La foto del Pep

#TuNoEtsDIvorra, o sí, i saps on és el Santuari del Sant Dubte

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Santuari del Sant Dubte d’Ivorra
Santuari de Santa Maria d’Ivorra, municipi d’Ivorra (mapa)

El Santuari de Santa Maria d’Ivorra, també conegut com a “Santuari del Sant Dubte“, està situat en un tossal a uns 500 metres de la vila d’Ivorra, entre camps de cereals i al costat d’unes fonts, situat a l’antic emplaçament de l’església romànica, de planta rectangular format per una església i una hostatgeria.

Un dels fets que han donat més anomenada a aquest santuari és el Miracle del Sant Dubte, un miracle eucarístic que segons la tradició s’esdevingué el 1010 a la primitiva església romànica de Santa Maria d’Ivorra.

• Viquipèdia – Santa Maria d’Ivorra
• Viquipèdia – Sant Dubte d’Ivorra

L’any 2010 tingué lloc la commemoració del mil·lenari del Sant Dubte, amb l’exposició «In dubio pro Deo» («en cas de dubte, a favor de Déu»), que va explicar no només el fet prodigiós ocorregut a Ivorra sinó que el situa dins el seu context històric, fa un repàs a la història del Santuari i mostra també les vicissituds ocorregudes en època contemporània.

L’exposició va acompanyada d’una publicació, que porta el mateix títol, i en la qual s’inclouen articles de diversos especialistes sobre els diferents aspectes del Sant Dubte d’Ivorra, tot un exemple de treball multidisciplinari entorn una mateixa temàtica.

• In dubio pro Deo. Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra. 1010-2010 (Llibre 2015 Museu de Solsona)

😉

Mil·lenari del Sant Dubte
Ivorra 1010 – 2010

Un dia de l’any 1010, a Ivorra, un poble de la comarca de La Segarra, va succeir un prodigi eucarístic, conegut com a “Sant Dubte“, del qual s’ha conservat la memòria i una gran quantitat de documentació dipositada a l’Arxiu Diocesà de Solsona. A la parròquia d’Ivorra es guarden les relíquies del miracle en un reliquiari gòtic del segle XV.

En 1010, el sacerdot d’Ivorra, Mn. Bernat Oliver, estava celebrant la missa al Santuari de Santa Maria d’Ivorra, situada a poc menys d’un quilòmetre de la població. Al moment de la consagració va dubtar de la presència de Jesucrist a l’Eucaristia i en aquell moment es produeix el prodigi: el vi que contenia el calze es converteix en sang i comença a vessar sobre les tovalles i el terra. Davant l’esverament dels presents, unes dones que filaven a la porta de l’ermita entren i amb les estopes que duien a les mans eixuguen la sang procedent del calze. Sant Ermengol, que va ser bisbe d’Urgell des del 1010 fins al 1035, es trobava a Guissona i el van avisar del que havia passat a Ivorra. Tot seguit s’hi va presentar, va recollir el calze i les tovalles tacades de sang i se les endugué cap a Roma.  El papa Sergi IV, després de sentir el relat del bisbe Ermengol, va signar una Butlla pontifícia certificant que es tractava d’un veritable miracle, es va quedar amb el calze i va donar a Ivorra una sèrie de relíquies, concedint al poble privilegis per a la Confraria de Santa Maria d’Ivorra que Sant Ermengol hi havia fundat. Aquestes relíquies, juntament amb una part de les tovalles tacades de sang i el document pontifici, van ser col·locades sota l’altar major de l’església parroquial d’Ivorra dedicada a Sant Cugat, inaugurada l’any 1055 pel bisbe Guillem d’Urgell. Quan la Confraria de Santa Maria d’Ivorra, es conserva un pergamí del segle XIV amb una còpia de les constitucions de Sant Ermengol. Era com una associació benèfica en què estaven inscrits, com a mínim, dotze caps de família i tenien el privilegi per escollir el seus capitans i administradors. Una estructura incipientment democràtica per preservar segurament la confraria dels senyors feudals de l’època. Les seves finalitats eren ajudar-se mútuament de manera que si algun confrare vingués a menys per desgràcies o llargues malalties i no tingués de què viure, ell i la seva família serien proveïts pels béns de la Confraria; que si algun confrare queia malalt i no tenia qui l’assistís i vetllés, fos vetllat per un altre confrare a indicació del capità corresponent; que es donés el dot de casament a les filles dels confrares que no tenien béns per a fer-ho i altres condicions altruistes com les esmentades. A finals del segle XIV, en unes obres realitzades a l’església parroquial, van aparèixer les relíquies i el document del papa Sergi IV. Posat el fet en coneixement del Nunci del Papa a Catalunya, aquest ho féu analitzar per l’abat del monestir de Cardona, que determinà la seva autenticitat. A partir d’aquí el renom que té el miracle del Sant Dubte s’estén per tota la Corona d’Aragó i el Principat de Catalunya, tant que el rei Alfons el Magnànim publica un document autoritzant la Confraria d’Ivorra a anar per tot el regne a predicar el miracle i a recaptar per construir un reliquiari digne de les relíquies. Actualment les relíquies es conserven dins el reliquiari gòtic de l’any 1426, fruit d’aquella capta popular. Conté, a part d’un tros de tovalla tacada de sang, les altres relíquies donades pel papa Sergi IV a Sant Ermengol: un cabell de la Verge Maria, una espina de la corona de Jesús, un fragment de pedra del sepulcre del Senyor i altres relíquies de sants. L’església on va passar el Sant Dubte es va quedar petita per a la quantitat de gent que hi anava en pelegrinació. En el seu lloc es va edificar l’actual santuari inaugurat l’any 1663, encara que la façana data del 1762. L’altar barroc que hi havia va ser destruït en la guerra espanyola del 1936. De l’església primitiva es conserva un retaule gòtic del segle XV, dipositat durant gairebé 100 anys al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i des del 2009 a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra. El Santuari ha estat objecte, durant els últims anys del segle XX, d’una restauració que l’ha salvat del seu enderrocament. L’edifici consta, a més de l’església, d’altres dependències que antigament servien per acollir els pelegrins.

Actualment s’hi celebren tres festes: la festa principal del Sant Dubte el diumenge després de Pasqua o “Diumenge de Pasqüetes“, amb un aplec en què participen els pobles de les rodalies, la festa de Santa Maria d’Ivorra el dia 15 d’agost i la Festa de la Candelera, el dia 2 de febrer.

• El Sant Dubte d’Ivorra – Especial mil·lenari (web)
• Vila de Torà – 23/12/2009 – Retorna a l’església d’Ivorra un retaule gòtic del segle XV (web)
• Vila de Torà – 23/12/2009 – Retorna a l’església d’Ivorra un retaule gòtic del segle XV (pdf)
• Auca del Sant Dubte d’Ivorra (web)
• Auca del Sant Dubte d’Ivorra (imatge)
• Museu de Solsona – In dubio pro Deo. Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra. 1010-2010 (web)

😉

Noces de Sang – Oratori del Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra

Marta Cordomí, Climent Forner, Jordi Casanova, Antoni Makorso, Pau Bordas, Coral Ginesta de Cervera, Polifònica de Puig-reig

• Spotify – Noces de Sang – Oratori del Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra
• Amazon – Noces de Sang – Oratori del Mil·lenari del Sant Dubte d’Ivorra

😉

Cronologia

1010	Mn. Bernat Oliver, mentre diu missa al Santuari de Santa Maria d’Ivorra, dubta de la presència de Crist a l’eucaristia i el vi es converteix en sang, vessant sobre l’altar i el terra.
1011	Sant Ermengol viatja a Roma i el papa Sergi IV signa una butlla pontifícia reconeixent l’autenticitat del miracle i concedint privilegis a la Confraria de Santa Maria d’Ivorra.
1055	Consagració de l’església de Sant Cugat d’Ivorra. Es col·loquen les relíquies sota l’altar major, juntament amb la butlla de Sergi IV.
1181	Fundació del Real Monestir de Sigena (Osca) per Sancha, muller del rei Alfons II. S’hi van aportar unes relíquies del Sant Dubte conegudes per “les estopes d’Ivorra”.
1348	La Pesta Negra assola Catalunya i empobreix la població.
1382	Després de l’epidèmia, el Veguer del Comte de Cardona ordena que es compleixin les constitucions de la Confraria i que els confrares aportin la seva quota.
1415	Un cop reeixida la Confraria, s’inicien obres de restauració a l’església de Sant Cugat i s’hi troben les relíquies i la butlla de Sergi IV sota l’altar.
1426	El Cardenal Pere Foix, llegat del Papa als regnes de la Corona d’Aragó, comissiona l’Abat de Cardona per estudiar les relíquies i el document de Sergi IV retrobats durant les obres.
	El bisbe d’Urgell determina fer un reliquiari de plata en un decret del 22 de juliol del 1426.
	El Comte de Cardona, el 22 de setembre de 1426 autoritza fer una col·lecta al seu territori per recollir almoines per pagar el reliquiari.
1428	El dia 2 de febrer, gran terratrèmol de Catalunya.
1430	El bisbe d’Urgell, Francesc de Jovia, en decret del 22 de juny, comissionat pel llegat pontifici, reconeix l’autenticitat de les relíquies i de la Butlla de Sergi IV.
1431	Alfons el Magnànim, rei d’Aragó, en Real Cèdula de 13 d’octubre, faculta per demanar almoina per al reliquiari d’Ivorra a tot el regne d’Aragó.
1436	Pere de Traserra, Prefecte del Monestir de Sant Pere dels Arquells i Vicari General de Vic, faculta per demanar almoines per a l’església de Santa Maria d’Ivorra i per a la construcció d’una hospederia pels pelegrins que hi acudien.
1437	El Comte del Pallars, Arnau Roger, dóna permís per divulgar al seu territori els prodigis d’Ivorra i per demanar almoines per mantenir un sacerdot a l’església de Santa Maria i per a la construcció de l’hospederia.
1480	Construcció de l’altar gòtic dedicat a Santa Maria d’Ivorra.
1663	Construcció de l’actual santuari de Santa Maria o del Sant Dubte, amb hospederia annexa pels pelegrins.
1665	El dia 25 d’octubre, trasllat de l’altar de l’antiga església a la nova i troballa de noves relíquies. Construcció del retaule barroc dedicat a Santa Maria
1762	Construcció de la façana barroca del santuari.
1868	El dia 27 de juny, la Sagrada Congregació per al Culte, determina el culte que s’ha de tributar a les relíquies del Sant Dubte.
1911	Celebració del 900 aniversari del Sant Dubte, coincidint amb el Congrés Eucarístic Nacional.
1917	Es trasllada el retaule gòtic del segle XV al Museu de Solsona.
1936	Destrucció del retaule barroc. Se salva el reliquiari i la imatge de la Mare de Déu. El retaule gòtic del museu es trasllada a Ginebra per tal de salvar-lo, tornant després de la guerra.
1952	Celebració del Congrés Eucarístic diocesà al santuari del Sant Dubte.
1998	Obres de rehabilitació del santuari que l’han salvat del seu enderrocament.
2000	Celebració del Jubileu al santuari. Es realitzen anàlisis científiques de les relíquies del Sant Dubte, comprovant-se la seva autenticitat.
2001	Inauguració del Crist del Sant Dubte d’Ivorra, estàtua en ferro que presideix l’altar major.
2010	Celebració del mil·lenari del Sant Dubte.

• El Sant Dubte d’Ivorra – Especial mil·lenari (web)

😉

El milagro esucarístico de Ivorra

Reportatge de l’entrevista feta el 6 de desembre de 2023 a Mn. Fermí Manteca, capellà del santuari del Sant Dubte d’Ivorra, on explica detalls ben curiosos i no gaire coneguts, i que hem pogut conèixer gràcies a l’arxiu Montserrat Riu mas.

• Vila de Torà – 01/03/2010 – L’actor Pep Cruz participa en una exposició fotografica sobre el Sant Dubte d’Ivorra (web)

ENTREVISTA A PEP CRUZ Pep Cruz, actor de teatre que encarna un dels personatges de la sèrie televisiva Ventdelplà, està casat amb Anna Rosa Cisquella, d’Ivorra, on passen les vacances a Cal Puigsatorra. L’entrevista té el caràcter entranyable d’una persona del país. – Llobregós infromatiu – ENTREVISTA A PEP CRUZ – NÚM 15 – DESEMBRE 2005 (pdf)

😉