22/10/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps perquè s’han tapat aquests escocells
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Es talen vuit freixeres del Vall Fred
Teatre Comarcal de Solsona – Vall Fred 20 (mapa)
El dimarts 15 d’octubre la brigada municipal de Solsona va talar vuit de les onze freixeres de la vorera del teatre comarcal, al carrer del Vall Fred. Un dels exemplars estava mort i els altres set, malalts. Aquesta operació s’emmarca en les accions de manteniment de l’arbrat urbà programades per aquest any.
Aquesta tala és una mesura preventiva, ja que aquests freixes comprometien la seguretat dels vianants pel seu risc de caiguda, segons es va detectar en l’última inspecció de l’estat dels arbres.
Aquests arbres generaven problemàtiques d’accessibilitat a l’entorn de l’accés al teatre comarcal. Per fer la vorera més transitable s’han tapat els escocells buits amb el mateix tipus de pedra del paviment existent.
| A tall informatiu, i segons explica la publicació “Arbres de les places i jardins de Solsona” editada fa uns anys per Dolors Travesset i Mari Prat, el conjunt de freixes del Vall Fred van ser plantats en els anys 30 del segle passat, per tant, els arbres tallats eren gairebé centenaris. |
😉
Freixera
A Solsona es diu Freixera al Freixe
Freixera no és una paraula el al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, però si que surt al diccionari català-valencià-balear (Diccionari Àlcover-Moll), on hi diu que Freixera es fa servir per anomenar l’arbre Freixe a Andorra, Alt Pallars, Ponts, Solsona i Maella.
Al Solsonès, i comarques del voltant, es comú fer servir la paraula per anomenar a un arbre que en català normatiu es fa servir com per anomenar un lloc on abunden aquests arbres, fem servir freixera per a referir-nos a un freixe, olivera per a referir-nos a un oliver o alzinera per referir-nos a una alzina. Per referir-nos a un un lloc on abunden aquests arbres fem servir la mateixa paraula sobreentenent-se el seu significat pel context
De freixeres en hi ha de diversos tipus, destacant la de fulla gran i de fulla petita, les de Solsona son les de fulla petita.
😉
Freixera de fulla petita
Fraxinus angustifolia
El freixe de fulla petita, freixe de fulla estreta o estanca-sang (Mallorca) (Fraxinus angustifolia) és una espècie del gènere Fraxinus, arbre caducifoli de boscos de ribera que s’estén principalment pel sud del continent. També es coneix com a freixe de riu, freixe femella, freixe mascle.
Es distribueix per bona part d’Europa. A Catalunya es troba a gran part del territori des dels 0 als 1.000 metres. Viu a la terra baixa poc àrida, o en rius importants, i a la muntanya submediterrània. Floreix de març a maig. És un arbre que arriba al màxim de 25 metres d’alçada, amb les branquetes aplanades als nusos.
S’ha usat en la medicina popular, emprant-se l’escorça i les fulles, ja que tenen propietats diürètiques, laxants i antiartrítiques. La infusió de l’arrel és indicada com febrífug i la de les fulles contra l’escorbut, la gota i el reuma. Es cultiva com ornamental i per usar la seva fusta en ebenisteria.
Adequat per a jardins i ornamentació urbana:
| Freixe de fulla petita Nom comú Freixe de fulla petita Espècie: Fraxinus angustifolia Zona climàtica: Muntanya, Interior i Costa Ubicació: Tolera plantació en zones pavimentades Alçada: Alta (més de 15 m) Capçada: Ampla (de 6 a 8 m de diàmetre) Port: Gran Forma: Ovoïdal Espai disponible: A 3,5-4,5 m de l’obstacle Aplicació: Carrer Tolerància a la sequera: Tolerant Tipus de fulla: Caduca Forma de la fulla: Composta Color de la fulla: Verd fosc Època de floració: Primavera Època de fructificació: Estiu Color del fruit: Marró Característiques d’interès: Canvi estacional del fullatge Densitat d’ombra: Mitjana Creixement: Ràpid (més 90 cm/any) Resistència a la calor: Tolerant Resistència a les gelades: Resistent Resistència a la calç: Resistent Proximitat al mar: Tolerant Exposició solar: Sol/semiombra Tolerància a l’esporga: Tolerant Capacitat al·lergènica: Greu Sensibilitat a plagues o malures: És freqüent trobar-hi plagues o malalties Afectació del paviment: Lleu Capacitat d’invasió: No Emissions biogèniques: No – Diputació de Barcelona Guia del verd urbá |
😉
Flora a les fotos del Pep
😉