Escoles, Palau Llobera

17/11/2023

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on era l’Escola Parroquial Graduada Sagrat Cor de Jesús

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Escola Parroquial Graduada Sagrat Cor de Jesús
Escuela Nacional Parroquial del Sagrado Corazón
També coneguda com els Dominics o els «Hermanos» (mapa)

Malgrat que va començar a operar acabada la Guerra Civil, L’Escola Parroquial Graduada Sagrat Cor de Jesús va tenir l’autorització definitiva per l’Orde Ministerial del 26 de juny de 1.953.

Des de la seva autorització fins al curs escolar 1.970-1.971 va estar organitzada en tres unitats, ateses per tres mestres nacionals i en ella s’impartien els ensenyaments corresponents als sis primers cursos d’Ensenyament Primari.

El 27 de juny de 1.972, d’acord amb el que demanaven els OO.MM. del 9 de juny i del 30 de desembre de 1.971, fou sol·licitada la transformació i classificació del Centre esmentat en Escola d’E.G.B. amb el nom de «Escola Parroquial Sagrat Cor de Jesús«, ampliant l’espai de l’escola al Seminari Menor de Solsona. Als Dominics s’hi va quedar el parvulari, Parvum I, i els nens de primer fins a sisè van pujar al Seminari.

Els tres mestres més recordats d’aquesta escola són: el senyor Padullés, el senyor Jovells i el senyor Baiget.

Josep Baiget i Cabestany
Paraules de Solsona (bloc)

Va néixer a Castellnou de Seana l’abril de 1943. El pare era paleta i, com que era el gran de la família, portava l’empresa familiar.

(…)

Llavors, de l’escola de Solsona se’n deia Escuela Nacional Parroquial del Sagrado Corazón, però era coneguda com els Dominics, per estar al seu edifici, o també com els «Hermanos».

Per als xicots, hi havia tres mestres: el senyor Padullés, el senyor Juvells i ell. Els va passar l’inspector —el que havia estat al seu tribunal d’oposicions i el tenia ben considerat—, i els va dir que havien de tenir l’escola més néta. Es veu que les fulles seques entraven amb molta facilitat i ningú no tenia cura de treure-les.

Amb la Llei General d’Educació (LGE) de l’any setanta es va establir l’obligatorietat i la gratuïtat de l’educació bàsica fins als catorze anys i es va introduir l’EGB, el BUP, el COU i l’FP.

Amb aquests canvis, l’Escola es va quedar petita i van haver de pujar cap a l’edifici del Seminari. A les Escoles Nacionals ja els estaven fent l’edifici nou. A més, es va muntar l’Escola Llar, que va durar fins a la LOGSE.

(..)

La senyoreta Mei Vila i Riu va ser la primera dona en incorporar-se a l’escola d’E.G.B. al seminari, i d’aquesta manera ho recorda:

Mei Vila i Riu
Paraules de Solsona (bloc)

Com que el part es presentava complicat, la Mei va néixer a Barcelona el juliol de 1947, però els pares vivien a Solsona i ella és solsonina.

(…)

El curs següent li va sortir feina al Col·legi del Sagrat Cor que hi havia al Seminari de Solsona. Llavors, en aquell col·legi només hi havia tres mestres: el senyor Padullés, el senyor Baiget i el senyor Juvells. I ella, per ser dona, va necessitar un paper signat pel bisbe, llavors Vicent Enrique i Tarancón, per poder entrar a l’edifici del Seminari, que encara tenia seminaristes que hi estudiaven. Li van fer sense cap problema i va començar a treballar. Els seminaristes més petits anaven a les classes amb els altres nens. El col·legi era només de nens. Les nenes estudiaven a les Monges.

Aquest col·legi del Sagrat Cor era el que hi havia hagut al Consell Comarcal, el que en deien els «hermanos», i que el van traslladar a l’edifici del Seminari. Al Consell Comarcal hi van deixar el parvulari, Parvum I, i els nens de primer fins a sisè van pujar al Seminari.

Al Col·legi del Sagrat Cor, ella va començar fent classes als petits, als de primer de primària. Els feia totes les assignatures, però una tarda a la setmana, els hi agafava una altra mestra perquè la Mei pogués anar a fer francès als xicots de sisè. Quan van contractar aquesta nova mestra, ella ja no va ser l’única dona que treballava al Col·legi.

(…)

Al web de l’Escola Arrels a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya hi trobem la següent informació sobre aquesta escola:

L’ESCOLA PARROQUIAL SAGRAT COR DE JESÚS DE SOLSONA

ORIGENS

Acabada la Guerra Civil, en no tornar a Solsona els Germans de la Salle, en el mateix local que ells utilitzaven abans i que era propietat del Bisbat, va començar a funcionar-hi una escola, en la qual hi exercia de mestre un capellà de la Parròquia i tenien llogats dos mestres més.

RECONEIXEMENT

L’esmentada escola que s’anomenà «Escola Parroquial Graduada Sagrat Cor de Jesús«, depenia del Patronat Diocesà d’Educació Primària de la Diòcesi de Solsona.

Va obtenir la condició d’Autoritzada definitiva per l’Orde Ministerial del 26 de juny de 1.953 i va passar a ser Escola de Patronat Diocesà per l’O.M. del 4 de juny de 1.958.

Des de la seva autorització fins al curs escolar 1.970-1.971 l’Escola Parroquial Sagrat Cor de Jesús va estar organitzada en tres unitats, ateses per tres mestres nacionals i en ella s’impartien els ensenyaments corresponents als sis primers cursos d’Ensenyament Primari.

TRANSFORMACIÓ

Davant la nova llei d’Educació, l’escola va trobar-se en aquest dilema: o tancar o demanar la transformació del Centre en un de complet, amb els 8 cursos d’E.G.B.

S’optà per la transformació del Centre en un de complet i per la seva subsegüent classificació.

A l’edifici, situat al carrer dels Dominics, on fins aleshores havia funcionat l’Escola, no hi havia espai suficient d’acord amb el que exigia la Llei d’Educació. Llavors la Parròquia de Solsona va demanar poder instal·lar l’Escola al Seminari Menor d’aquesta Ciutat. Aquesta petició fou atesa favorablement.

El 27 de juny de 1.972, d’acord amb el que demanaven els OO.MM. del 9 de juny i del 30 de desembre de 1.971, fou sol·licitada la transformació i classificació del Centre esmentat en Escola d’E.G.B. amb el nom de «Escola Parroquial Sagrat Cor de Jesús«.

CLASSIFICACIÓ

El Ministeri d’Educació i Ciència, amb data del 12 de juliol de 1.973, concedia la transformació i classificació condicionada a la realització de les obres de condicionament i adaptació corresponents.

El dia 11 d’octubre de 1.979 fou concedida la classificació definitiva del Centre.

En plantejar-se la Reforma Educativa -LOGSE- l’Escola Sagrat Cor s’uneix a l’Escola Lestonnac i a l’Escola de F.P. Castellvell a fi de crear conjuntament una nova Escola: l’ESCOLA ARRELS.

😉

Palau Llobera o dels Llobera
Plaça del Consell Comarcal (mapa)

Aquest edifici de fàbrica gòtica aplega una colla de denominacions: Palau Llobera, perquè la seva construcció fou sufragada pels Llobera, família de mercaders, per asilar vells i pobres; els Dominics –nom que perviu al nomenclàtor de carrers-, perquè hi hagué un col·legi i un convent d’aquest orde de frares mendicants; Universitat de Solsona, dirigida per aquest mateix orde de predicadors; seminari vell, perquè fou centre de formació de capellans durant la segona meitat del XIX; els Hermanus, perquè hi ensenyaven els germans de les escoles cristianes; i el Consell, perquè actualment és la seu del Consell Comarcal del Solsonès. També es la seu de l’Arxiu Comarcal del Solsonès.

Vellasolsona.cat

😉

Deixa un comentari