03/06/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina casa és aquesta porta i on era el Firal de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Cal Fígols
Carrer Castell 13 / Carrer de Sant Josep de Calassanç 10 (mapa)
El nom de la casa ve de Ramon Fígols Planas, espardenyer d’ofici, que als baixos hi tenia la sabateria Fígols.
Al tancar la sabateria s’hi va obrir la farmàcia de l’Antoni Boix, dita la farmàcia de dalt, sent la continuadora de la farmàcia Aldomà que estava al número 12 del mateix carrer.
Ara, hi roman tancada la botiga de roba anomenada popularment ca la Maria dels Trossos, regentada per Maria Fortó, neboda de Ramon Fígols Planas. Quan la farmàcia es va traslladar a la plaça del Camp, la Maria hi va obrir la botiga que fins aquell moment estava a la Plaça Sant Salvador 12.
- Cal Fígols – TR Gerard Roca – annex (p. 108)
- La barra del Mia – NacióSolsona – 23/05/2022 … ens ha deixat, la Maria dels Trossos…
- Cal Fígols – L’espardenyer Ramon Fígols Planas – Arxiu Montserrat Riu Mas
😉
El Firal de Solsona
Plaça del Camp (mapa)
En Carles Freixes, en el seu Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936), explica que el projecte de remodelació d’aquest espai va comportar una certa tibantor amb els veïns de manera que el 22 d’Octubre de 1931, 37 solsonins enviaven una carta al consistori per tal que el Firal, nom amb que també es coneixia el Camp, no es reduís.
| 1931 – Plaça del Camp Com hem pogut comprovar, la zona del Camp era un dels punts on s’obria el nou eixample solsoní. Arran d’aquesta febre constructiva, el març de 1931, es vol alinear i urbanitzar la plaça, en la seva part sud, és a dir, la que toca amb la carretera de Torà. Intervenia les propietats particulars entre la Plaça del Camp i la carretera de Torà, principalment la propietat d’Enric Rovira Call. El projecte va comportar una certa tibantor amb els veïns. El 22 d’Octubre de 1931, 37 solsonins enviaven una carta al consistori per tal que el Firal, nom amb que també es coneixia el Camp, no es reduís. El nou projecte retallava la superfície que hi havia fins aquell moment; la carta es lamentava que l’espai era insuficient per a les fires que se celebraven a la ciutat i és per aquest motiu que fracassà l’intent de traslladar la Fira de la Torregassa a Solsona. El 29 d’octubre de 1931, l’ajuntament es defensà dient que en la permuta de terreny es guanyaven 209,75 m2. A la carta els veïns també reclamaven no desprendre’s de la via pública, ja que demanaven la construcció de vies que unissin Solsona i les comarques veïnes. A més a més, reclamen la finalització de totes les obres de la ciutat “no s’ha estrenat l’enllaç de la carretera de l’Hostal de Boix amb la de Manresa a Bassella, i la flamant carretera de Sanaüja, no s’ha acabat l’eixamplament del Vall de Llovera” |
😉
Territori i arts i tradicions populars catalanes
Mostra de fotografies antigues de gran format
EXPOSICIÓ: “SOLSONA. TERRITORI I ARTS I TRADICIONS POPULARS CATALANES”
El nucli antic solsoní reivindica la cultura popular i els oficis amb una mostra de fotografies antigues de gran format que es poden veure al llarg dels carrers del Castell i Sant Miquel i que es podrà veure des del 27 de març al 17 de juliol de 2024.
El baster Josep Viñals i el ganiveter Joan Costa als anys setanta; l’espardenyer Jaume Fornell als trenta; Caramelles, el ball de bastons, Sant Antoni Abat, els trabucaires i les contradanses d’entre mitjan segle XX i la dècada dels setanta són només alguns dels protagonistes de la nova exposició de fotografies de gran format que es pot veure fins a final d’any en aparadors de locals buits del nucli antic solsoní.
“Solsona. Territori i arts i tradicions populars catalanes” és una iniciativa del Museu de Solsona i l’Ajuntament, a través de l’Agència de Desenvolupament Local, que complementa la temàtica de l’exposició temporal del Museu de Solsona que fa dialogar obres de Pablo Picasso amb objectes de la col·lecció etnogràfica solsonina. La mostra del carrer consta de vint-i-dues fotografies en vinil que reivindiquen manifestacions tradicionals i oficis artesans del segle XX que han deixat petjada en la identitat col·lectiva i la fesomia de la ciutat. Estan repartides al llarg del principal eix comercial del nucli antic tot aprofitant els aparadors buits de deu locals.
😉