#TuNoEtsDeManresa, o sí, i saps on és Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Convent de Santa Clara
Carrer Nou de Santa Clara 62, Manresa (mapa)
El convent de Santa Clara, formalment Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara, es troba en un extrem del raval de les Escodines, en l’antic camí de Barcelona, entre els barris de les Escodines i la Balconada, sobre la terrassa fluvial que dona al Cardener.
El temple, és una construcció romànica tardana, probablement de finals del segle XIII o principis del XIV, que compta amb un interessant portal on s’insinuen trets goticitzants; la part moderna de l’edifici conventual és obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March. L’edifici, que actualment alberga un centre de dia de salut mental.
Fundat l’any 1322 com a convent de monges menoretes o clarisses, s’instal·là vora una antiga capella romànica dedicada a dos sants guaridors, Sant Blai i Sant Llàtzer, que havia servit d’hospital o llatzeret d’empestats. El 1342 comencen les obres del claustre amb el suport reial. L’any 1346 hi havia a la comunitat setze religioses, mb la mort l’any 1599 de la darrera i única monja, sor Jerònima Parés, morí també el monestir de sors menoretes de Santa Clara.
El 1602, gràcies als esforços dels manresans perquè el monestir tornés a tenir vida, s’aconseguí arribar a un acord amb el convent dels Àngels de Barcelona. D’aquesta manera s’instal·laren les primeres cinc religioses dominiques i el convent adoptà el nom formal de Nostra Senyora dels Àngels i Santa Clara. Aleshores es van fer diverses obres i importants millores com l’engrandiment del presbiteri de l’altar major, on es posà un altar de la Mare de Déu dels Àngels i Sant Domènec, el qual fou cremat pels francesos el dia de la seva entrada a Manresa l’any 1811.
A principis del segle XX es feren importants construccions dins del recinte del convent, per ampliar les dependències i fou quan s’edificà l’ala modernista seguint el projecte de l’arquitecte Soler i March.
L’any 1987 una línia de torbonada de 137 km/h, va deixar pràcticament en ruïnes l’edifici. La solidaritat dels manresans junt amb un gran nombre de persones i amics de l’orde de les dominiques, va fer possible dur a terme una nova restauració de l’edifici.
Actualment hi resideix una comunitat de cinc monges dominiques de l’orde dels Predicadors.
😉