La foto del Pep

#TuNoEtsDeLladurs, o sí, i saps que aquest pont no és el que va fer el Diable

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Pont del Clop
Terrassola, poble del municipi de Lladurs (mapa)

El pont del Clop és un pont que es troba a la carretera de Solsona a Montpol que permet travessar la Ribera Salada en el punt que surt de la gorja del Clop. És un punt que als estius és molt freqüentat per banyistes.

El pont del Clop és un dels molts ponts de Catalunya dels que s’explica que el diable hi va intervindre. Però segurament és l’únic al que no se li pot dir «Pont del Diable», perquè el pont que va construir el Diable no és el que hi ha ara.

Hi ha dues històries que ho expliquen, quedeu-vos amb la que més us agradi.

En la primera història, el Pont del clop el va fer Sant Antoni de Pàdua, que escollint el lloc va poder guanyar al Diable que no va poder acabar el pont que havia de ser el del Diable sobre la Ribera Salada.

La llegenda del Pont i de l’Agulla del Clop Com a tants altres llocs on hi passa un cabal d’aigua com el de la Ribera Salada amb inoportunes crescudes, la necessitat de construir un pont  per poder passar-hi amb els carros i amb els ramats era conversa habitual entre els parroquians de Sant Pau de Terrassola, petició que mai era atesa pel senyor del seu castell. Per creuar la Ribera Salada tenien passeres i palanques fetes de taulons per passar-hi a peu, i si convenia amb els ramats, que se les emportava el riu quan hi havia riberades fortes. Però no tenien cap pont per poder-hi  passar amb carro. Com ha passat en altres llocs i ocasions, després d’una forta riberada el dimoni va oferir als parroquians fer un pont a canvi de les seves ànimes que ja aniria cobrant quant els hi arribes l’hora. Van acceptar el tracte que els hi va oferir tant bon constructor de ponts a canvi de viure millor aquí i de no creure’s massa la vida del més enllà. El tracte obligava al diable a fer un pont resistent, per on hi poguessin passar els carros, en el termini d’una setmana. Quan l’escolanet de Sant Pau de Terrassola es va assabentar del tracte fet pels seus veïns amb el dimoni, va implorar l’ajuda de Sant Antoni de Pàdua, al que li tenia molta devoció i que és patró de paletes, arquitectes i altres oficis de la construcció. Els precs de l’escolà van fer que Sant Antoni de Pàdua reptés al dimoni a acabar un pont sobre la Ribera Salada abans que ell, i si ho aconseguia salvaria les ànimes dels veïns i si perdia també s’enduria la seva ànima. El dimoni, que té una llarga trajectòria com a constructor de ponts del Diable, va acceptar el repte convençut que guanyaria. Tots van acceptar que l’arcàngel Sant Miquel vetlles per l’èxit de la competició i donés per a bo al guanyador. Va posar com a condició que havien a fer un pont resistent per on hi poguessin passar els carros en el termini d’una setmana, sense cap ajuda i que no s’hi valien ni trampes ni joc brut. El diable va ser el primer en començar els treballs per construint el pont, no gaire lluny de Sant Pau de Terrassola. El va començar a fer on el torrent Pregon desaigua a la Ribera Salada per connectar el camí que passava per la casa el Clop i el que anava a Montpol pujant per aquest torrent. Va començar a construir un pont de grans dimensions, com els que el diable ha construït a tants indrets del món. En un sol dia va fer un gran pilar que havia de servir de suport al pont. Un pilar tant gran i monumental que encara avui dia es conserva intacte, el que la gent anomena l’Agulla del Clop. Sant Antoni, també va anar cap a la casa del Clop, però en lloc de començar a fer el pont, va començar a desbrossar bosc per a fer un nou camí en direcció contraria a on treballava el dimoni. El segon dia el dimoni va acabar els encaixos que havien de suportar el segon pilar del seu gran pont. Sant Antoni continuava desbrossant bosc per fer un camí cap a la llera de la Ribera Salada. El tercer dia, el dimoni havia aixecat sobre la riba contraria el suport del tercer pilar, on encara avui es poden veure el forats sobre la roca. Sant Antoni, finalment, va arribar pel el nou camí fins a la Ribera Salada, on acaba la gorja del Clop, on és prou estret com per poder-hi fer un petit pont amb unes bigues de ferro clavades a la pedra capaces d’aguantar qualsevol riberada, i  prou ample com per poder-hi passar els carros. Quan va sortir el sol del quart dia, el pont del Clop fet per Sant Antoni ja estava acabat. També estava fet el nou camí per anar a Montpol fet per un costat, només li faltava continuar desbrossant bosc uns dies més per completar-lo. El dimoni va haver d’acceptar la seva derrota i va marxar deixant les mostres intactes de la seva inacabada obra que encara avui dia es poden veure, on hi ha l’impressionant Agulla del Clop, entre el torrent Pregon i la Ribera Salada. La nit de Nadal, a la missa del Gall, el rector de Sant Pau de Terrassola va dir a la homilia, que si bé havien salvat l’ànima en l’enfrontament entre les forces del bé i del mal, tots els que van fer el pacte amb el diable haurien de marxar de les seves terres, tal com ho van haver de fer Adam i Eva per haver dubtat de la paraula de Déu. PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes i rondalles. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN 3141592653. Cèsar August Torras – El pont del Clop i l’Hostal del Fuster de Roquer entre 1890 i 1923 NOTA: El pont del Clop actual es al costat d’on hi havia el que va fer Sant Antoni, on encara es poden veure els forats a la pedra on hi encaixaven les bigues de ferro del pont. A les mitjanies del segle XX va ser substituït per l’actual pont fet de formigó per ampliar-lo i reforçar-lo per als tractors i els camions.

I a continuació la segona història explicada sobre el Pont del Clon en la que també hi participa el Diable i en la que també acaba amb el pont del Diable ensorrat.

El Pont del Clop Nova reunió en la plaça del castell de Terrassola per a bastir el pont fonamentat en la codinera on la Ribera Salada és impossible travessar en l’hivern i primavera. Els veïns no s’entenen, cansats de pagar i treballar pel senyor. Tots volen bastir el pont on els convé; les reunions sovintegen i les baralles acaben en aldarulls. En una de les diputes un home mig en broma mig seriosament per trufar-se dels litigants, per deixar la minsa palanca usual, exclama: Mestre banyeta, us ho faria per cap diner, almenys treballa sempre a bon preu. Encara no havia finit el xivarri promogut per la dita que s’afegia a la reunió un vianant que ningú no coneix i que disculpa la seva presència perquè vol demanar un gual fàcil per passar la ribera. Aleshores l’innoven que fer un pont damunt la Ribera Salada motiva la reunió i la baralla. Ell, fent el desentès respon: «He oït que, realment, Mestre Banyetes, fa ponts i el preu contractat era quedar-se l’ànima del qui primer hi passa«. La reunió esclafi una rialla en oir la resposta del nouvingut i unànime exclama: “Si coneixeu Mestre Banyetes, digueu-li que amb aquest preu, tracte fet”. I la gentada s’adreçà al cap de la serra per triar l’indret de la codinera i la facilitat de bastir-lo. El vianant segueix el camí, la gent cansada de garlar s’acomiada amb el mot que el senyor indiqui lloc i dia per la nova trobada i amb la mofeta als llavis d’aquell vianant que tractava amb el dimoni, el constructor de ponts. Si la proposta motiva rialles, un dia ben aviat les rialles es tornen ploralles. Com un tro s’ha esbombat per la comarca de la Ribera Salada del pont nou, de pedra escairada i amb un gran ull que engolirà la Ribera Salada per grossa que baixi. Els veïns volen visitar-lo, ningú s’arrisca a travessar-lo car tots recorden i estan convençuts del cap-mestre dels paletes que l’ha fet i la pèrfida condició amb que l’havia edificat. Tothom parla del pont, tothom l’ha contemplat i lloat, ningú l’ha estrenat, ni tenen ganes d’estrenar-lo. Un veí de la Salada alta organitza la caça del senglar que malmet els trumfos i els moresc, la llebre pel dinar i per l’acabament de la festa estrenar el pont nou. L’organitzador de la festa ha explicat als caps de colla que calia fer passar pel pont un senglar o una llebre. Cap al tard, rere un dia que els caçadors refermen llur fama i assoleixen fer passar una llebre pel pont i trufar-se de l’astúcia de mestre Banyeta, encara la llebre no acaba de passar el pont que el Banyeta la rebat a la codinera on avui podeu contemplar el clot que hi marcà la llebre… No enrunà el pont nou de moment… Avui però tan sols veureu els forats dels fonaments. Tractes amb el Dimoni? Déu ens guard. Avui no hi ha pont després de segles i estan els veïns convençuts, de la seva necessitat no acaben d’entendre’s.

• Vikipèdia – Pont del Clop
• magradacatalunya.cat 2019 – Els Ponts del Diable de Catalunya i les seves llegendes (pdf)
• Conèixer Catalunya – L’AGULLA DEL PONT DEL CLOP. LLADURS. EL SOLSONÈS
• Ajuntament de Lladurs – El Pont del Clop
• Spivak – El pont del Clop i el pont que el diable no va acabar

😉

😉