Fonts, pous, aiguaneix, deus i brolladors, Paisatges, Partida de Sant Bernat

19/09/2026

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on era la font Galiana

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Pou que encara aprofita l’aigua que sortia per la font Galiana

😉

Font Galiana
Barranc de Cor-de-roure – Partida de Sant Bernat (mapa)

Hi ha fonts de Solsona que tots coneixem. I n’hi ha d’altres que, amb els anys, han anat desapareixent del paisatge i també de la memòria.

Una d’aquestes és la Font Galiana.

Una font que fins no fa gaires anys els solsonins hi anaven caminant, tot fent un passeig, seient al banc de pedra que hi havia al costat per descansar una estona a la fresca i acabar de fer petar la xerrada o deixar que els nens juguessin una mica. S’hi arribava pel camí que ara és GR que passa pel costat de Cal Felip. Sembla que quan van fer la carretera de Guissona, que passa pel costat, en lloc de fer-la més accessible la va fer desaparèixer.

El doctor Falp i Plana ja la recollia a començaments del segle XX en la seva Topografia mèdica de Solsona, un estudi en què analitzava les fonts i les aigües de la ciutat i els seus voltants. Falp va arribar a estudiar les aigües de deu fonts de Solsona.

La Font Galiana encara formava part de les fonts que es recomanaven visitar en una descripció turística de Solsona de 1959, juntament amb la Mare de la Font, la Font de la Mina, la Font dels Frares, la Font de Pallares i la Font del Molí.

Però el temps no perdona. L’any 2011, Lluís Codina Vilà ja la descrivia al seu arxiu fotogràfic amb una frase ben contundent: «Actualment perduda i impracticable». La seva situació, segons Codina, era a les coordenades N 41.975211 E 1.516556. Segons testimonis de veïns, la font es va perdre amb les obres o l’ampliació de l’activitat de Pedra Maties, situada al seu costat o damunt del que havia estat el seu emplaçament.

Avui ja no hi podem anar a buscar aigua, però la Font Galiana continua existint en els papers, en els mapes, en la toponímia i en la memòria de Solsona.

Fins i tot Coromines recull el topònim Font Galiana, juntament amb altres noms de lloc com el Camí de Galiana, el Pla de Galiana i el Racó de Galiana.

Segons els estudis etimològics i onomàstics de Joan Coromines (recollits tant al seu Diccionari crític etimològic de la llengua castellana com a l’Onomasticon Cataloniae), el topònim Galiana té un origen clarament vinculat a les activitats ramaderes i de transhumància.

La informació principal que dona l’autor es resumeix en els següents punts:

Significat originari: Coromines determina que, en el llenguatge dels pastors, una galiana és un assagador o cabanera, és a dir, un camí o via pecuària destinada al pas i trasllat dels ramats (especialment per a la transhumància).

Etimologia desmentida: L’autor rebutja les teories d’altres estudiosos que feien derivar el nom del llatí (via) gallicana o galliana (sota el supòsit que feia referència a vies que es dirigien cap a la Gàlia o França).

Origen proposat: Coromines planteja que prové directament de la paraula llatina callum (que significa ‘pezuña’ o ‘callositat’) o callis (terme amb què els romans designaven les sendes o vies pecuàries muntanyoses). D’aquí es va derivar el nom comú que posteriorment va fixar topònims arreu de la península.

Distribució geogràfica del topònim: Coromines documenta l’ús i la pervivència d’aquest nom de lloc tant a Castella com a Catalunya i al País Valencià. Dins del domini lingüístic català, destaca exemples concrets com:

La Galiana (o Sardera Baixa): Nom d’una partida de Saidí (al Baix Cinca, l’occident català) per on passa precisament una cabanera de ramats.

Galiana: El risg o penyal culminant de la Serra de Montalegre, situat a Llorenç de Montgai (Noguera).

Camí i Pla de Galiana: Una antiga via de pas que connecta l’alt terme de Carcaixent amb el de la Valldigna, a la província de València.

Salt de Galiana: Un altre punt geogràfic d’origen pastoral que connecta camins històrics i de transhumància al País Valencià.

Font Galiana: Nom d’una font prop de Solsona.

També afegeix que d’aquest ús pastoral es deriven termes coneguts com els galianos, que designen el menjar típic que feien els pastors amb coques de blat a la brasa.

Una font desapareguda, sí. Però no pas oblidada.

Perquè també cal conservar la memòria de les coses que ja no podem veure.

😉

Fonts del Vinyet de Solsona
Quantes en coneixes?

  1. Font de Ca la Sensades
  2. Font de Ca l’Hilari
  3. Font de Cal Basté
  4. Font de Cal Fusté
  5. Font de Cal Gangildes o Font de Cal Viudo
  6. Font de Cal Grill
  7. Font de Cal Llaró
  8. Font de Cal Pairot o Font de l’Arraval.
  9. Font de Cal Pampa
  10. Font de Cal Robert
  11. Font de Cal Teixidor
  12. Font de Cal Trinxet
  13. Font de la Cabana Blanca
  14. Font de la Cabana del Llac
  15. Font de la Caseta de Mascaró
  16. Font de la Fulla
  17. Font de la Mina
  18. Font de la Ribereta
  19. Font de la Teula o Font del Ruc
  20. Font de l’Arraval o Font de Cal Pairot
  21. Font de l’Hort del Porré
  22. Font de Puigarnau
  23. Font de Sagerich
  24. Font del Corb
  25. Font del Mando
  26. Font del Manel
  27. Font del Molí dels Capellans
  28. Font dels Frares o Font de la Teuleria
  29. Font dels Masos
  30. Font Galiana
  31. Mare de la Font o Font de Mirabella

😉

Deixa un comentari