borrells es posaven Miralles de cognom, a Caballol es deien Soler i Cinca eren Sinca. Cinca, Borrells i Caballol són tres cases de Lladurs properes on hi ha la creu. |
- Manuel Santirso Rodríguez – 2008 – Revolución liberal y guerra civil en Catalunya 1833-1840 – Parte 4 de 11
- Joan-Xavier Quintana Segalà – 2019 – L’administració pública carlina a Catalunya a la guerra dels set anys (1833-1840)
😉
Primera Guerra Carlina
Guerra dels Set Anys (1833-1840)
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d’Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat. És la primera d’una sèrie de confrontacions anomenades genèricament Guerres Carlines.
A Catalunya les nombroses partides actuaven sense coordinació. El comandament del pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basconavarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l’agost de 1835, sota el comandament de Juan Antonio Guergué i format per 2.700 soldats amb la missió d’organitzar el front a Catalunya.
Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament Ignasi Brujó i Rafael Maroto. Aquest va estar poc temps (uns mesos), va crear confusió i va tenir moltes derrotes, per la qual cosa el desembre de 1836 va ser substituït per Blas María Royo de León, que havia estat cap de l’estat major de l’expedició Guergué. Royo va aconseguir victòries importants, com el desastre d’Oliver i la conquesta de Solsona.
Amb l’entrada d’Espartero a Berga el 4 de juliol, Cabrera va haver de passar a França el 6 de juliol del 1840, fet que va suposar el final de la guerra.
😉