31/05/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on era el Museu dels Claretians
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Barra de mandíbula de balena
Museu dels Claretians de Solsona (Els Caputxins)
Aquesta barra de mandíbula de balena és, probablement, l’única peça que es conserva a Solsona del Museu dels Claretians.
L’altra barra de la mandíbula de la balena, originaria del museu dels Claretians, va anar a parar al Col·legi Claret de Sabadell on, al menys fins l’any 2015, està exposada en una paret del pati de l’escola.
Formava part de la secció d’història natural, que estava formada per multitud d’animals dissecats, des de peces autòctones com la guineu o el porc senglar a animals exòtics com serps pitó, puma, cocodril, linx, pelicà o un lleopard, des de petits insectes a grans animals com ossos de balena o un dromedari. Aquesta secció ocupava la major part del museu de Cervera, compartia la sala Règia amb el laboratori de física.
Com a curiositat, a l’inventari de l’any 1903 aquest ossos estaven identificats com «costelles de balena«. Va ser l’any 1914 quan el pare Lluís Ribas Morató, des de Guinea, va fer notar algunes discrepàncies respecte al contingut del llibre on hi havia l’inventari del museu, especialment les referides a Guinea, i també diu que les «costelles de balena» són en realitat «les barres de la mandíbula«. Es va corregir a la nova edició del llibre de naturals de l’any 1924.
😉
Museu dels Claretians de Solsona
Els Caputxins (El Casal) – Passeig de Sant Antoni Maria Claret 24 (mapa)
Informació extreta de l’article que Marcel Camps i Colomés va publicar a l’Oppidum número 23 (2015) sobre El Museu dels Claretians.
A l’edifici del Casal de Solsona, antic seminari dels claretians, hi havia un museu d’ús i gaudi dels interns, desconegut per una gran part de la població solsonina, que guardava algunes joies i curiositats que val la pena rememorar. Aquest museu s’havia creat a Cervera i fou traslladat a Solsona després de la guerra Civil.
Malgrat el Museu arribà quasi íntegre al final de la guerra no tot fou traslladat a Solsona. Algunes peces arqueològiques anaren al Museu de Cervera.
A Solsona, l’actual edifici del Casal i antic seminari claretià tenia els sostres de la primera i segona planta esfondrats a causa de l’incendi provocat a la retirada dels republicans. Els estudiants estaven repartits en altres centres d’Espanya ja que ni Cervera ni Solsona estaven en condicions.
El dia 1 d’agost de 1941 s’inaugurà el Filosofat a Solsona. El curs 1944-45 la població estudiantil del seminari de Solsona augmentà, s’incorporà el teologat, a més dels tres cursos de filosofia que ja hi havia, se n’hi afegiren tres de teologia.
A Solsona el museu estava situat al primer pis de l’ala nord de l’actual edifici del casal. Durant els quasi 30 anys que va estar a Solsona es va continuar ampliant. En les excursions els estudiants caçaven animals i insectes que després passaven a formar part del museu, fins i tot n’intercanviaven amb alguna casa de Barcelona. Es creà una nova col·lecció, la de segells que s’ampliava amb les aportacions de molta gent.
A final la dècada dels 60, la disminució del nombre d’estudiants de teologia feia inviable mantenir el seminari de Solsona. La congregació va optar per traslladar els seminaristes a Valldoreix, una pedania de Sant Cugat del Vallès, per poder anar a estudiar a la facultat de teologia dels jesuïtes en aquesta ciutat. El curs 1968-69 va ser el darrer que van cursar a Solsona. El 30 de setembre els estudiants ja es trobaven instal·lats als dos xalets que havien comprat a Valldoreix.
A partir d’aquest moment la comunitat de Solsona es va anar reduint, van anar buidant la casa i també el museu fins que els claretians abandonaren definitivament la ciutat el dia 1 d octubre de 1981. El darrer superior que va fer totes les gestions per tancar la casa, el pare Mialet, ens va comentar que quan ell va arribar a Solsona l’any 1979, el museu ja no hi era.
El Museu dels Claretians de Catalunya va sobreviure vuitanta anys. Nasqué a Cervera on prengué renom, continuà a Solsona on passà desapercebut i finalment es disgregà. Avui si en volem veure alguna peça de les que no han desaparegut o malmès s’ha de fer un periple pels museus de Cervera, Museu Nacional d’Art de Catalunya, museus d’Arqueologia i Etnologia de Barcelona, col·legis claretians de Barcelona, Sabadell i Valls, algunes residències de les comunitats claretianes i cases particulars.
Aquest museu que neix al segle XIX, no ho fa com un gabinet d’antiguitats i curiositats tan propi de l’època, no vol ser un magatzem on s’acumulen les antigalles o les curiositats sinó que pretén seleccionar objectes per instruir i educar emparant-se en el valor probatori o testimonial del passat o del que és llunyà.
En aquest enllaç hi ha més informació sobre aquest museu i la seva història:
😉