16/11/2024
#TuNoEtsDeTorà, o si, i saps on és aquest cenotafi del 17/11/1933
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que el 17/11/2024 és el Dia Mundial en Memòria de les Víctimes del Trànsit
😉
Al cenotafi hi ha escrit el següent text:
| AQUI MURIO ANTONIA ARGERICH A LOS 73 AÑOS EL DIA 17 DEL 11 DEL AÑO 1933 E.P.D. |
Gràcies a un post de Maria Garganté publicat al seu bloc Lafontdebiscarri, de lectura recomanada, tenim informació d’aquest accident publicat a la Vanguadia:
| La Vanguardia, 6 de desembre de 1933 “El auto que hace el servicio de viajeros entre Solsona y Torá, arrolló el otro día a una mujer llamada Antonia Argerich Ribalta, dejándola muerta en el acto. Por este Juzgado se instruye el correspondiente sumario.” |
- Maria Garganté – 13-07-2011 – Lafontdebiscarri – Et in Arcadia ego…(i una pedra a la carretera) (bloc)
- Maria Garganté – 13-07-2011 – Lafontdebiscarri – Et in Arcadia ego…(i una pedra a la carretera) (pdf)
😉
En Giliet de Florejacs ha escrit, en el seu bloc, aquest excel·lent relat inspirat en el Cenotafi d’Antonia Argerich:
| Cenotafi 2.0 L’Antonieta va tancar amb cura la reixa de ferro del fossar. A mode de comiat, els eixos de les frontisses varen emetre un plany rogallós. Va córrer el forrellat i va baixar lentament per l’escala de pedra que, per un lateral de l’església de Sant Miquel, comunica el cementiri amb la carretera que uneix Torà i Solsona. Instants abans havia deixat un ramet de clavells rojos sobre la llosa de pedra de la tomba d’en Rogeli. Feia ja més de trenta anys que una infausta baixada i uns bocois mal lligats s’havien endut el seu espòs, traginer d’ofici. Des d’aleshores, cada dissabte li duia un pomet de flors que, el dia abans, havia comprat al mercat de la seva vila. Aquell matí de desembre la boira era ben espessa i el gebre ho cobria tot, fet que l’obligà a avançar ben a poc a poc. Un bastó de freixe l’ajudava a mantenir el cada cop més precari equilibri d’un cos que, ben entrat en la setena dècada d’existència, li responia amb garreperia. Ja feia força anys que no es veia amb cor de recórrer a peu els escassos tres quilòmetres que separen Fontanet de Torà i havia d’afanyar-se si no volia perdre el cotxe de línia que baixant de Solsona s’aturava en aquell punt per portar-la de tornada. Passet a passet, avançava per sota del ràfec de la porxada de l’església, quan va sentir la remor del cotxe aproximant-se. No el podia veure, ja que la bromada amb prou feines li permetia llucar-se la punta del nas, però el brunzit del motor era inconfusible. Prudent de mena, no volia fer esperar l’amable xofer que cada dissabte la recollia en aquell punt, per la qual cosa va mirar d’alleugerir les camades. Era a punt d’arribar al pedrís on solia esperar l’aturada del cotxe quan, d’un patac, en posar el peu dret sobre un roc gebrat, va relliscar i, incapaç de frenar l’avenç sobtat del seu cos, va perdre l’equilibri i va rodolar pel terra fins anar a espetegar al bell mig de la carretera. Adolorida per la caiguda, va alçar el cap tractant de guaitar on havia anat a parar el bastó. En aquell instant, del mig de la boira, va emergir una gran massa encapçalada per dos llums groguencs que li van caure a sobre… Cenotafi 2.0 – Giliet de Florejacs (bloc) |
😉
L’any 2024 és del diumenge 17 de novembre.
El tercer diumenge de novembre de cada any se celebra el Dia Mundial de Memòria de les Víctimes d’accidents de Trànsit com a reconeixement a les víctimes dels accidents de trànsit i les seves famílies. Va ser iniciat per l’organització benèfica britànica per a víctimes d’accidents de trànsit, RoadPeace, el 1993 i va ser adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2005.
El primer dia de record que va ser organitzat el 1993 per Brigitte Chaudhry, fundadora de RoadPeace. El 1995, l’Assemblea General de la Federació Europea de Víctimes del Trànsit (FEVR) va donar-hi suport i el 1998 l’esdeveniment es va celebrar en diversos països com Argentina, Austràlia, Israel, Sud-àfrica i Trinitat a més de la Regne Unit. L’Organització Mundial de la Salut va afegir-hi el seu suport el 2003 i el 2005 l’Assemblea General de les Nacions Unides va convidar totes les nacions a celebrar el dia “com el reconeixement adequat de les víctimes d’accidents de trànsit i les seves famílies“.
😉
També va inspirar un relat d’en Giliet de Florejacs: https://giliet.wordpress.com/2011/07/11/cenotafi-2-0/
Moltes gràcies, un relat excel·lent!