22/04/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que hi feia un camell davant d’una tintoreria (No, no eren els Reis d’Orient)
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Sant Antoni – Els Tres tombs
Plaça de Sant Joan – Anys 60 del segle XX
Errare humanum est i la memòria traïdora, com ha passat amb aquesta fotografia que segons l’Arxiu Comarcal del Solsonès és del Reis dels anys 40. Malgrat que els camells recorden als Reis d’Orient i qui porta el camell va vestit amb un turbant, recordant un patge, hi ha algunes circumstàncies que fan qüestionar aquesta informació. En primer lloc, els reis arriben per la nit, i la fotografia s’ha fet amb plena llum de dia. En segon lloc, sobre el camell ni hauria d’haver un rei, no uns nens. Per acabar i definitiu, algun dels nens que surten a la fotografia als anys 40 no havien nascut.
Segons records de diversos assistents a aquesta festa, podem dir que la fotografia és de la celebració a la festa dels tres tombs de Sant Antoni a la dècada dels 60 del segle passat, que es feien a la plaça de Sant Joan.
El fet de que hi hagués un Camell és mèrit d’un dels macips d’aquesta festa, el Casalets, que el va llogar a un circ que tenia tractes amb el que va ser el propietari de l’Estació de Serveis “El León” de Sallent, que era conegut seu.
A la recta de Sallent, a la carretera de Manresa a Berga, hi ha l’Estació de Serveis i el Restaurant “El Lleó”. L’origen d’aquest nom es deu a que el seu propietari, Isidre Vila i Solà, tenia un lleó a la gasolinera que, al morir, el va embalsamar per exposar-lo al restaurant. Era tota una atracció, molta era la gent l’anava a veure.
Sobre aquest lleó hem trobat:
Personatges populars de Terrassa
| El tercer personatge digne de mencionar va ser en Ramiro Masdeu. Aquest terrassenc, va ser un erudit historiador que va impulsar de forma molt enèrgica i eficient els estudis sobre l’origen i datació de les esglésies de Sant Pere. Es va autoanomenar integrant de la noblesa espanyola i es va canviar el nom per un de més aristocràtic, (Ramiro de Mas Deu) amb un títol nobiliari que ara no em ve a la memòria. Aquest personatge, que va pertànyer molts anys a Amics de les Arts, en una ocasió va comprar un lleó acabat de néixer i el lluïa pel carrer com si fos un gosset. Aquest lleó el va anar alimentant i fent créixer, fins que se l’hi va fer tan gran que no va poder tenir-lo més a casa i el va donar a una gasolinera que hi ha a l’entrada del poble de Sallent, que precisament es diu “Estació de servei El Lleó”, en record de l’animalet, que per cert es deia “Règulus” (veure foto al Tarrassa Información del 1963). Recordo que se l’enduia a passejar i d’excursió i que la bestia era molt dòcil. En una ocasió, se’l va endur a la Mola, i a mitja pujada el va lligar a una alzina a peu del camí, mentre ell s’amagava per veure com reaccionava la gent al trobar-se un lleó lligat a un arbre; ell ho explicava com una aventura molt divertida. El lleó va morir en una gàbia a la benzinera de Sallent, però el varen dissecar i penso que encara hi és…, no sé qui era mes animal!!!” – Records de Terrasssa – 15-05-2009 – Personatges populars de Terrassa (pdf) |
| Isidre Vila (El Careta) va néixer a Oló, però de ben petit la seva família es va traslladar a Artés. Va fer de marxant de bestiar, i va tenir un escorxador de carn de cavall. Va ser llavors que Vila va prendre contacte amb membres d’un circ que estava de visita. Se’ls va morir un lleó, que el domador va oferir a Vila a canvi de carn de cavall per al bestiar. Vila el va fer embalsamar, i quan després va obrir el bar a la recta de Sallent, va exposar l’animal a fora, i va popularitzar l’establiment amb el nom d’El Lleó. – Regió 7 – 22-08-2014 – El bar-restaurant El Lleó perd la persona que el va popularitzar (pdf) |
😉
Fotografia a un dels portals de:
Cal Manel
Carrer Castell 17 (mapa)
El nom ve del propietari que hi tenia un basar, dit el Montañés, on venia des d’articles de ferreteria i perfumeria a vestits de seminarista i d’altres objectes religiosos, que tenien molt de mercat a la ciutat. Les seves filles passaren a ser conegudes com les Maneles i l’establiment com a ca les Maneles.
Després de la guerra, s’hi instal·là la confiteria de cal Poldo.
Posteriorment, hi hagué la llibreria de cal Pellicer, la Caixa del Penedès i l’Oficina CARNAVAL SOLSONA.
- Les Maneles (blog Paraules des de Solsona)
- El barri de Sant Domènec de Solsona – Cal Manel (pdf)
- L’Abans Solsona – El Montañés (fotografies)
- Els (mal)anomenats papers de Salamanca i el Solsonès (oppidum) (pdf)
- Cal Poldo – TR Gerard Roca – annex (p. 67)
😉
Territori i arts i tradicions populars catalanes
Mostra de fotografies antigues de gran format
EXPOSICIÓ: “SOLSONA. TERRITORI I ARTS I TRADICIONS POPULARS CATALANES”
El nucli antic solsoní reivindica la cultura popular i els oficis amb una mostra de fotografies antigues de gran format que es poden veure al llarg dels carrers del Castell i Sant Miquel i que es podrà veure des del 27 de març al 17 de juliol de 2024.
El baster Josep Viñals i el ganiveter Joan Costa als anys setanta; l’espardenyer Jaume Fornell als trenta; Caramelles, el ball de bastons, Sant Antoni Abat, els trabucaires i les contradanses d’entre mitjan segle XX i la dècada dels setanta són només alguns dels protagonistes de la nova exposició de fotografies de gran format que es pot veure fins a final d’any en aparadors de locals buits del nucli antic solsoní.
“Solsona. Territori i arts i tradicions populars catalanes” és una iniciativa del Museu de Solsona i l’Ajuntament, a través de l’Agència de Desenvolupament Local, que complementa la temàtica de l’exposició temporal del Museu de Solsona que fa dialogar obres de Pablo Picasso amb objectes de la col·lecció etnogràfica solsonina. La mostra del carrer consta de vint-i-dues fotografies en vinil que reivindiquen manifestacions tradicionals i oficis artesans del segle XX que han deixat petjada en la identitat col·lectiva i la fesomia de la ciutat. Estan repartides al llarg del principal eix comercial del nucli antic tot aprofitant els aparadors buits de deu locals.
😉