La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quin és, segurament, el millor torró XIXONAT del món

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Torró xixonat
Torró artesà de la Pastisseria Massana

El millor torró XIXONAT del món, segurament, és el que per Nadal és pot comprar a la Pastisseria Massana de Solsona. El torró xixonat, no és torró de xixona, però el seu gust hi és ben present, tampoc és torró artesà de crema, però la seva textura i part del seu sabor hi és ben present.

Aquest Nadal podeu gaudir de l’experiència de menjar aquest torró artesà de pastisseria xixionat, mentre no es demostri el contrari, el millor torró xixonat del món.

Altres torrons artesans que podem trobar en aquesta pastisseria i que, segurament, estan entre els millors del món:

• Torró de crema cremada: fet amb ametlles, sucre, ous i pell de llimona. Sembla que va sorgir quan un pastisser va voler salvar un torró de canyella massa tou, cremant-lo com la crema catalana. És d’origen ancestral i encara avui el més sol·licitat a Barcelona.
• Torró de rovell d’ou cremat: creat inicialment com torró de rovell d’ou pels torroners xixonencs per tal d’aprofitar els rovells dels ous després d’introduir les clares en l’elaboració dels torrons de Xixona i Alacant, posteriorment, en 1850, un pastisser de Barcelona va cremar el torró inspirant-se en com es fa amb la crema catalana.
• Torró vienès: fet a base de capes de torró de rovell d’ou cremat.
• Torró de massapà i fruita confitada: Elaborat amb ametlles, sucre, ous i fruita confitada.
• Pa de Cadis: Elaborat amb massapà, crema, neu de sucre, fruita confitada i cobert d’ametlles torrades.
• Torró de canyella: fet amb ametlles, sucre, ous i canyella.
• Torró de coco: fet a base de torro de crema i coco.
• Torró de neu: fet a base de sucre i presentat amb teules rodones amb avellanes.
• Torró Sant Jordi: fet a base de capes de torro de rovell d’ou, de crema, de neu, manteja i cobert de xocolata.
• Torró de xocolata: fet a base de xocolata treballada a la pastisseria i barrejada en amb diferents ingredients com el torró de xocolata trufat, el de Cointreau, de nous, …
• Torró d’Agramunt: es fa amb ametlles o avellanes, mel i clara d’ou. És fort i alhora molt lleuger
• Torró d’Alacant (o fort, o dur): es fa amb ametles torrades i mel, amb clara d’ou, el que li proporciona la seva especial duresa.
• Torró de Xixona (o tou, o blanet): es fa amb ametles picades i mel.

El torró El torró és un dolç que es fa generalment d’ametlla, mel i ou, generalment cuit. El torró és a Espanya potser el dolç més típic i tradicional al Nadal, especialment als Països Catalans, encara que en origen eren les postres dels rics, menjats en ocasions especials. Per exemple, tenim constància escrita que hi era al menú de les noces de la filla del rei Jaume I. L’origen del torró no és del tot clar, la teoria més plausible és que siga d’origen àrab, com altres postres amb ametles, i des dels Països Catalans, especialment de Xixona i Alacant del País Valencià, estant es va popularitzar a altres zones peninsulars, el sud de França, Itàlia i després a l’Amèrica Llatina. La seva recepta ja apareix al medieval Llibre del Coch del mestre Robert. Potser el nogat occità i el torrone o torró italià van néixer també directament dels àrabs, o no se sap si per influència del torró català, que ja existia a l’Edat Mitjana i que en aquell moment, i en concret al segle XV, la catalana era la cuina més prestigiosa d’Europa. No s’ha de confondre el torró dit fort o dur, com el d’Alacant, Agramunt, Perpinyà o Xerta, amb productes similars però diferents, com el guirlatxe (fruits secs sencers units per una capa de caramel dur) o per altres de la mateixa família i potser d’origen comú, com l’àrab halva, que es pot menjar amb cullera, o l’occità nogat (en francès, nougat), que no és tan tou com l’halva però no és gens dur, i conté una proporció de fruits secs molt inferior al torró.

• Viquipèdia – Torró

😉

Pastisseria Massana
Plaça Major 7 (mapa)

Pastisseria fundada per Jaume Massana Bajona (Clariana de Cardener 20/05/1936 – Solsona 26/08/2022) l’any 1964 al Carrer de Llobera número 4.

Més tard la va unir a la pastisseria Cal Roses que era a la Plaça Major. Després de moltes obres va obrir la que ara es coneix com a Pastisseria Can Massana, situada a la Plaça Major. En la seva inauguració va llogar una orquestra per ballar sardanes a la plaça i hi va anar gairebé tot el poble, ell descreia aquell dia com “un dia màgic”.

Jaume Massana i la seva esposa Maria van treballar tota la vida per la pastisseria que ells van crear fins que es van jubilar, a principis de l’any 2005, quan van deixar la pastisseria al fill, també Jaume Massana.

“Al Jaume sempre li havia agradat innovar, pensant les receptes fins que sortien a la perfecció”, relata Mireia Massana. Era conegut per la seva característica coca de croissant o també dels seus particulars torrons.

La Generalitat li va atorgar el premi de Mestre Artesà Pastisser i l’any 2019 el Gremi de pastissers de Lleida li va fer un homenatge per la seva trajectòria com a pastisser.

• Mor als 86 anys Jaume Massana, patriarca dels pastissers solsonins – Regió 7 (pdf)

Regió 7

😉

😉

Cal Moncunill
Plaça Major 6 i 7

L’actual denominació correspon al cognom del propietari, que ho és també de la Teuleria, a la partida de Sant Pere Màrtir, al Vinyet de Solsona; per aquest motiu també hi ha qui l’anomena cal Teuler, sent el Teuler, el propietari.

És ben viu. però, el record de ca la Margarita Estasia i, de quan eren dues cases, hi ha qui recorda cal Flotats (núm. 6) i cal Vicens (núm. 7).

Als baixos hi ha la pastisseria de cal Massana, successora de cal Roses.

I també se la coneix com la casa del banc de la plaça, perquè s’hi han anat succeint al llarg dels anys aquesta mena d’establiments, des de la Banca Arnús al Banc de Santander.

• Cal Vicens – Noms de cases en censos i padrons de Solsona entre 1840 i 1870
• Cal Tomàs Mosset
• Cal Viladot – Fotografia d’Adolf Mas Comentada per Ramon Planes Albets
• L’ocupació de Solsona pels carlins l’any 1837 segons la ‘relación’ de Jaume Riu i Ribera – Ramon Planes i Albets – Cal Mosset (pdf)
• Arxiu Vicens – Arxiu Comarcal del Solsonès (Viquipèdia)
• Arxiu Comarcal del Solsonès (web)
• El banquer Irla – Solsonins – Narcís Clotet (pdf)
• Banca i caixes a Solsona (lafotodelpel.cat)

VellaSolsona.cat

😉