22/12/2024 (Actualitzat el 21/01/2026)
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on va néixer la Vinya Boja
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
La Vinya Boja
Plaça del Camp 10 (mapa)
| El 19 de gener de 2026 La Vinya Boja es va traslladar del número 10 de la plaça del Camp cap a cal Jalmar del Passeig, amb l’adreça Passeig Pare Claret, 2 local 6 o Carrer Nou 17 (mapa) |
La Vinya Boja, l’administració de loteria número 2 de Solsona, va néixer al número 10 del Carrer Castell, on hi havia hagut la Vinya. La va obrir en Marcel·lí Vila Vilana quan tenia 80 anys. S’havia jubilat als 65 anys i quinze anys més tard va tornar a cotitzar a la seguretat social per poder obrir l’administració de loteria número 2.
L’administració de loteria número 1 era de la Pilar Codina, una tieta de la dona del Marcel·lí, l’Amèlia Colell i que l’havia portat durant molts any des de la seva merceria, al número 8 del Carrer Castell. L’administració de loteria número 1 de Solsona actualment no existeix perquè passen de pares a fills, i el fill de la Pilar Codina hi va renunciar.
Al web de La Vinya Boja s’hi pot llegir la següent informació legal:
| La Vinya Boja – informació legal Nom: La Vinya Boja – Admón de Loterías nº 2 Titular: Josep Puig Riu NIF: 78148727-V Domicili comercial: C/ Castell,10; CP:25280, Solsona, Lleida Telèfon: 973 48 04 35 Web: http://www.lavinyaboja.com/ Correu Electrònic: info@lavinyaboja.com |
Per conèixer bé i millor la història de la Vinya, el més adequat és llegir la entrevista al Marcel·lí Vila Vilana publicada al número 733 del Celsona el 8 d’agost del 2011.
| L’entrevista: Marcel·lí Vila Vilana, de La Vinya Miquel Manzano – Celsona 733 05-08-2011 En Marcel·lí Vila Vilana porta tota una vida al servei dels solsonins. Des de ben jove, ell i la seva senyora, l’Amèlia Colell, han estat vinculats al comerç de la ciutat, treballant primer a la Vinícola, regentant La Vinya i la merceria Amèlia i finalment agafant l’administració de loteries a la mateixa Vinya. Aquest any el Marcel·lí s’ha jubilat als 91 anys, tot i que encara baixa a fer el tomb a l’administració Ens pot explicar com ha estat la seva vida laboral? Als 20 anys vaig tornar del servei militar, llavors em vaig dedicar al comerç. I vaig demanar la gestió de la Vinícola l’any 1953, que era d’una empresa d’Igualada. Després d’onze anys treballant a la Vinícola, el Queralt em va llogar els baixos per 800 pessetes, on hi havia hagut una barberia, per muntar La Vinya. La meva dona, l’Amèlia Colell, sempre m’ha ajudat al bar, ella va ser la que va fer els callos, i la que va donar tant de nom a les tapes de La Vinya. La merceria va venir després, la tieta la hi va traspassar a la meva dona. Allà hi va haver l’administració de loteria número 1 de Solsona. Ara la número 1 no existeix, la de La Vinya és la número 2. Solsona va estar 10 anys sense loteria perquè el fill de la tieta Pilar Codina va renunciar a l’administració, i les administracions passaven de pares a fills, o sigui que nosaltres no la podíem agafar, fins que va sortir un nou concurs de loteries, l’any 2001. Llavors ho va agafar la meva dona i vam ajuntar “les quinieles” de La Vinya amb la loteria, i així vam continuar mantenint un comerç a Solsona i vam adequar l’actual local de La Vinya. S’ha jubilat als 91 anys… Primer em vaig jubilar als 65 anys, i va agafar l’empresa la dona. Quan vaig fer 80 anys vaig agafar l’administració de loteries. Ho van trobar estrany que amb aquesta edat tornés a pagar la seguretat social, i em van fer un informe que va sortir excel·lent, perquè no havia estat mai malalt. Vam demanar l’administració de loteries i ens la van donar d’entre 29 sol·licituds. Vaig estar-hi fins a complir els 90 anys. Jo ara ja faig vida de jubilat. Encara baixo de vegades a donar el volt per aquí. Això m’ho poso com obligació per no quedar-me a casa. El cap, el tinc serè, encara jugo a la botifarra. Per què és diu La Vinya? En aquell temps a Solsona molta gent tenia una vinya, d’aquí ve el nom del vinyet. Les dones els preguntaven als marits, “on heu anat?”. I aquests responien com excusa, perquè molts cops anaven al bar: “a la vinya”. I em vaig decidir a posar aquest nom. Llavors els homes no podien dir “he anat a la vinya”. A La Vinya, com a bar, es feien quinieles? Les quinieles ja les teníem a la Vinícola, quan encara es segellaven amb segell. La primera màquina la vaig tenir jo. Vam ajuntar les dues coses, és a dir, vam mantenir això, però en treure La Vinya vam sol·licitar la loteria. Llavors ens ho van donar tot junt i per això vam muntar el que és avui La Vinya com a administració i li mantinguérem el nom. Al llarg d’aquests anys heu repartit algun premi? Sí, la Pilar Codina va vendre unes sèries d’un tercer premi de la loteria de reis. Nosaltres unes sèries d’un cinquè premi de la loteria de Nadal. En tots aquests anys hi deu haver algunes bones anècdotes? Una de molt bona és quan a La Vinya hi vam posar un cep amb un porró de 16 litres. Tothom que passava per aquí que tingués nassos d’agafar el porró amb una mà podia veure gratis. La canalla posava un tub per la part de dalt i també bevien assentats al terra. La gent de vegades feia trampa, fins i tot el van trencar tres o quatre vegades i baixava vi fins a baix al pont. La seva senyora es va dedicar a la merceria, i també a La Vinya? Primer va estar aquí. Al cap d’uns anys va tenir la merceria. Ella ha estat molt negociant. L’Amèlia comprava i pagava a tots els viatjants. No com ara que diuen “ja et pagarem”… L’Amèlia va tenir la merceria 20 anys, algunes vegades treballava fins a 18 hores i no va tancar ni un sol dia per vacances, ni tampoc va fer vacances en tota la seva vida laboral, dels 16 als 73 anys, jo tampoc. Avui en dia el jovent es queixa molt i de treballar no s’ha mort ningú. La gent venia a provar els callos de La Vinya. Un any per la Fira de Sant Isidre vam vendre 50 quilos de callos a tapetes petites. La gent menjava dreta en qualsevol racó a dins del bar. A la merceria també hi anava molta gent perquè ella era molt sèria i complidora quan treballava. Com recorda Solsona quan va obrir La Vinya? Ha canviat molt, la forma de vida, abans ens pagaven una misèria, 120 pessetes cada setmana. La gent de Solsona passejava molt pels carrers als vespres, molt més del que es fa ara. Tot es concentrava al casc antic, passaven cotxes pel carrer Castell i pel carrer Llobera i això feia que tot estigués molt animat i tot tenia més vida. El dia de mercat hi havia molt moviment. Miquel Manzano – Celsona 733 05-08-2011 |
😉