01/08/2026 (Actualitzat el 07/09/2026)
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que, desprès de 200 anys, s’ha reparat el deute històric amb Gaietà Ripoll i Pla
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Al programa de la Festa Major de Solsona del 2026 es publica aquest article escrit pel Nil Boix Besora:
Les arrels solsonines de Gaietà Ripoll i Pla (1778-1826).
Genealogia d’un màrtir laic pel 200 aniversari de la seva execució
😉
Gaietà Ripoll i Pla
* Solsona, 22 de gener de 1778 + València, 31 de juliol del 1826
El 22 de gener del 1778, va nàixer a Solsona el mestre Gaietà Ripoll i Pla, l’última persona executada per la Inquisició acusada d’heretgia a Europa, i que va passar a ser en un dels personatges cabdals del republicanisme valencià, exaltat per Blasco Ibàñez.
A València és molt reconegut i recordat. Seria injust considerar que la fama de Gaietà Ripoll i Pla li ve únicament per haver estat la darrera víctima de la inquisició a Europa. Quan un personatge que ha inspirat llibres i té una revista amb el seu nom, vol dir que s’ha d’entrar més en la seva vida per valorar-la dins del context del primer quart del segle XIX i valorar el que el seu pensament representava.
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps qui és el solsoní Gaietà Ripoll i Pla (bloc)
- Viquipèdia – Gaietà Ripoll i Pla
😉
A la foto del Pep del 22 de gener de 2026, commemorant la data del seu naixement, es lamentava que a Solsona no hi havia ni un carrer, plaça, placa o referència dedicada al mestre Gaietà Ripoll i Pla. També recordava haver escoltat que quan es va obrir l’institut a Solsona es va proposar posar-li Gaietà Ripoll de nom, però en Francesc Ribalta el va guanyar.
Això ha canviat, el 31 de juliol de 2026, en el bicentenari de la seva mort, Solsona ho ha volgut reparar, i d’aquesta manera ho anunciava l’ajuntament de Solsona:
Solsona repara el deute històric amb el mestre Gaietà Ripoll en el bicentenari de la seva execució
L’acte commemoratiu s’ha celebrat el dia exacte de l’aniversari de la mort del solsoní, el 31 de juliol
Just el dia que es compleixen dos-cents anys de la seva execució, la ciutat homenatjarà per primer cop Gaietà Ripoll Pla (Solsona, 1778 – València, 1826), la darrera víctima del sistema inquisitorial espanyol. Ho farà amb una conferència d’Alfred Bosch, autor d’Inquisitio, i la descoberta d’una placa commemorativa.
El 31 de juliol a les set de la tarda, Solsona retrà per primer cop un homenatge institucional a Gaietà Ripoll i Pla (1778-1826), el mestre d’origen solsoní condemnat per heretgia per la Junta de Fe. L’acte, organitzat per l’Ajuntament, consistirà en una conferència, la descoberta d’una placa commemorativa a l’indret on hi havia hagut el col·legi dels escolapis i música en directe.
La commemoració s’emmarca en la voluntat del consistori de reparar el silenci institucional que fins ara havia envoltat una de les figures més universals nascudes a Solsona. Amb aquest objectiu, el Ple municipal té previst aprovar el dia abans una moció de reconeixement institucional que reivindica el llegat de Gaietà Ripoll com a símbol de la llibertat de consciència, el lliurepensament i la defensa d’una educació crítica, laica i allunyada de qualsevol dogmatisme.
L’acte començarà a la sala cultural de l’Ajuntament amb una conferència de l’escriptor Alfred Bosch, autor de la novel·la Inquisitio. Premi Prudenci Bertrana el 2006, aquesta és una de les obres que més decisivament ha contribuït a recuperar i divulgar la figura de Gaietà Ripoll entre el gran públic. Coincidint també amb el vintè aniversari de la publicació del llibre, Bosch oferirà una conferència sobre la figura del mestre solsoní, el context polític i religiós de la seva persecució i la vigència dels valors que representa.
Tot seguit, els assistents a l’acte es desplaçaran al carrer de Sant Pau, on es durà a terme la descoberta d’una placa, amb una intervenció prèvia de l’historiador Nil Boix Besora, que ha col·laborat en la recerca i contextualització històrica de la figura de Gaietà Ripoll i les seves arrels solsonines. La vetllada culminarà amb una breu actuació musical de la violoncel·lista Laura Juanco i el guitarrista Javier Juanco.
“Solsona té un deute històric amb la figura del mestre Gaietà Ripoll”, afirma el regidor de Cultura, Albert Colell. “Malgrat la seva rellevància històrica i simbòlica, fins ara no se li ha fet cap reconeixement institucional a la seva ciutat natal”. Per això l’Ajuntament vol reparar aquest silenci i “restituir la memòria d’un solsoní que representa valors universals com la llibertat de consciència, el pensament crític i una educació allunyada de dogmatismes», subratlla el regidor.
El darrer condemnat per heretgia
Fill del daurador Miquel Ripoll, natural de la Seu d’Urgell, i de Teresa Pla, membre d’una família menestral arrelada a la ciutat de Solsona, Gaietà Ripoll va néixer el 1778, va créixer al nucli antic de la ciutat i va estudiar amb els pares escolapis. Després de participar en la Guerra del Francès i de passar diversos anys presoner a França, va entrar en contacte amb les idees de la Il·lustració, que marcarien la seva manera d’entendre l’educació i la llibertat de consciència.
Va instal·lar-se a Russafa, aleshores municipi independent de l’Horta de València, on va exercir de mestre en una escola pública amb una pedagogia basada en la raó i el respecte a la consciència individual. Aquest posicionament el convertiria en objecte de persecució durant la restauració absolutista de Ferran VII. Processat per la Junta de Fe i acusat d’heretgia, va ser executat el 31 de juliol de 1826 després de negar-se a renunciar a les seves conviccions. La seva mort va tenir repercussió internacional i va consolidar la seva figura com un referent en la defensa de la llibertat de consciència i de la separació entre l’Església i l’Estat.
Tot i que la seva memòria ha estat històricament reivindicada a València i en altres indrets, especialment per entitats de lliurepensament, Solsona encara no li havia dedicat cap reconeixement institucional.
Continuïtat de la commemoració
Les regidories de Cultura i Comunicació preveuen donar continuïtat a aquesta commemoració amb noves activitats de divulgació històrica al llarg dels propers mesos. Entre d’altres, es farà difusió de la recerca de Nil Boix i, passat l’estiu, el club de lectura radiofònic dedicarà una sessió a la novel·la Inquisitio, amb l’objectiu d’aprofundir en el seu llegat i mantenir viva la memòria d’una figura que avui continua interpel·lant la societat per la vigència dels valors que va defensar.
| ACTE: Bicentenari de l’execució de Gaietà Ripoll Pla DIA: Divendres 31 de juliol de 2026 HORA: 19 h LLOC: Sala cultural de l’Ajuntament de Solsona |
😉
L’últim heretge
LA GOSSA SORDA
El 31 de Juliol de 1826 va ser assassinat a València el mestre Gaietà Ripoll última víctima de la inquisició espanyola. D’aquest fet pren el títol el disc del grup de Pego, un disc que no parla del passat sinó del present.
| L’últim heretge Cançó de La Gossa Sorda ‧ 2010 Ací és on van cremar l’últim heretge I ací van traure a passejar els tancs Ací la nit encara és freda i fosca I les verges nodreixen el drac de tres caps Ací mana la llei del sant ofici Ací el silenci és com un cadafal On passen cada dia pel suplici Mestres i bruixes, ateus i joglars I entre la foscor de la nit He vist dos ulls il·luminant el camí I enmig d’una història tan trista Un mestre explicava Als alumnes un dia No podran, no sabran aturar L’explosió de colors Quan arribe la llum No sabran, no podran rebutjar L’impacte a la cara De tota la llum Ací és on van cremar l’últim heretge Ací cremaven llibres i escriptors Ací patim mordassa i dret de cuixa Cisa i usura, botxins i senyors Ací la nit és una fortalesa On resta empresonada la raó Captiva va camí de la foguera I bramen els necis, covards i traïdors I entre la foscor de la nit He vist dos ulls il·luminant el camí I enmig d’una història tan trista Un mestre explicava Als alumnes un dia No podran, no sabran aturar L’explosió de colors Quan arribe la llum No sabran, no podran rebutjar L’impacte a la cara De tota la llum No podran, no sabran aturar L’explosió de colors Quan arribe la llum No sabran, no podran rebutjar L’impacte a la cara De tota la llum No podran, no sabran aturar L’explosió de colors Quan arribe la llum No sabran, no podran rebutjar L’impacte a la cara De tota la llum |
😉
| EL BÚNQUER En Gaietà Ripoll, un nano de Solsona molt espavilat que va descobrir els quàquers (sfx ànec jair). Els quàquers són una comunitat religiosa de cristians protestants que interpreten les sagrades escriptures a la seva manera. Tranquils, no són davidians ni apocalíptics, al contrari, els quàquers són gent molt pacífica. L’error d’en Gaietà va ser tornar cap aquí. Es va instal·lar a València, on la societat encara estava molt endarrerida, i el van considerar un heretge perquè no era prou bon cristià. Gaietà, amb l’església hem topat, i de quina manera! sfx martell jutge + sfx nati molt bé. |
😉
El dia que va nàixer Gaietà Ripoll, última víctima de la Inquisició, el 1778
Avui, el Diari la Veu del País Valencià li dedica aquest article:
| El 22 de gener del 1778, va nàixer a Solsona el mestre Gaietà Ripoll, l’última persona executada per la Inquisició acusada d’heretgia a Europa. Sebastià Carratalà – 22/01/2026 – Diari La Veu del País Valencià Fill d’un daurador, va estudiar teologia a Barcelona. Durant la guerra del Francés, va caure presoner de les tropes napoleòniques i va ser conduït a França, on va entrar en contacte amb grups de pacifistes quàquers i lliurepensadors que li van canviar la manera d’entendre les creences religioses. Amb aquest bagatge i una vegada alliberat, es va retirar com a mestre a la partida de Perú, llavors una pedania de l’actual Russafa, a València. Allí, es va dedicar a instruir els xiquets de l’horta en una escola coneguda com l’Escaleta que es trobava al camí de Pinedo. Segons algunes descripcions que ens han arribat, Ripoll es negava a menjar carn per no fer mal als animals, practicava la caritat i tenia en Jesús un model d’imitació. Una imatge molt allunyada de l’heretge infernal i pervers que van veure en ell els jerarques locals de l’església. Els temps, però, es van girar a la seua contra. Des del 1823, l’església es queixava que la religió estava abandonada en Espanya i pressionava el monarca Ferran VII per tal que restablira el Tribunal de la Santa Inquisició. El rei es va veure incapaç d’actuar i, finalment, cada bisbe va decidir pel seu compte la rehabilitació o no del tribunal, que va renàixer amb el sinistre nom de Junta de Fe. A València, l’encarregat del restabliment de la Inquisició va ser el bisbe Simó López, provinent d’Oriola, on des del 1815 i fins al 1824, va imposar la línia més tradicionalista. Ripoll va ser denunciat a la Junta per una dona de l’horta. Segons el cronista Salustiano Olózaga, el denunciat «en vez de exigir a sus díscipulos que, al entrar en ella (en l’escola) dijesen Ave-María Purísima, les enseñaba a decir Alabado sea Dios, y que no los llevaba a misa, ni les hacía salir a la puerta cuando las campanillas anunciaban que pasaba el viático por la calle». Assabentat dels fets, el president de la Junta de Fe, Miguel Toranzo y Ceballos, es va llançar de seguida sobre Ripoll i després d’un procediment del tot irregular, el 29 de setembre de 1824, va decretar la detenció i l’embargament dels béns del mestre solsoní. El 8 d’octubre, el Polserut (com se’l coneixia popularment a causa del seu aspecte: alt, amb barba negra i grans tirabuixons) va anar a parar a la presó de Sant Narcís de València, on va passar per un autèntic calvari durant dos anys. Atesa la seua negativa a abjurar de les seues idees, el 30 de març de 1826, el tribunal el va condemnar a mort tot permetent-se-li la gràcia de morir penjat i no cremat viu. El dia de l’execució el condemnat per ser un «hereje formal y contumaz» fou conduït vestit d’hopa negra, amb les mans emmanillades i muntat sobre un ase pels carrers de Serrans, Sant Bartomeu, Cavallers i Bosseria (tots guarnits amb creus i imatges coberts amb draps negres) fins a la forca alçada a la plaça del Mercat, just al costat de la desembocadura del carrer dels Conills. Tenia només 48 anys. El jove eclesiàstic Gaspar Bono Serrano va descriure el martiri de Ripoll al llibre Suplicio de un deista, publicat el 1870. Segons Bono, l’executat va tardar molt a morir, tant per la seua corpulència física com pel poc ofici del botxí. Una vegada mort, el seu cos va ser introduït dins d’una bota que van pintar amb flames i serps i, tot seguit, llançat al riu Túria, enfront del passeig de l’Albereda. L’execució d’aquell desgraciat va impressionar els valencians i encara els europeus que a través de diverses cancelleries van protestar al govern de Madrid. Govern que a la pràctica es va rentar les mans davant d’un crim horrible com aquell. Temps a venir, Ripoll es convertiria en un dels personatges cabdals del republicanisme valencià gràcies, en part, a l’exaltació de Blasco Ibàñez. El 1893 el regidor republicà de l’Ajuntament de València va proposar que la plaça de la Constitució de Russafa duguera el seu nom. La idea, però, va ser durament criticada per Las Provincias i per La Correspondencia de Valencia i els republicans no se’n van eixir amb la seua fins al 1906. Amb el temps, l’existència i el significat de l’execució del deista solsoní acabaria passant a l’oblit. Un oblit de tant en tant trencat per l’homenatge d’algunes associacions com Europa Laica, que el desembre del 2016 el va recordar instal·lant una placa a la Llotgeta de la plaça del Mercat. Fonts: Francesc Viadel, «Els valencians i Ripoll, el darrer executat per la Inquisició», Diari La Veu, 2017 / Salvador Cot, «El mestre Gaietà Ripoll, l’últim heretge executat a Europa», El Món, 2019 / Enciclopèdia Catalana / Viquipèdia |
😉