La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on era Cal Josepet, on va passar l’anècdota dels “Qué badajos“

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Cal Josepet
Carrer del Castell 3 – Travessia de Sant Josep de Calassanç 2

Josep Freixes Solé, conegut com Josepet, nascut a Sant Climenç de Pinell i resident a Solsona, regentà durant anys la botiga de queviures coneguda com cal Josepet. Estava situada al número 3 del carrer del Castell i amb entrada pel número 2 de la Travessia de Sant Josep de Calassanç. També era coneguda com Cal Joan Basí, mom de qui l’havia regentat abans i sogre del Josepet.

Gràcies a l’Arxiu Montserrat Riu Mas, podem compartir aquests record de Cal Joan Basí o Cal Josepet:

Cal Joan Basí o Cal Josepet Recordo perfectament haver anomenat aquesta botiga amb els dos noms, cal Joan Basí i cal Josepet, perquè amb els dos era coneguda. Recordo molt bé el Josepet i la seva esposa Mingueta, la filla de Joan Basí. És la botiga on la meva mare hi visqué la següent anècdota que, per divertida i per testimoniar una època recordada encara per molts solsonins, explico tot seguit:

Quan a Solsona arribaren qui-sap-quants immigrants espanyols i qui-sap-quants solsonins tenien dificultat per parlar el castellà, una immigrant de Salamanca anà a la botiga de cal Josepet. Mentre esperava que li toqués el torn de ser-hi atesa, es posà a badallar i el Josepet somrient-li amablement digué:  – !Qué “badajos”! A la qual cosa la senyora salmantina respongué:  – No, yo no soy de Badajoz, soy de Salamanca

El Josepet sempre portava posada una bata de color gris i, entre altres moltes coses, venia un bacallà sec molt bo i uns caramels llargs que semblaven un bastonet pintat amb ratlles. La petita taverna que tenia al capdavall de la botiga també era oberta els diumenges i festius, però com que aquests dies la botiga era tancada els clients havien d’entrar per la porta que donava al carrer de St. Josep de Calassanç. En fi, records d’una botiga solsonina de temps passats que ara es podria considerar emblemàtica. Montserrat Riu Mas Juliol 2024

• Cal Joan Basí o Cal Josepet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)

En Joan Boix Marsinyac (Sant Just d’Ardevol 1933) explica que quan venia a Solsona en bicicleta la deixava a cal Josepet. La entraven per la travessia de Sant Josep de Calassanç i la deixaven en una part del magatzem que tenia molt ben preparada. A Cal Farràs també es guardaven bicicletes, però cal Josepet era més econòmic i s’hi podia fer un beure, de gasosa o de vi.

😉

Cal Davesas
Carrer del Castell 1, 3 i 5

El renom prové del desaparegut mas de les Davesas, de la parròquia dels Torrents, a Lladurs, que a principis del segle XIX s’afegí al cognom Corominas, el d’una nissaga de sastres, encara activa, que es remunta, si més no, a la segon meitat del set-cents.

Actualment, és tot una botiga de roba i sastreria, amb expositor.

Antigament, hi havia hagut la sabateria el Centpeus, l‘Estanc de baix i la botiga de queviures de cal Josepet (al núm. 3), i cal Tatis, una bacallaneria que venia de tot (al núm. 5).

• Cal Davesas – Mots i renoms de cases de Solsona i la seva història i la seva història (Facebook)
• Cal Davesas i Cal Jaumet del Forn reben el reconeixement dels establiments centenaris de Catalunya (NacióSolsona)
• Cal Josepet – TR_de Gerard_Roca -_annex (p. 68)
• Cal Joan Basí o Cal Josepet – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)

VellaSolsona.cat

😉