La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui va ser el darrer matalasser de Solsona

Clica aquí, si no saps on és i ho vols saber.

😉

Cal Viudo
Carrer de Sant Llorenç 16 (mapa)

Els primers estadants procedien de cal Viudo, una casa de pagès de la partida de Sant Honorat, al Vinyet de Solsona, prop de Sant Bartomeu.

De fa anys hi viu el que va ser el darrer matalasser de Solsona, en Vicenç Tàsies i Canela. Per això aquesta casa també es coneguda com cal Tàsies o cal matalasser, atenent a l’ofici que exercia als baixos d’aquesta casa.

VellaSolsona.cat

😉

Matalasser
Qui fa o adoba matalassos (DCVB)

L’ofici del matalasser es remunta al segle XIV, amb el sorgiment de l’especialització i l’aparició del gremis. Els matalassers exercien l’ofici, com molts altres artesans tradicionals, de forma ambulant; anaven de casa en casa amb les seves escasses eines i muntaven en cada ocasió el seu improvisat taller al carrer, a les golfes o als terrats de les cases. Fins no fa gaire temps, a tots els pobles i ciutats hi havia un matalasser/a i, com en la majoria d’oficis, el coneixement es transmetia de generació en generació.

D’aquesta manera ens explica l’ofici de matalasser en Manel Garriga, un matalasser de Sabadell, a les seves memòries:

Memòries d’un matalasser … L’ofici de matalasser, a simple vista, semblava que era un ofici molt fàcil, però era tot el contrari, molt més difícil del que semblava. S’havia de picar fort la llana amb uns bastons per obrir-la bé i treure tota la pols que tenia. Això ja era dur, ja que anaves sempre brut de pols i pel i al mateix temps, respiraves la pols que t’entrava als pulmons. A l’hora de fer el matalàs també tenia la seva feina, ja que es feia a terra posant grapat a grapat la llana al seu lloc. No es tractava d’omplir-ho com un sac, sinó que havies d’omplir un matalàs. La llana es col·locava de diferent forma depenen si era un matalàs individual o de matrimoni. En el cas dels matalassos individuals es posava més llana a la part del centre, que era la part on hi havia de suportar més pes i l’ha que s’aixafava abans. En els de matrimoni o de dues persones, s’havien d’omplir més les bandes per igual i al mig no tant ple. La importància de saber omplir-los era l’èxit de dormir bé i del matalasser. Si no s’omplia bé, s’aixafava, feia bonys o mal d’esquena al que dormia. Era el més important repartir bé la llana i sobretot calcular-ho bé perquè després no te’n faltes o sobrés. Pel pes no te’n podies fiar, ja que hi havia llanes que pesaven més que altres. El picat de la llana també tenia el seu secret. Bé secret no, l’important era picar-la bé! S’utilitzaven dos pals d’una fusta especial que no es trencava i duraven molt de temps. El meu pare anava al bosc a buscar els pals quan eren verds, després el posava en remull uns quants dies i al més llarg el corbava una mica, mentre que el més curt era recta. Amb el bastó llarg era el que estovava la llana i amb el petit l’aixecava del terra. Veure com picava la llana era tot un espectacle i també el soroll que feien quan picaven els pals entre si. Un cop estava ple el matalàs, només faltava cosir-lo. Es feia tot a mà amb un fil especial de cànem i se solia encerar una mica per què corregués millor entremig de la llana. L’avantatge dels matalassos de llana respecte als actuals, és que els matalassos de llana els podien rentar i desinfectar quan fos el cas de malaltia o defunció. Els actuals solament és possible rentar la cobertura. La llana solia durar molts anys i molt sovint els matalassos passaven de pares a fills o familiars. El que de tant en tant es canviava era la roba del matalàs perquè s’anava fent malbé de tant rentar-la. Si analitzem el matalàs de llana a fons, podríem dir que eren molt millors que alguns dels que es venen en l’actualitat, ja que quan el rentaves i el refeies quedava com nou, i si estava ben fet era tan bo per l’esquena com els actuals. Els matalassos es recomanaven refer-los cada 2 anys, per higiene i per dormir com cal. Però molta gent els refeia cada 10 o 15 anys, i és per això que ens trobàvem matalassos en molt mal estat. … Manel Garriga – Memòries d’un matalasser

• Matalasseria Garriga – Memòries d’un matalasser (web)
• Matalasseria Garriga – Memòries d’un matalasser (pdf)
• L’ofici del matalasser – Ecomatalasser (web)
• L’ofici del matalasser – Ecomatalasser (pdf)

😉

😉