La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest llevafang

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Escura-sabates? Llevafang? Escurapeus?

Llevafang? Escura-sabates? Escurapeus? Com l’anomeneu aquest estri que serveix per treure’s el fang de les sabates? Cap d’aquestes formes citades no apareix al diccionari normatiu català i tampoc hem trobat cap paraula a la parla solsonina per anomenar-lo.

Quan el Pep en troba un el fotografia, però no n’ha trobat gaires. Clica aquí per veure’ls.

😉

Aquest llevafang és a:

Cal Pau de Marrossella
Carrer de Santa Llúcia 30 (mapa)

El nom d’aquesta casa pairal prové del nom popular d’una família de terratinents de la parròquia de Miravé, al terme de Pinell de Solsonès. Hi hem enregistrat dues altres denominacions, d’ús més reduït, una basada en un malnom, ca la Xata, i una altra en el cognom d’un pubill de la casa, ca l’Albareda.

• Cal Pau Marrossella (Viquipèdia)
• Pepeta Serra i Sambola (blog Paraules des de Solsona)
• Cal Pau de Marrosella – El blog del senyor i.
• #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la casa amb flors de pedra i fusta
• Ca la Xata o ca l’Albareda de Solsona (Festa Catalunya)

VellaSolsona.cat

😉

És una casa de l’any 1915 atribuïda a l’arquitecte Isidre Puig Boada i construïda pel mestre d’obra solsoní Pere Mosella.

L’any 1915, Solsona tenia uns 2000 habitants, l’alcalde era Ramon Boix i Vicens, i el bisbe Francesc Vidal i Barraquer. La base de l’economia era fonamentalment rural, destacant la fabricació de ganivets com la més destacada industrialment, afavorida pels conflictes bèl·lics de l’època.

En Carles Freixes ens ho explica en el seu treball “Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936)“:

1915. Cal Pau de Marrosella Josep Serra, de la casa pairal Pau de Marrosella a la parròquia de Miravé,  va comprar uns terrenys entre la muralla i el portal del Travesset; un sector que havia patit diferents incendis durant les guerres carlines, per aquest motiu la majoria d’edificacions són del segle XIX i XX. Aquest edifici organitza l’encontre entre els carrers de Sant Llorenç i Santa Llúcia. La façana principal dóna davant del carrer Santa Llúcia, i les laterals al carrer Sant Llorenç i a tocar de la muralla a la carretera de Bassella. La casa s’atribueix a Isidre Puig Boada i va ser realitzada per Pere Mosella. Si aquesta informació és certa, l’edifici seria la seva primera obra d’aquest arquitecte, ja que va finalitzar els estudis l’any 1915, data que apareix a la façana. L’element dominant és la pedra, que segueix les tres façanes de l’edifici; les cantonades estan presidides per una glorieta, sostinguda per una robusta columna. En el segon pis, es converteix en balcó, rematant el conjunt una torre esglaonada a forma de campanar d’espadanya. Les flors i els motius vegetals són els elements escultòrics que dominen el conjunt. Els trobem presents en les mènsules que sostenen la glorieta, en els balcons i la fusteria de les portes. Les cornises i els marcs de les obertures sembla que no han estat esculpits, mostrant una falsa sensació d’inacabat. Si ho observem bé, però, veurem que els encontres estan perfectament realitzats, sobretot en els diversos punts rodons. Aquest fet ha propiciat que s’expliqui que l’obra no va ser finalitzada.

• Carles Freixes – Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936) (pdf)

😉