04/08/2024
#TuNoEtsDeRiner, o sí, i saps quan es la Festa Major d’aquesta pica d’aigua beneita
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Taklobo (Tridacna gigas) Cloïssa gegant de les Filipines
Pica d’aigua beneita del Santuari de Santa Maria del Miracle, municipi de Riner (mapa)
La cloïssa gegant, Tridacna gigas és el mol·lusc bivalve actual més gros. És una de les espècies de cloïssa en major perill d’extinció. Viu als esculls de coral del sud de l’oceà Pacífic i l’oceà Índic, i poden pesar més de 200 kg i fer uns 120 cm de diàmetre. Tenen una longevitat de 100 anys o més. També es troben en el mar de Les Filipines on s’anomenen taklobo. Viu en la sorra plana de coral o en coral trencat i es pot trobar fins a una fondària de 20 m. Són comestibles i molt apreciades al Japó i altres països asiàtics.
A mitjans del segle XX van arribar al Santuari del Miracle dues d’aquestes petxines gegants procedents de Filipines per a ser utilitzades com a piques d’aigua beneita del Santuari de Santa Maria del Miracle.
En la religió catòlica es denomina pica d’aigua beneita, pica beneitera o simplement beneitera una peça de pedra o algun altre material situat a l’entrada de les esglésies que conté aigua beneita perquè se senyin els fidels. La forma i posició de les piques, tal com es troben ara a l’entrada de les esglésies, va començar al segle XII i es va generalitzar a la fi del segle XIV.
😉
Festa Major del Miracle
El primer diumenge d’agost al Santuari del Miracle, municipi de Riner (mapa)
El primer cap de setmana del mes d’agost es celebra la Festa Major del Miracle, i l’any 2024 se celebra amb aquest programa:
| Festa Major del Miracle 2024 Divendres 2 d’agost 10 nit: Vetlla de Santa Maria En acabar: coca i refresc a la Plaça Dissabte 3 d’agost 8:30 matí: Diada de Territori de masies Ruta guiada Els camins de transhumància Exposició Dones i muntanya en moviment Taller per tractar llana i Tast degustació 6 de la tarda: Espectacle Grup Bufanúvols Viatge amb instruments dels cinc continents En acabar: Xocolatada a la Plaça 8 del vespre: Vespres de la Mare de Déu Diumenge 4 d’agost 12 migdia: Missa presidida pel bisbe de Solsona 6 de la tarda: Vespres de la Mare de Déu 7 de la tarda: Concert de Marta Mathéu Incanto Concert del Festival de Música antiga dels Pirineus Dimecres 7 d’agost A 2/4 de 7 de la tarda: Conxita Tarruell presenta Empremtes de la Ruta de la Seda: Viatgem per Uzbekistan, Oman, Líban i Jordània i el conte Un amic a l’Àfrica |
La Festa Major es celebra per aquesta data per recordar l’aparició de la Mare de Déu a dos nens pastors, Celdoni i Jaumet, de la masia la Cirosa que s’aixeca a poc més de cinc-cents metres al nord de l’església del Miracle.
| Segons consta als documents del procés canònic instruït pocs dies després d’aquests esdeveniments, l’any 1458 Catalunya estava afectada per una epidèmia de pesta bubònica. El dijous, 3 d’agost d’aquell any, cap al tard, la mestressa de la Cirosa, de nom Constança, es trobava guardant el ramat en un prat conegut com el prat de Bassadòria acompanyada de dos fills seus, el Celdoni i el Jaumet. Quan el més gran dels dos germans, el Celdoni, va anar a girar les mules que també pasturaven vora el prat, va tenir un gran ensurt quan es va trobar «davant una cosa semblant a un bell infant, la qual estava aguinollada ab les mans juntes envers lo cel, ab una bella creu que tenia en les mans, ab nostre Senyor que era crucificat». Vestia «una manteta vermella fort gallarda que li tocava en terra, així com estava aguinollada, tot entorn d’ella.» El nen, en veure aquella aparició, va fugir espantat «tanta fou la por que se meté en ell que tot el món li semblaven barranchs». L’aparició li va parlar però el nen, en la seva fugida, tan sols va entendre que deia O fill fes-te ençà, e digues al poble…setmanes. A l’arribar al costat de la seva mare, en veure’l aquesta tan trasbalsat, va començar a interrogar-lo. Assabentada del que li havia passat, la mare va voler comprovar-ho i es va acostar al lloc, però una por irracional li ho va impedir i es va limitar a aguaitar el lloc des d’un tros lluny sense que copsés res estrany. Una estona després en Jaumet va anar a recollir el ramat i en anar a arreplegar una ovella que s’havia esgarriat es va trobar davant d’una petita nena. El Jaumet va coincidir en descriure-la amb els mateixos trets que havia aportat el seu germà tot afegint-hi, però, que tenia els cabells llargs i rossos, que estava agenollada vora d’un ginebró i que portava una bonica creu a l’espatlla «semblant a una que’n ha en lo altar de Sant Sebastià de Riner». També va afegir que la nena li havia parlat tot dient-li: «Digues al poble que fasse processons, e que les fassen devociosament, e que’s confessen e que’s convertesquen e que tornen a la part de Déu, e que si’u fan, Déu los ho revelarà. Digue-los que si no’u volen creure, mon fill los ho farà creure» per acabar amb aquestes paraules: «No’y ha infant de quatre anys avant que no trossege lo meu fill». Dit això, la nena es va aixecar, li va posar la creu a la mà esquerra i li va besar la mà dreta. Al cap d’uns instants, va recuperar la creu, se la va tornar a carregar al coll, ben alta, i va desaparèixer, amb les mans juntes, per entre unes roques de la Bassedòria que hi havia al costat de l’alzinera Dòria, talment tingués la via de Torredenegó. Quatre dies després el Jaumet va arreplegar la pesta. L’endemà, en Pere Ots, metge de Sant Just d’Ardèvol que passava pel pla de Vilaseca de tornada cap a casa seva després de visitar un empestat a la masia de Fornells, de sobte es va quedar clavat, collat per una força invisible vora «d’un gran ginebrar que’y ha prop lo camí general que va dels Estanys a Cardona». Després de persignar-se i asseures vora del camí, va sentir una veu que li va dir: «Per què no vas a la Cirosa per un infant que’y ha malalt, e recitar t’ha les paraules que l’a dita la Verge Maria?». Després d’intentar diverses vegades de continuar el seu camí sense aconseguir-ho, va decidir acostar-se a la Cirosa. Allà, efectivament, va trobar-hi el Jaumet malalt i va escoltar la seva explicació de l’aparició. Dos dies després, en Jaumet moria a l’edat de deu anys. |
😉