Construccions i restes històriques, Odèn (municipi), Paisatges

23/10/2025

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDOdèn, o sí, i saps on és el Primer Xalet del Solsonès

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

El Primer Xalet
Prats de Canalda, Canalda, al municipi d’Odèn (mapa)

«No us penseu pas que és el primer xalet de la comarca. D’aquest edifici, construït als prats de Canalda, se’n diu primer perquè servia de pas per arribar al segon, el de dalt, a prats de Bacies, conegut com el xalet de la Bòfia o del Pauet.«

Així és com comença l’article «La Foto: el Primer Xalet«, publicat el 9 d’agost de 2024 a la revista Kanavita de Canalda, que pel seu gran interès reproduïm a continuació:

La Foto: el Primer Xalet

No us penseu pas que és el primer xalet de la comarca. D’aquest edifici, construït als prats de Canalda, se’n diu primer perquè servia de pas per arribar al segon, el de dalt, a prats de Bacies, conegut com el xalet de la Bòfia o del Pauet. Les restes del Primer estan situades sobre la cruïlla de les carreteres de coll de Jou al Montnou i prats de Bacies. A tocar de la casa hi ha la bifurcació de la carretera que puja als Prats i la que planeja i després baixa cap al Montnou. Però no sempre ha estat així; abans la carretera que venia de llevant passava per sota de la via actual i, just abans del Primer Xalet, s’enfilava i passava per sobre la casa. Encara avui es distingeix bé l’antic traçat i alguns excursionistes l’utilitzen per enfilar-se a la muntanya.

A la foto antiga es diferencien bé uns quants elements. En primer lloc, el puig Sobirà al fons, amb menys arbres que ara. Precisament ens ha costat reproduir la mateixa fotografia en l’actualitat pels pins que ens tapen part de la muntanya. Un altre element destacat, i motiu pel qual reproduïm la imatge, és el Primer Xalet. I finalment els vehicles i les persones sobre la neu.

L’edifici es va construir en un prat de cal Costa de Canalda. Hem consultat, al registre de la propietat, l’escriptura de compravenda del terreny on hi ha edificat el Primer Xalet. El resumim: l’octubre de 1942, Josep Muntada Muntada —capellà, propietari de cal Costa i veí de Canalda— ven a Pau Serra Forn —solter, estudiant i veí de Solsona— una peça de terra segregada de la finca dels Micallons. La venda consisteix en dues parcel·les; una de 1.600 metres quadrats per a construir-hi l’edifici i una altra de 100 metres de llarg per 5 d’ample per a fer-hi el camí per accedir al solar des del límit oriental de la propietat. A més, el venedor dona permís al Pauet per a instal·lar un cable aeri que ha de pujar fins a prats de Bacies i passar per dins la seva propietat. Aquest remuntador no ens consta que s’arribés a fer. En el contracte de venda hi ha altres detalls dels drets de pas pel camí i del cable que sobrevola la propietat de mossèn Muntada que no tenen interès pel present article.

El Jaume Cuadrench, que ens ha facilitat la foto, també ens ha explicat alguns dels elements que s’hi veuen: La fotografia antiga és de 1944-46. L’edifici no va ser mai habitat, servia per a deixar material pel xalet del Pla quan no es podia arribar a dalt per la neu. El Citroën que es veu a la imatge era del Mario Solé —el Mario de Bassella—, els camions eren del Quintà i del Tonet de Berga, l’altre cotxe probablement era el del Pauet. Desconec l’autor de la foto, d’aquests anys en tinc moltes.

Com hem escrit a sobre, l’edifici es va construir pocs anys després d’acabada la guerra del 1936-1939. Per tant, si la foto és de meitat dels anys quaranta, la casa es devia construir entre 1943 i 1945; no hem trobat cap permís d’obres a l’Ajuntament d’Odèn. Tenia un cos ortogonal amb una teulada a quatre aigües. L’exterior era de pedra amb les cantoneres i les obertures de totxos massissos. Per dins tenia les quatre parets recobertes de totxanes i l’espai inferior estava dividit en dues parts per arcades fetes també de maons. Van utilitzar el formigó per a la llinda de la porta del garatge i per a reforçar les finestres per dins. Suposem que el sostre i la teulada eren de fusta, ja que no en queden restes.

De mica en mica l’edifici es va deixar d’usar, la coberta es deteriorà i finalment s’esfondrà. Avui és un munt de rocs i totxanes al costat del camí que puja als prats de Bacies. El xalet de la Bòfia —el segon, el de dalt— anys després també va seguir el mateix camí, tot i que en aquest segon cas potser encara es podria refer i disposar d’un refugi als Prats. A diferència del Primer Xalet, que és propietat dels hereus del Pau Serra, el xalet del Pauet està construït en terrenys comunals i l’EMD de Canalda gestiona les seves restes.
La Foto el Primer Xalet – 09-08-2024 – Kanavita de CanaldaBaixa

També gràcies a l’article de la revista la revista Kanavita de Canalda la revista Kanavita de Canalda «L’Hotel de la Bòfia. L’hotel que no va ser» publicat el 26 de febrer del 2014, tenim informació sobre l’hotel que el Pauet Serra va començar a construir al costat de segon Xalet:

L’Hotel de la Bòfia. L’hotel que no va ser

L’estiu del 2012 van desaparèixer les runes del que havia de ser l’hotel de la Bòfia. Aquesta estructura inacabada és una de les quatre edificacions que hi havia a Prats de Bacies.

L’edifici estava situat al costat mateix del refugi o xalet de la Bòfia edificat pel Pauet Serra els anys 40 del segle XX i actualment en un estat ruïnós lamentable. Molt a prop hi ha el xalet del Kovar i una mica més apartat un antic forat de trumfos convertit en segona residència. El refugi de la Bòfia durant bastants anys va servir per iniciar a l’esquí a molts solsonins.

L’hotel projectat pel Pauet mai s’arribà a cobrir. Aquestes restes constaven d’uns baixos de formigó i les columnes del primer pis. El Sr Pau Serra després de construir el xalet o refugi a Prats de Bacies en els terrenys comunals de Canalda va iniciar la construcció d’un hotel proper al xalet. Una denúncia de la Jefatura del Distrito Forestal de Lérida va paralitzar-ne la construcció i restà inacabat durant uns 50 anys fins que el 2012 es va enderrocar.

Kanavita, l’informatiu de Canalda
L’Hotel de la Bòfia. L’hotel que no va ser – 26-02-2014 – Kanavita de Canalda (pdf)Baixa

Llegint la història del CLUB ESQUI PORT DEL COMTE – SOLSONA es pot entendre perquè el Pauet Serra construeix aquests Xalets i perquè també hi vol construir un hotel:

Història del 
CLUB ESQUI PORT DEL COMTE – SOLSONA

FEBRER DE 1941
Es crea la Comissió Gestora del CLUB ESQUI PORT DEL COMTE – SOLSONA
El seu domicili provisional és al Cafè Ateneu
El president de la Comissió Gestora es Pau Serra Forn “Pauet” i els vocals son Angelita Bertran, Camilo Call, Florenci Mosella, Maria Pera i Ignasi Font

DÈCADA DELS 50
En Pau Serra Forn “Pauet”, compra la muntanya del Port del Compte als ducs de Medinaceli que en aquell moment eren els propietaris també del Castellvell.

1 DE NOVEMBRE DE 1959
Redactat dels estatuts del CLUB ESQUI PORT DEL COMPTE – SOLSONA que signa el president Miquel Terricabras Ferran
La seu del Club segons aquests estatuts és al Carrer Sant Pau, 24 de SOLSONA

16 DE DESEMBRE DE 1959
La Federació Catalana d’Esquí aprova els estatuts “en lo que a su contenido deportivo se refiere” ja que ha de passar encara la censura del règim.
 
23 DE MARÇ DE 1960
El Gobernador Civil Interí de la Província de Lleida envia còpia dels estatuts al Director General de Política Interior del Ministerio de Gobernación indicant la seva conformitat amb el contingut dels estatuts del CLUB ESQUI PORT DEL COMPTE – SOLSONA

13 D’ABRIL DE 1960
El Director General de Política Interior del Ministerio de Gobernación respon al Gobernador Civil confirmant la conformitat, però indicant que el CLUB ESQUI PORT DEL COMPTE ha de ser considerada una associació exclusivament esportiva.

1963
Cessa l’activitat del CLUB ESQUI PORT DEL COMPTE ja que l’entorn del mateix, sense una estació d’esquí propera on realitzar activitat, fa molt difícil oferir als seus socis una activitat col·lectiva organitzada.
Malgrat tot, l’interès per l’esquí continua a nivell individual i familiar, i els desplaçaments a la muntanya del Port del Compte continuen hivern a hivern per part de molts solsonins amb ganes de gaudir de la neu.

1970
Ramón Montanyà i 3 socis més li compren part de la muntanya al “Pauet” Serra i comença a gestar-se el projecte de l’estació d’esquí.

 1971-1972
El 1971-72 es comença a construir l’estació d’esquí de Port del Comte i aquest fet torna a revifar l’interès col·lectiu.

 18 DE FEBRER DE 1973
Amb la construcció de l’Estació encara en marxa, un grup d’amics amb ganes de passar-s’ho bé organitzen el “I descens de les Morreres”, obert a tothom.
Aquest esdeveniment va ser, sense cap dubte, la llavor que faria néixer al cap d’uns mesos el CLUB d’Esquí SOLSONA.

23 DE JUNY DE 1973
Es constitueix el CLUB d’ESQUI SOLSONA, amb 454 socis. El primer president del Club és Romà Salas i Casafont. Es constitueix la primera Junta.

DESEMBRE DE 1973
S’Inaugura l’Estació d’esquí de Port del Comte, els seus propietaris son Ramón Montanyà i Valentí Garrigassait.
L’Estació compta amb 7 remuntadors i 18 pistes, que es corresponen amb la major part de la zona de l’hotel i la del Sucre.
Recordeu el eslògan “Conduzca menos – Esquie mas”?

…

Per veure tota la història del club d’esquí … (clica aquí).

En Pauet Serra Forn és el germà de Josep Serra Forn que va ser alcalde de Solsona en diferents períodes entre 1934 i 1969.

😉

Deixa un comentari