#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest sol
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Sol situat a la façana del Vall Calent de cal Malhermanu.
😉
Cal Malhermanu
Carrer de Llobera 55 i 57 – Vall Calent (mapa)
Denominació que prové d’un renom catalanitzat només fonèticament. Hi havia hagut el ganiveter Cases. És coneguda, també, com ca l’Albets o ca l’Aubets, un home originari de Ponts.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps quin rei representa aquest cap de biga
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la casa que se li’n va l’olla per la xemeneia
😉
El sol com a símbol de Solsona
Introduït a l’escut de Solsona el segle XVIII per motivacions fonètiques
L’escut actual de la ciutat de Solsona inclou un sol a la part superior, una creu al centre, una torre a l’esquerra i un card a la dreta. Té els seu origen en el segle XIII i conserva la memòria medieval dels senyors que ha tingut.
La població a Solsona es considera que es va consolidar durant el segle X amb la construcció d’un castell i d’una església, amb el seu monestir. La vila va néixer a l’entorn d’aquests dos nuclis i amb dues jurisdiccions, la del senyor del castell i la del abat del monestir. Els representants de les dues jurisdiccions, el senyor i l’abat, no podien prendre possessió de la ciutat si abans no juraven que guardarien els seus respectius usatges i privilegis.
La torre com a símbol de la família Torroja i el card com a símbol dels Cardona hi han estat presents des del 20 de setembre 1217, data en que es van unir amb matrimoni Agnès de Torroja, senyora de Solsona, i Ramon Folc VIII, vescomte de Cardona.
La creu representa del monestir de Santa Maria de Solsona, i el primer escut que es conserva on hi surt representada es de l’any 1685, una pintura de Josep Bordons en un armari de paret de l’Arxiu Municipal. En aquest escut Ja hi havia la creu de l’església però encara no hi havia el sol. A més, la torre i el card es trobaven en els sentits contraris de l’actual.
El dibuix del sol no va aparèixer a l’escut fins al segle XVIII, com un element recent de base fonètica a partir de com es pronuncia el nom de la ciutat amb el català occidental. Cal remarcar que a Solsona, terra de frontera entre el català oriental i occidental, el nom de la ciutat es diu amb català oriental: “Sulsona“.
La documentació de l’evolució de l’escut ha estat portada a terme per Jaume Cuadrench i Bertran en el llibre L’evolució de l’escut de Solsona, que es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
😉