La foto del Pep

#TuNoEtsDelPi, o sí, i saps quin dia es va inaugurar el RESTAURANT EL PI

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Hotel Restaurant El Pi
Carretera de Manresa a Solsona km 76, El Pi de Sant Just (Olius ) (mapa)

El dia 3 de maig de 1969 es va inaugurar el RESTAURANT BAR EL PI, juntament amb el complex esportiu del Pi de Sant Just.. Va ser dos anys després que arranqués la història de la urbanització que li dona nom i que va suposar un gran canvi per l’evolució urbana del municipi d’Olius. I aquest equipament, en particular, va tenir un gran impacte en la potenciació del sector turístic a nivell comarcal.

L’Hotel el Pi de Sant Just es va inaugurar pels vols del mes de maig de 1970, amb capacitat per a 40 persones (20 habitacions dobles), “dotades de lavabo i aire condicionat”. Actualment, l’hotel, ofereix al seu web 10 habitacions i 3 apartaments.

• Hotel Restaurant El Pi (web)
• El Pi de Sant Just – celebració del 50è aniversari (web ajuntament)
• EL Pi de Sant Just 50 anys d’història – Inauguració de la urbanització (pdf)

😉

El pi, l’arbre que va cedir el seu nom
EL Pi de Sant Just 50 anys d’història – Albert Colell · Pol Solé
Ajuntament d’Olius – Octubre 2021

El Pi, arbre que va cedir el seu nom Sens dubte, l’element més característic del paisatge de Sant Just abans de la construcció de la urbanització era el pi monumental. Estava a prop de l’església de Sant Just. De fet, era costum passar per sota seu per anar a missa. No sabem quants anys tenia aquest pi, però va morir entre el 1958 i el 1960 per culpa d’un llamp. Tampoc en coneixem les mides exactes, però en aquestes terres un pi pot arribar a assolir els 40 metres d’alçada i tenir fulles de 27 cm de llargada. No dubtem que el nostre arbre era un d’aquests, ja que diuen que es podia veure fins i tot des de l’Hostal del Boix. Miquel M. Flores i Flaquer (1914 – 2008) va dedicar aquest poema a l’arbre: PI DE SANT JUST, ON ETS? Jo vull cridar, a l’aire. Preguntar on estàs. Per més que miro i miro, no et veig, des de fa temps. On ets, Pi de Sant Just? Lla on eres no hi ets pas: plantat, com Sagrat arbre, Ventat per tots els vents. Atrapat a la terra, vas créixer com gegant; vestit de verdes fulles, besaves el Cel blau. Tothom de lluny et veia i, com a bon vigilant, vetllaves la dormida, del nostre son de Pau. Fornit com l’Olivera. Valent com Roure vell. Forçut com l’Alzinera. Esvelt com un Xiprer. Sofert com la Figuera. Frescal Abet novell. De tota la Boscúria, eres tu el Pi primer. El que més verds tenia i a tots enamorava. El que més s’estimava, entorn la rodalia. Frescal ombra d’un Sol, quan a l’Estiu cremava i a l’Hivern escalfava, dels brancs, que es desprenia. De Sant Just, eres l’Amo. Menaves tots els Camps. Els blaus daurats d’espigues, creixen als teus peus. En les nits de Tempesta, li feien volta els llamps, però cap d’ells gosava fer-te ferides greus. Un dia per dissort, un llamp va fer-se escàpol: ferint d’una llançada el meu Pi de Sant Just. Poc a poc, vas morir-te omplint-me a mi de dol i avui en el teu lloc, la terra hi és llaurada. Oh! Pi meu de Sant Just. No saps tu, com t’enyoro. Quantes vegades miro, lla, on estàs tu. No saps la melangia que et tinc, amic. I et ploro, al donar-me’n jo compte, no et recorda ningú. Alguns, mai et veieren, d’altres, fugit record. Els pedrers, hui, són cases i les terres, ciment. Els grans de blat, quitxalla. i les espigues, gent. Pi de Sant Just. On ets? L’oblit i el Llamp t’han Mort… Miquel M. Flores i Flaquer (1914 – 2008)

• EL Pi de Sant Just 50 anys d’història – El pi, l’arbre que va cedir el seu nom (pdf)

😉