25/07/2025
#TuNoEtsDeBassella, o si, i saps que “El mas de Sant Mer, de sants, és de Madrona i, de dimonis, és de Bassella“
😉
Sant Mer és un enclavament del municipi de Bassella situat dins el terme municipal de Pinell de Solsonès, però la capella de la Mare de deu de Sant Mer és de la parròquia de Sant Pere de Madrona.
En geografia política, un enclavament és una part d’un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria. A nivell municipal al Solsonès en tenim alguns exemples:
- Miravella, o Miravelles, és un petit enclavament del terme municipal d’Olius, sbre de la Mare de la Font, a dins del de Solsona.
- Sant Mer, enclavament municipal de Bassella dins de Pinell, i comarcal de l’Alt Urgell dins dels Solsonès.
- Malagarriga, un enclavament del terme municipal de Pinós situat a la vall del Cardener, al Bages, entre Cardona i Navàs i, per tant, un enclavament de la comarca del Solsonès a la comarca del Bages.
- Valielles de Busa o simplement Valielles és un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament dins dels municipis de Guixers i Navès i, per tant, un enclavament de la comarca del Berguedà a la comarca del Solsonès.
A nivell d’estats, un exemple clàssic és el el municipi català de Llívia pertany administrativament a Espanya i està enclavat a França. Altres exemples, a nivell d’estats sobirans, són la república de San Marino, enclavat a Itàlia, i la Ciutat del Vaticà, envoltada per la ciutat de Roma, Itàlia.
- Paremiologia catalana comparada digital – El mas de Sant Mer, de sants, és de Madrona i, de dimonis, és de Bassella
- Viquipèdia – Enclavament
- Viquipèdia – Bassella
😉
Capella de la Mare de deu de Sant Mer o de Sant Mamet
Enclavament de Bassella dins de Pinell (mapa)
Al nord-est del terme municipal de Pinell, prop ja del vessant que dóna al Segre, hi ha un munt de pedres que són les restes de l’antiga església de Santa Maria de Sant Mamet. Si poc es el que ens ha quedat de l’edifici, no és gaire més el que hi ha de documentació. Només sabem, per uns documents que guarda l’Arxiu Diocesà de Solsona, que Eriman i la seva muller Ermengard venen el 28 de març de 1026 a Gerard Burriel, i a la seva muller Ermengards, terres, cases i l’església de “Sancti Mametis”, i que després, el 27 de novembre de 1032, Gerard i Ermengards la vengueren a Guadall i a la seva muller. L’any 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX atorgà al prepòsit de Solsona Ponç de Vilaró privilegis sobre algunes esglésies, entre les quals hi havia la de Sant Mamet.
Edifici de la capella actual és de planta rectangular, orientat nord-sud, amb capçalera quadrada de la mateixa amplada que la nau. És cobert amb un teulat a doble vessant. La capçalera és coberta amb teulada a una aigua. Hi ha un petit campanaret de cadireta sobre la façana principal. Adossat al mur de migdia, on hi ha la porta principal -amb un arc rebaixat. hi ha un porxo, de la mateixa amplada de la nau, obert a migdia amb un arc apuntat, amb dues finestres amb ogiva a les bandes.
Als goig de santa Maria de Sant Memet o de Sant Mer hi diu que és de la parròquia de Sant Pere de Madrona.
- Enciclopèdia – Santa Maria de Sant Mamet o de Sant Mer o de Semmer (Pinell de Solsonès)
- Conèixer Catalunya – Capella de la Mare de deu de Sant Mer
- Alguns goigs – Goigs a la Mare de Déu de Sant-Mer. Ermita a Madrona de Pinell de Solsonès (Solsonès, Lleida)
- Alguns goigs – Goigs a la Mare de Déu de Sant-Mer. Ermita a Madrona (pdf)
😉
😉