04/06/2024
#TuNoEtsDeSolsona si no saps quin licor es fa amb aquest fruit verd
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Noguer de la Residència Hospital Pere Màrtir Colomés, visible des de la Pujada del Seminari (mapa).
😉
Ratafia catalana
Licor artesanal elaborat macerant nous verdes en aiguardent
La ratafia catalana és un licor artesanal elaborat tradicionalment a les comarques de Catalunya, macerant nous verdes en aiguardent i que, per aromatitzar-ho, s’afegeixen a la maceració herbes i/o plantes que es recullen fresques la matinada del dia 24 de juny, festa de Sant Joan, als camps del voltant de qui l’elabora. La ratafia catalana té el distintiu reconegut Denominació d’Origen (DO) en el marc de la Unió Europea.
Recepta
Ingredients
- Alcohol etílic de 95º
- Nous verdes
- Aigua
- Pell de llimona i de taronja
- Herbes aromàtiques
A cada recepta de ratafia hi ha les herbes i altres plantes que donen el gust particular que es vulgui, sense que hi hagi un gust dominant. Com a exemples: llorer, camamilla, alfàbrega, fonoll, clavells, orenga, figues… Hi ha receptes amb poques herbes o espècies i altres amb més de setanta.
La recepta més antiga que es coneix data de 1842 i prové de la comarca de La Selva. Tot i això, la ratafia a Catalunya té uns orígens molt anteriors. També hi ha ratafies que, sense deixar de ser catalanes, porten ingredients que són d’origen foraster: canyella, nou moscada, xeliàndria… Hi ha moltes varietats de ratafies en gran part per les herbes que a cada zona es poden recollir. Cada artesà té la seva recepta i fa les seves ratafies personals.
Els ingredients, en la proporció necessària per produir la quantitat que es vulgui, es posen a macerar en un contenidor, que pot ser de vidre o de ceràmica i es deixa a l’exterior permanentment durant 40 dies. Se’n diu “a sol i serena”. Cada pocs dies es xinxolla el contenidor, si es pot; si el contenidor és molt gros, es remou el contingut amb un pal. Cada comarca i cada elaborador determina si la maceració ha de durar 40 dies o uns altres dies i si ha d’estar moltes hores al sol o menys hores.
Al final de la maceració es treuen i rebutgen els sòlids, per decantació, i per suavitzar-ne el gust aspre, s’hi posa xarop. La gradació d’alcohol no supera habitualment els 30º i s’aconsegueix amb l’addició d’aigua. Tradicionalment es feia amb aigua de pluja però actualment l’aigua mineral envasada és molt correcte. Per afinar el sabor de la ratafia es posa en botes de fusta de roure i es deixa envellir uns anys.
😉
Noguer comú
Noguer, nouer, anouer, nuera o noguera (Juglans regia)
La noguera comuna, noguer comú, noguera europea, noguera vera, nouer, nouera o anouer (Juglans regia) és un arbre silvestre, subespontani o conreat dins del gènere Juglans de la família Juglandaceae. És l’única noguera conreada a Europa pels seus fruits anomenats nous o anous i nogues (rossellonès). No és segur si és originari dels Balcans o de l’Iran.
Els fruits són drupes, en grups d’1-4 globulosos, consten d’una capa carnosa fina, glandulosa i glabra, de color verd (pelló), que s’ennegreix i s’esquerda a la maduresa. En el seu interior es troba la nou, formada per una coberta dura que s’obre en dos parts, les línies de soldadura de les quals no coincideixen amb la soldadura dels carpels, sinó amb els nervis mitjans d’aquests. A més, té 2 o 4 falsos envans incomplets. Allotja al seu interior una llavor amb quatre lòbuls, rica en olis. Comença a produir fruits cap als 10 anys.
😉
Flora a les fotos del Pep
😉