24/07/2025
#TuNoEtsDeCallús, o sí, i saps de quin any és la Colònia Antius
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Colònia Antius
😉
Casa Antius
😉
Colònia Antius
Colònia tèxtil del 1875 i entitat de població de Callús (mapa)
La Colònia Antius, o Colònia d’Antius, és una antiga colònia tèxtil i entitat de població, situada a la dreta del riu Cardener, al límit del municipi de Callús amb de Súria (Bages). Es troba al costat de la carretera C-55 i, uns 200 metres més enllà, hi ha la casa pairal Antius, que li dona el nom.
A la segona meitat del segle XVII, la finca Antius pertanyia als jesuïtes, expulsats el 1767 per Carles III. A la primera primera meitat del XIX, el propietari va ser un industrial de Manresa i el 1875, passà a mans de Joaquim Torrents i Fuster, un pagès de Callús, que hi faria construir una filatura de cotó i 26 habitatges per als treballadors.
Posteriorment, fou regentada pel seu fill Llogari Torrens i Serra, que es casà amb Antònia Burés i Borràs, de la família dels Burés i va fer construir a Manresa l’edifici modernista conegut com a Casa Torrents o Ca la Buresa, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa.
A partir del 1932, la fàbrica va ser arrendada per la societat anònima Filatures Callús. Més endavant, a la dècada del 1960, va entrar a formar part de la indústria el grup tèxtil Manufactures i Indústries Tèxtils Agrupades (MITASA).
Els serveis de la colònia van anar desapareixent progressivament a la dècada del 1970 i l’empresa va tancar el juny del 1993, quan donava feina a una cinquantena de treballadors.
Sembla que a la fàbrica hi havien treballat per terme mitjà unes 140 persones, de les quals la majoria eren dones, i una quarta part aproximadament també eren nens.
Tot i que la colònia era petita, tenia una oferta completa de serveis. A més d’escola, església i fins i tot pistes de bàsquet, disposava de botiga, fonda, barberia i cafè-teatre, que s’utilitzava també com a sala de ball i on es representaven els Pastorets per Nadal.
😉
Les fàbriques i les colònies del Cardener a partir de 1870
Llorenç Ferrer i Alòs
A partir de 1860, amb l’opció de l’energia hidràulica ben establerta i amb un districte industrial potent, els fabricants i propietaris es van llençar a l’aprofitament dels rius, primer a prop dels nuclis habitats on era possible trobar mà d’obra, després en aquelles zones deshabitades on era del tot necessari construir també la residència i altres serveis per als obrers. La capacitat energètica menor del riu Cardener també va condicionar la mida de les fàbriques i, en conseqüència, de les colònies industrials.
Fou a partir de 1870 quan va començar a aparèixer un renovat interès per l’aprofitament hidràulic del riu Cardener. Arran de la inexistència de tradició industrial a la zona, excepte en el cas de Cardona, la colonització del riu la van dur a terme o fabricants de Manresa i Sallent o els propietaris rurals que construïen fàbriques per obtenir renda, o bé nous fabricants que s’arriscaven a engegar una fàbrica petita.
La cronologia de les noves fàbriques construïdes al Cardener fou la següent:
- Fàbrica Canals de Sant Joan de Vilatorrada 1871
- Fàbrica Jover de Súria 1875
- El Fusteret de Súria 1875
- Colònia Antius (Callús) 1875
- Fàbrica el Guix (Callús) 1877
- Colònia Palá (Súria) 1877
- Fàbrica la Plantada (Cardona) 1878
- Fàbrica els Polvorers (Manresa) 187?
- Fàbrica el Paperer (Cardona) 1884
- Colònia Cortés (Callús) 1884
- Cal Cavallé (Callús) 1884
En la dècada dels anys setanta, fou quan va haver-hi més interès a construir fàbriques al riu Cardener. Van aparèixer tres models: el primer tenia a veure amb la iniciativa d’industrials de Manresa i d’Igualada per posar en marxa noves fàbriques (la Plantada a Cardona, impulsada pels Gallifa de Manresa; la colònia Palà, amb Esteve Valls; la colònia Antius, pels Torrents i Fuster, i la fàbrica Jover de Súria, per un industrial d’Igualada).
El segon venia de l’interès dels propietaris rurals que tenien molins o terres a tocar el riu per construir fàbriques per arrendar-les als industrials, en general de Manresa (fàbrica Canals, cal Cortès, cal Cavallè, la fàbrica del Guix…), tot i que també es podia donar el cas que el propietari entrés com a soci a la societat, com en el cas de la colònia Palà o la fàbrica Vella de Súria. El tercer model es refereix a les petites fàbriques que van sorgir cap a finals del segle XIX, ja fossin noves o antics molins transformats, en què se solien instal·lar alguns telers i algunes de les quals van acabar convertides en molins paperers o guixers a causa de la seva escassa potència. Amb aquestes es tancava el cicle de l’aprofitament del riu.
Callús. Colònia Antius
A l’inventari dels béns de Joaquim Torrens i Fuster de l’any 1875, constava com a propietat el mas Antius de Callús, de 603 Q. d’extensió i amb una valoració de 77.500 pessetes. No deixa de ser interessant que Llogari Torrents i Serra, el seu fill, constés com a veí de Callús, potser a la fàbrica que estava construint.
A mitjan setanta es va construir aquesta fàbrica, que fou gestionada de forma directa per la família Torrents, potser per Llogari, un dels fills. Llogari Torrents i Serra era l’hereu directe de la tercera part de l’herència del seu pare; una altra tercera part la va comprar al seu germà Josep l’any 1903 i l’altra tercera a l’altre germà, Àngel, l’any 1908. Quan va morir, la fàbrica va passar a Francesc Torrents Burés.
L’any 1899, s’hi va declarar un incendi i fou reconstruïda. Al començament de segle hi havia pisos per als treballadors i alguns serveis, per la qual cosa la podem qualificar de colònia. L’any 1924, estava explotada per Gaspar Fonts i Gras; l’any 1928, estava tancada i, l’any 1932, se’n féu càrrec Hilaturas Callús S.A.
😉