La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona, o sí, i sap saps qui hi ha a les petxines de la cúpula de la capella del Claustre

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

A les petxines de la cúpula de la capella dels Claustre hi ha quatre escultures que representen a:

• Moisès
• Ezequiel
• Miquees
• Salomó

Gràcies a Alfons Martín, Rondaller, els hem pogut identificar:

Si no vaig errat, els personatges són aquests: El segon és el profeta Ezequiel, ja que duu un fragment del llibre d’Ezequiel, 34:23: “Jo els donaré un pastor que les pasturi: el meu servent David.” El tercer és el profeta Miquees, amb un fragment del llibre de Miquees, 5:2: “el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar.” El quart és el rei Salomó, a qui s’atribueix l’autoria del “Càntic dels Càntics”. Sosté un fragment del Cant IV, vers 7: “Ets tota bella, amiga meva, no tens cap defecte”. Per cert, sense aquestes fotografies tan precises no hagués estat capaç d’esbrinar-ho. Alfons rondaller.cat

😉

Capella del Claustre
Catedral de Solsona. (mapa)

El primer testimoni del culte a la imatge de la Mare de Déu del Claustre la trobem en un pergamí de l’arxiu diocesà de Solsona, de l’any 1248, el qual ens assabenta que un canonge del monestir, Berenguer de Font, posa a veneració “de nou” aquesta imatge  a l’altar de Sant Salvador de vora el pou. És el primer administrador dels donatius i de les ofrenes  lliurades a ell i als seus successors per tenir cura d’aquesta imatge, fetes dels nobles de la terra. Poc després, l’any 1281, se li dóna el nom de la “Devota” i uns quinze anys més tard, l’any 1296, ja apareix amb el nom definitiu de Santa Maria del Claustre.

Continuen  les notícies de la veneració d’aquesta imatge, durant tot el segle XIV tal com consta per les moltes ofrenes que li fan els seus devots. Un dels famosos mercaders de Solsona, Pere Cirera,  l’any 1419 li construeix la primera capella vora el pou. Estem en els inicis de la devoció a la Verge del Claustre. Amb el temps, la devoció al Claustre ha crescut d’una manera tan vigorosa que ha penetrat plenament en la història de la ciutat. La segona capella on es venerava fou inaugurada l’any 1606 gràcies al mecenatge del primer bisbe solsoní Lluís Sanç de Còdol. Havia quedat petita i els administradors van decidir emprendre l’actual construcció arquitectònica. La devoció a la imatge va augmentar amb motiu de declarar-la patrona de la ciutat, l’any 1653.

L’actual capella, la tercera, s’inicia l’any 1701 seguint la traça de Fra Mateu de l’ordre dels Predicadors, però no va ser fins l’any 1727 que s’hi trasllada la imatge. Un cop acabada, s’adaptà el retaule de l’antiga capella realitzat pels germans Antoni i Miquel Vidal de Barcelona. La nova capella, però, necessitava un retaule que s’ajustés a l’obra arquitectònica inaugurada i fou encarregat als escultors Jacint i Carles Morató, que reberen l’ajuda de Josep Sunyer i Raurell. La gran empresa comprenia la construcció del retaule, les decoracions murals i de la cúpula, un dels màxim exponents del barroc català que va desaparèixer en la crema de l’any 1810, durant la guerra del Francès.

Amb la ratificació, l’any 1900, del patronatge de la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat per part del papa Lleó XIII, es van impulsar de nou algunes intervencions importants, com ara: la construcció del nou cambril, inaugurat l’any 1910, obra d’August Font; els bancs i la il·luminació, projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, l’any 1914; el setial de la imatge, disseny de Josep Puig i Cadafalch l’any 1926.

I ja passada la guerra civil, el projecte d’altar va ser obra de l’arquitecte Isidre Puig Boada, acompanyat dels mosaics de Josep Obiols Palau i les pintures de Miquel Farré i Albagés.

• La capella del Claustre (Bisbat de Solsona)
• Carles Freixes i Codina – La capella barroca de la Mare de Déu del Claustre (pdf)

😉

Cambril de la Mare de Déu del Claustre
Obra d’Agustí Font, inaugurat l’any 1910. (mapa)

La capella de la Mare de Déu del Claustre va quedat molt malmesa per la crema de l’any 1810, durant la guerra del Francès, del seu altar i de tot el que hi havia al seu interior. El convuls segle XIX, amb el fort impacte que van tenir les guerres carlines a Solsona, no va ser gens favorable a que es fessin grans obres a la Catedral.

Amb la ratificació, l’any 1900, del patronatge de la Mare de Déu del Claustre com a patrona de la ciutat de Solsona per part del papa Lleó XIII, es van impulsar de nou algunes intervencions importants, com ara:

• La construcció del nou cambril, inaugurat l’any 1910, obra d’August Font;
• Els bancs i la il·luminació, projecte de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, l’any 1914;
• El setial de la imatge, disseny de Josep Puig i Cadafalch l’any 1926.

Ja passada la guerra civil, el projecte d’altar va ser obra de l’arquitecte Isidre Puig Boada, acompanyat dels mosaics de Josep Obiols Palau i les pintures de Miquel Farré i Albagés.

A la creu de la cúpula hi posa l’any 1956, és l’any en que es va posar la creu dins de les intervencions que es van fer en el cambril per reparar i reconstruir es efectes de l’incendi que va patir el gener de l’any 1939.

• Fulletó informatiu Catedral de Solsona CA-ES (pdf)
• Carles Freixes Codina – Taüll 39 – El cambril de la Mare de Déu del Claustre (pdf)
• Carles Freixes Codina – Oppidum 15 – La paraula feta obra les aportacions de Josep Puig i Cadafalch a Solsona (pdf)
• La catedral de Santa Maria de Solsona (Viquipèdia)
• La capella del Claustre (Bisbat de Solsona)

😉