#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la Creu de la Culla
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
No, la creu de la Culla no és ni a Solsona ni al Solsonès, però al costat hi ha un lloc on hi poden entrar dos solsonins i sortir-ne tres.
És a un lloc, fora de Solsona, que quan hi vas, sempre algun veí de Solsona hi trobaràs.
LA CREU DE LA CULLA
Fill ets, pare seràs:
tal faràs, tal trobaràs.
Un manresà del Castell
que en passava gran penúria,
tenia el pare malalt
i a l’hospital se l’enduia.
Duent-se’l a coll-i-be,
a reposar-ne s’atura
en un dels tres escalons
que hi ha a la Creu de la Culla.
El vellet fa un gran sospir.
— Pare meu, què us dona angúnia?
— Me dóna angúnia el pensar
que, quan jo a mon pare duia
a l’hospital del Remei
fa a prop de mitja centúria,
aquí també reposí
sota la Creu de la Culla.
— Doncs, tornem-se’n, pare meu:
si vostra neulia dura,
jo captaré pel veïnat
i serà lo que Déu vulla.
Jacint Verdaguer
Febrer de 1901
😉
😉
La Viquipèdia explica que la Creu de la Culla està situada molt a prop del convent de Santa Clara, al peu de l’antic camí ral que anava des de Manresa fins a Barcelona.
Sarret i Arbós diu en el seu llibre Les creus de pedra del terme de Manresa, que no es troba referència de la creu en els documents fins al s. XV. En el llibre on es recullen tots els actes de l’administració del Cambrer de la Seu s’hi ha trobat un contracte datat el 1415, en què Francesc Feliu i Joan Pere de la vila de Tremp es comprometen a tenir la creu acabada el 10 de maig d’aquell any. En el llibre Manifesto o capbreus, de l’arxiu notarial, consta que el 1425 Anton Bastardes confessà que posseeix un camp davant la creu de sta. Clara.
Aquesta creu de terme, com tantes altres creus de pedra, tenia la funció de marcar fins on arribava la jurisdicció de la ciutat i on començava la del veguer o representant del rei.
La creu va ser en el seu lloc original fins al 1906, en què degut al seu estat ruïnós i amb la intenció de recuperar-la va caldre treure-la i portar-la al museu Municipal de Manresa.
En el mateix emplaçament, l’any 1925 se’n va aixecar una de nova. Però cinc anys després, el 1930, va ser destruïda i restaurada de nou. Un cop restablerta, va tornar a ser profanada l’any 1936, i va seguir una llarga decadència fins a la total destrucció el 1969.
El 10 de maig de 1987 es va inaugurar una nova creu de la culla rèplica de la que hi havia.
😉
Verdaguer i la Creu de la Culla
L’any 1901 Jacint Verdaguer, inspirat per una rondalla manresana, va immortalitzar per a la literatura aquesta creu al escriure el poema La Creu de la Culla.
L’any 1996 commemorant, tot i que amb retard, els 150 anys del naixement de Verdaguer, l’ajuntament de Manresa va fer col·locar al mur de l’hort de la Culla que fa cantonada amb el camí que duu a l’hospital de Sant Joan de Déu, una majòlica amb els versos que mossèn Cinto va escriure.
Fotografia extreta d’una entrada del bloc Les Escodines dedicat a la Culla.
Si voleu saber on és, podeu mirar-ho al maps de Google, veureu és a Manresa, capital de la regió sanitària de la Catalunya Central. La creu de la Culla és al costat d’Althaia, el modern Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa, lloc on neixen un gran nombre de solsonins, per tant un lloc on hi poden entrar dos solsonins i sortir-ne tres.
😉