26/04/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps perquè s’ha reobert el Cine París amb la pel·lícula Casablanca
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
😉
Sempre ens quedarà París
We’ll always have Paris
Això pot ser el començament d’una bona amistat
I think this is the beginning of a beautiful friendship
Casablanca (1942 dir)igida per Michael Curtiz i protagonitzada per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman)
De ben segur que les conegudes frases de Casablanca (1942), «Sempre ens quedarà París» i «Això pot ser el començament d’una bona amistat«, van ser determinants perquè l’associació Amigues i Amics del Cine París decidís reobrir el cine París amb aquesta pel·lícula.
| El Cine París reobre aquest cap de setmana! Dissabte es portarà a terme la projecció de Casablanca, seguida d’un tast de productes, i diumenge es projectarà Wolfgang, amb un debat previ amb membres de l’equip de producció del film L’Associació d’Amigues i Amics del Cine París de Solsona han preparat un seguit d’activitats lligades a la reobertura del cinema. Aquest dissabte 26 d’abril a les cinc de la tarda hi haurà la projecció de Casablanca, seguida d’un tast de productes per part del restaurant solsoní Mare de la Font. Diumenge 27 d’abril, també a les cinc de la tarda, serà el torn de la pel·lícula Wolfgang, la projecció de la qual serà a les cinc de la tarda, tot i que abans hi haurà un debat amb membres de l’equip de producció, entre els quals la guionista i escriptora de la novel·la Laia Aguilar, el director Javier Ruiz Caldera, el productor Gerard Verdaguer, l’actor Jordi Catalán (Wolfgang) i l’actor Berto Romero (Paco). A partir d’ara, la programació de l’equipament es mantindrà els dissabtes, diumenges i dilluns següents, llevat que hi hagi programacions especials en altres dies. Aquest cap de setmana també serà un bon moment perquè les persones sòcies que encara no hagin recollit el seu carnet, ho puguin fer. Actualment l’associació compta amb més de tres-centes persones sòcies. |
😉
😉
😉
😉
| El cinema París de Solsona reobre després de cinc anys gràcies a voluntaris cinèfils L’equipament estarà gestionat per una entitat sense ànim de lucre formada per 150 voluntaris i amb més de 320 socis i mecenes 3cat 26/04/2025 Joaquim Albalate Argiz Corresponsal de Catalunya Ràdio a l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès i Andorra Cinc anys després, la pantalla del cinema París de Solsona es torna a il·luminar aquest cap de setmana. La sala, amb més de 60 anys d’història, va tancar de manera sobtada el març del 2020, amb l’arribada de la pandèmia de la covid, i ha estat tancada fins ara, que estrena una nova etapa. Serà la mateixa sala que fins ara, amb 429 butaques, un projector digital i so d’alta fidelitat, i una cartellera comercial, però amb una novetat important: la gestionarà una entitat sense ànim de lucre, l’Associació Amics i Amigues del Cine París, formada per uns 150 voluntaris. El seu president, Martí Abella, creu que aquesta forma de gestió pot obrir camí: «Creiem que podem ser un model a seguir per a molts cinemes de Catalunya que s’han trobat en la mateixa situació del París. Es tracta d’organitzar la societat civil per ser capaços de recuperar un cinema amb tota la seva ambició.» Els voluntaris s’han organitzat per cobrir totes les posicions del cinema: obrir les portes, vendre les entrades, fer les crispetes o gestionar el bar. També hi ha diferents comissions, com les de programació, comunicació o recursos humans. Una de les posicions amb més voluntaris ha estat la de projeccionista, amb una trentena d’interessats, una xifra que ha sorprès el Martí: «Ja no té res a veure amb ‘Cinema Paradiso’, avui en dia, però encara hi ha una certa complexitat encara que sembli que només cal prémer un botó. Em va sorprendre que s’hi apuntés tanta gent, i la majoria són joves.« Més de 60 anys d’història La sala la va obrir el 1964 el pare de l’actual propietari, Josep Codina, inspirat en el cinema Urgell de Barcelona. De fet, va contractar el mateix arquitecte que l’havia construït. L’escultor Manel Casserras, conegut sobretot com a constructor de gegants, va adornar-lo amb dos frisos d’inspiració assíria que va esculpir a la mateixa sala. El Josep i la seva dona, la Laura, acompanyats de la seva família, van gestionar el cinema fins al mateix 2020, tot i que aquests anys han continuat mantenint les instal·lacions llestes per seguir funcionant si arribava l’oportunitat. I es mostra emocionat i aclaparat per l’èxit que ha tingut la iniciativa: «Quan em van dir que batejarien l’entitat com a Amics i Amigues del Cine París, em va semblar molt bé, però vaig pensar que era presumptuós: però ha resultat que tenim molts més amics dels que pensava, i com més en conec, més ben parits em semblen.» Tant el Josep com el Martí reconeixen que el camí de la reobertura ha estat llarg i tens, però celebren que tota la ciutat s’hagi fet seva la iniciativa: «Hem de sentir-nos-en orgullosos.» Més de 320 socis i mecenes Més enllà dels prop de 150 voluntaris, els Amics i Amigues del Cine París sumen també més de 320 socis i mecenes que donen suport amb una quota, a canvi d’un descompte a les entrades. També s’han engegat iniciatives com abonaments de temporada o l’apadrinament de butaques, i també hi ha empreses que s’han interessat a col·laborar amb la iniciativa. Una onada de suport popular que volen estendre a altres municipis propers, a qui conviden a fer-se seu el cinema. L’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, parla d’èxit col·lectiu. «Som lluny i, a la vegada, a prop de tot arreu. Els petits municipis que som fora d’una estructura metropolitana hem de fer servir l’enginy per tenir tots els recursos. I tenir el cinema viu és una cosa importantíssima, no només per a Solsona sinó per a tota la comarca i més enllà.» L’Ajuntament, precisament, ha jugat un paper destacat a l’hora d’impulsar el projecte, davant del risc que Solsona es quedés definitivament sense cinema, i també hi participa amb una aportació econòmica per cobrir part del cost del lloguer. «Casablanca» i «Wolfgang», les primeres projeccions El cinema París apuja la persiana amb dues sessions. La primera, tot un clàssic: «Casablanca«. Una projecció gratuïta que vol ser una festa d’agraïment als socis que permeten la reobertura, però també als solsonins que han estat cinc anys sense cinema. I, és clar, amb una picada d’ullet al nom del cinema, amb la cèlebre cita «Sempre ens quedarà París«. Diumenge serà el torn, ara ja sí, per a l’estrena comercial, amb un dels èxits catalans de la temporada: «Wolfgang«, amb una sessió que comptarà, també, amb un col·loqui amb el director de la pel·lícula, Javier Ruiz Caldera, a més d’actors, productors i guionistes. Aposta pel cinema en català La tria de «Wolfgang» és una declaració d’intencions: «El nostre compromís és programar tot el que puguem en català, sigui en versió original, doblada o subtitulada. Si tenim l’opció i ens hem d’esperar pel motiu que sigui, ens esperarem a tenir-la en català.» Més enllà d’això, la intenció de l’entitat és tenir una programació comercial per a tots els públics, tot i que pararan atenció al cinema d’autor i, també, al cinema infantil. De fet, en una votació que van organitzar durant la diada de Sant Jordi perquè els solsonins decidissin quines estrenes dels últims anys volien veure al París, les més triades van ser, precisament, pel·lícules per als més joves. |
😉
Cine París
Carretera de Torà 19 (mapa)
Cine París, es va començar a ser construït a l’any 1961 i s’inaugurà el 18 de juliol de 1964, data festiva durant el franquisme.
El propietari i impulsor del cinema París, Fidel Codina i Tristany tenia la intenció de comprar una caseta i un hort però aquesta finca pertanyia a una altra persona i al final es va decidir per el que avui coneixem cinema París, es troba a la carretera de Torà, xamfrà carrer d’en Pau Casals.
El canvi d’ubicació va comportar algunes complicacions en la construcció. Josep Codina recorda que en aquell moment la carretera de Torà era als afores de Solsona, només hi havia una bombeta en tota la carretera i per arribar al cinema s’havia de travessar la rasa per una palanca.
Exteriorment res delata que en l’interior d’aquest edifici amb aspecte bloc de pisos hi hagi un cinema. Només el gran rètol sobre la porta del carrer i els eterns i puntuals pasquins al costat d’aquesta ho revelen.
El 13 de març de 2020, es va publicar al seu web una nota informativa en la que s’anunciava el tancament del cinema per la situació de la pandèmia de la COVID-19 i que, de fet, va suposar el tancament del cine París.
El 26 d’abril de 2025 es torna a obrir el Cine París gràcies a l’associació Amigues i Amics del Cine París que es presenta d’aquesta manera:
| El Cine París és el cinema de Solsona. Està gestionat per l’associació Amigues i Amics del Cine París, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona. Son els membres de l’associació els que s’encarreguen de la programació i l’administració del cinema. Altres tasques com projectar les pel·lícules, vendre les entrades, acomodar el públic o oferir el servei de bar també les duen a terme persones voluntàries. |
- Cine París (cineparis.cat)
- NacióSolsona – 26-04-2025 – El Cine París reobre aquest cap de setmana! (pdf)
😉
A continuació es pot llegir un fragment d’un article de Francesc Casafont Fornell publicat al Butlletí núm. 7 de l’ACS, aportat per l’arxiu Montserrat Riu Mas, que parla dels orígens del Cine París, escrit amb la gràcia i l’elegància que tenia el Paco de l’Sport quan explicava els seus records i que ens serveix per rendir-li, des d’aquí, un petit homenatge.
| “(…) El fill d’un masover de casa gran (Casa Els Colomers d’Olius) i molt arrelat, traspassat son pare, aviat es donà compte que la terra era molt fonda, i decidí cercar nous horitzons. Amb idees molt clares i butxaca calenta inicià contactes per la compra d’una caseta i gran hort situada al bell mig de la plaça del Camp, – finca pertanyent als familiars del que fou diputat al Parlament de Catalunya, Francesc Viadiu – però les furibundes advertències del batlle Serra Forn el feren desistir; finalment a la carretera de Torà, fregant la rasa de l’hospital, trobà la ubicació perfecta; i per primera vegada els cinèfils gaudiren de la comoditat d’un local pensat, construït i decorat per a l’exhibició d’aquest ja, popular espectacle. Fins la construcció del cine París, totes les màquines de projecció s’havien d’adaptar a les característiques del local; el París va ésser al revés, el local s’acoblà a les màquines (…)” . |
😉