20/04/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps con es diuen a Solsona aquests arbres del Vall Fred
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Soca d’una freixera tallada al Vall Fred perquè estava morta, feia dos anys que no brotava. A la Foto del Pep del dia 31/05/2016 podreu veure la fotografia d’aquesta freixera plena de vida (clica aquí per veure-la).
| A tall informatiu, i segons explica la publicació “Arbres de les places i jardins de Solsona” editada fa uns anys per Dolors Travesset i Mari Prat, el conjunt de freixes del Vall Fred van ser plantats en els anys 30 del segle passat i per tant, es podria afirmar que l’arbre tallat era gairebé centenari. |
😉
Freixera
A Solsona es diu Freixera al Freixe
Freixera no és una paraula el al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, però si que surt al diccionari català-valencià-balear (Diccionari Àlcover-Moll), on hi diu que Freixera es fa servir per anomenar l’arbre Freixe a Andorra, Alt Pallars, Ponts, Solsona i Maella.
Al Solsonès, i comarques del voltant, es comú fer servir la paraula per anomenar a un arbre que en català normatiu es fa servir com per anomenar un lloc on abunden aquests arbres, fem servir freixera per a referir-nos a un freixe, olivera per a referir-nos a un oliver o alzinera per referir-nos a una alzina. Per referir-nos a un un lloc on abunden aquests arbres fem servir la mateixa paraula sobreentenent-se el seu significat pel context
De freixeres en hi ha de diversos tipus, destacant la de fulla gran i de fulla petita, les de Solsona son les de fulla petita.
😉
Freixera de fulla petita
Fraxinus angustifolia
El freixe de fulla petita, freixe de fulla estreta o estanca-sang (Mallorca) (Fraxinus angustifolia) és una espècie del gènere Fraxinus, arbre caducifoli de boscos de ribera que s’estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a freixe de riu, freixe femella, freixe mascle.
Es distribueix per bona part d’Europa. A Catalunya es troba a gran part del territori des dels 0 als 1.000 metres. Viu a la terra baixa poc àrida, o en rius importants, i a la muntanya submediterrània. Floreix de març a maig. És un arbre que arriba al màxim de 25 metres d’alçada, amb les branquetes aplanades als nusos.
S’ha usat en la medicina popular, emprant-se l’escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques. La infusió de l’arrel és indicada com febrífug i la de les fulles contra l’escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.
Adequat per a jardins i ornamentació urbana:
| Freixe de fulla petita Nom comú Freixe de fulla petita Espècie: Fraxinus angustifolia Zona climàtica: Muntanya, Interior i Costa Ubicació: Tolera plantació en zones pavimentades Alçada: Alta (més de 15 m) Capçada: Ampla (de 6 a 8 m de diàmetre) Port: Gran Forma: Ovoïdal Espai disponible: A 3,5-4,5 m de l’obstacle Aplicació: Carrer Tolerància a la sequera: Tolerant Tipus de fulla: Caduca Forma de la fulla: Composta Color de la fulla: Verd fosc Època de floració: Primavera Època de fructificació: Estiu Color del fruit: Marró Característiques d’interès: Canvi estacional del fullatge Densitat d’ombra: Mitjana Creixement: Ràpid (més 90 cm/any) Resistència a la calor: Tolerant Resistència a les gelades: Resistent Resistència a la calç: Resistent Proximitat al mar: Tolerant Exposició solar: Sol/semiombra Tolerància a l’esporga: Tolerant Capacitat al·lergènica: Greu Sensibilitat a plagues o malures: És freqüent trobar-hi plagues o malalties Afectació del paviment: Lleu Capacitat d’invasió: No Emissions biogèniques: No – Diputació de Barcelona Guia del verd urbá |
😉
Flora a les fotos del Pep
😉