La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quin any va obrir l’Estació de Servei Setelsis

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Estació de Servei Setelsis
 Carretera de Manresa, 95 (mapa)

Al seu web es presenta d’aquesta manera:

Benvinguts a l’Estació de Servei Setelsis, des de 1961 la vostra estació de servei de confiança a Solsona En aquest espai, no només trobaràs combustible i AdBlue de la millor qualitat Repsol, sinó també una àmplia varietat de serveis i productes que faran de la teva visita una completa experiència. Botiga de conveniència i take away amb rotisserie, xurreria i pizzes de forn del Solsonès cuites en 5 minuts https://setelsis.com/cat/

Gràcies al un reportatge publicat al Celsona 509 el mes de marc de 2007, escrit per Josep M. Montaner, per celebrar els 50 anys de vida de l’Estació de Servei Setelsis, tenim informació molt interessant sobre els seu origen.

Tota una vida posant gasolina L’estació de servei Setelsis de Solsona celebra els seus 50 anys de vida Reportatge – Josep M. Montaner i Reig Celsona 509 – Divendres, 16-3-2007 Us imagineu pagar el gasoil a dues pessetes el litre i la gasolina a dues pessetes i mitja? Doncs això és el que costava el combustible a Solsona l’any 1957 quan omplies el dipòsit al garatge Montaner, acabat d’inaugurar el mes de gener d’aquell mateix any. Enguany l’estació de servei Setelsis de Solsona compleix 50 anys, una efemèride significativa per la ciutat i per aquest establiment que, en aquests anys, ha estat testimoni d’excepció dels canvis viscuts en les nostres contrades. La història de l’estació servei Setelsis va lligada a la història del Garatge Montaner. Aquest taller de reparació de vehicles va disposar durant 6 anys de dos sortidors de combustible dins les seves instal·lacions. Més tard els “postes” de carburant -nom amb que es coneixien popularment- es van traslladar a la nova estació de servei Setelsis, situada als terrenys que ocupa en l’actualitat. La decisió de muntar un garatge va ser de Ramon Montaner, amo de la casa Pla de Godall de Brichs, que hi va veure una molt bona oportunitat per assegurar el futur dels seus 3 fills fadrins, Miquel, Jesús i Jaume. “Una tradició molt arrelada al Pla de Godall consistia en què els pares donessin un negoci als fills fadrins de la cosa mentre que el fill gran, com a hereu que era, s’havia de fer càrrec de la finca“, explica Miquel Montaner, primer dels cabalers del Pla de Godall. Establerta aquesta tradició, tocava pensar en un negoci que permetés als filis fadrins del Pla de disposar d’un negoci que els assegurés un bon mitjà de vida. I així va ser que Ramon Montaner va pensar en la possibilitat de muntar un taller de reparació de cotxes. Solsona creixia, el país anava superat a poc a poc el llast de guerra civil i les esperances de creixement i modernització coincidien amb les aportunitats de negoci que els més espavilats entreveien. El garatge Montaner es va començar a construir l’any 1955, en els terrenys que ocupa actualment, i que la família Montaner va comprar per 310.000 pessetes de l’època, “una fortuna“, segons explica Miquel Montaner, als seus antics propietaris, les famílies Piulats, Augé i Corominas. El garatge es trobava al costat de les anomenades “lecheries“. “Llavors aquesta zona era com un desert, no hi havia res i la gent deia que estàvem als afores de Solsona“, recorda Montaner. I és que l’any 1955 ni tan sols s’havia refet el pont de Solsona, (destruït en acabar la guerra civil per frenar l’avenç de les tropes franquistes, el pont s’havia reconstruït amb fusta per sortir del pas). El combustible monopoli de l’estat Però la venda de combustible no era activitat senzilla en l’Espanya sorgida de la guerra civil. La comercialització de carburants, en l’època d’autarquia del règim franquista, era un monopoli estatal i la legislació era estricta. Qui volguès distribuir carburants, havia de disposar -a la força- d’una autorització expressa de la companyia estatal de combustibles, Campsa, o bé havia de tenir un hotel o bé un garatge interior. A més, en aquells moments Solsona disposava de dos “postes” que servien carburant. Un era el del Tonet de Berga, a l’Hotel Sant Roc, i l’altre es trobava a cal Silo davant del portal del Pont i era una concessió de Campsa. A cal Montaner es van instal·lar els dos sortidors a l’interior del garatge: un de gasoil i l’altre de gasolina de 92 octans. Els qui repostaven al garatge hi solien fer nit i se servia a tothom que hi parava, explica Montaner. Amb tot, “els primers anys van ser molt durs“, recorda Montaner. A Solsona hi havia pocs vehicles, i a més, la situació econòmica del país no era bona. Els sortidors de Cal Montaner abastien als pocs recaders de la zona, els primers tractors de l’època, els camions de les serradores Jané, Vimel i Casserres i els pocs cotxes particulars que circulaven. En aquells temps es venien aproximadament uns 300.000 litres de carburant l’any, una xifra que contrasta enormement amb els més de 6 milions de litres l’any que es comercialitzen actualment a l’estació de servei Setelsis. Per mantenir el negoci el garatge funcionava essencialment com a taller de reparacions de vehicles, venda de cotxes i maquinària i venda d’olis industrials, A més l’any 1959 la família Montaner va ampliar el negoci amb l’obertura d’un petit bar que regentava la germana M. Àngels Montaner. El conegut bar Montaner obria portes a les 4 de la matinada i es va convertir en un punt de trobada habitual i obligat de molts solsonins i gent de pas. Un pas cap a a da modernització Les dificultats inicials per fer rendible Ia comercialització de carburants al Solsonès es començaren a esvair a patir de l’any 1959. En aquests moments el govern de Franco comença els anomenats Planes de Desserrollo Económico, un conjunt de mesures destinades a superar la crisi econòmica del país i assegurar, de passada, la pervivència del règim. Entre les mesures adoptades pels ministres de Franco hi va haver la liberalització del sector dels carburants. L’ocasió la van aprofitar els germans Montaner, que juntament amb el seu cunyat, Franciscu Cortès, van decidir modernitzar el negoci amb la construcció d’una nova gasolinera a l’entrada de Solsona. La nova estació batejada amb el nom de Setelsis es va inaugurar l’any 1961 i disposava de dos sortidors de gasolina, un de gasoil i un de barreja per motos. “Era el primer solar sortint de Solsona on es podia posar una gasolinera i era perfecte, ja que la carretera passava just per davant“, explica Montaner, que recorda que van comprar el solar a la família Cuadrench. De llavors ençà l’estació s’ha renovat dues vegades. una l’any 1991 i l’altra l’any 1998. A més, durant els anys 90 els seus responsables van establir contactes amb la companyia espanyola de carburants, Repsol, per tal de subministrar-los combustible. L’acord no s’ha trencat en tots aquests anys i avui permet a l’estació de servei Setelsis gaudir dels avantatges que suposa l’estar vinculat a una empresa líder del sector. Actualment l’estació de servei Setelsir té 8 empleats i assegura Montaner que el secret de l’èxit està en el servei. “Els preus són pràcticament iguals a tot arreu, però el tracte no“, explica aquest empresari solsoní que s’enorgulleix quan assegura que “en tots aquests anys l’estació no ha tancat ni un sol dia. No s’ha fet mai festa, sempre hi ha hagut algú posant benzina i així ens hem anat guanyant la clientela“. A més, actualment els reponsables de l’estació de servei Setelsis disposen d’altres línies de negoci com la distribució de gasoil a domicili -Prosetel- que compta amb dipòsits a Solsona, Lleida i Súria, així com la distribució de productes relacionats amb l’automoció -Trevic- que comercialitza, amb marca pròpia. olis per tot tipus de vehicles i indústries. anticongelants i diversos productes químics a tota la província de Lleida i Barcelona.

• Celsona 509 – 16-03-2007- Josep M. Montaner Reig – Tota una vida posant gasolina (pdf)
• Celsona 509 – 16-03-2007 – Tota una vida posant gasolina – OCR

😉