La foto del Pep

#TuNoEtsDeBiosca, o sí, i saps on és aquesta creu de terme

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Creu de la Vila de Lloberola
Lloberola, poble del municipi de Biosca (mapa)

Es localitza entre els trencalls de la Vila i el d’Huguets, al km 37,6 de la carretera C-451, que va de Guissona a Solsona. Pertany a la propera masia de la Vila, que li dona el nom. Es coneix també amb els noms de Creu de Padullers, creu d’Huguets o la creu dels Carros.

Consta de quatre graons de considerable amplada, damunt dels quals hi ha el pedestal, decorat amb quatre testes i figures molt desgastades, i el fust octogonal. Manca la creu original, que ha estat substituïda per una petita creu de ferro. En conjunt té una alçada d’uns quatre metres.

• Viquipèdia – Creu de la Vila
• Pobles de Catalunya – Creu de la Vila

Destaquem aquest fragment de l’article de Montserrat Riu Mas, publicat a la revista El Jou de Llobera el mes d’octubre de 2001:

EL JOU · octubre 2001 ACTUALMENT LA LLEI DE PATRIMONI DECLARA TOTES LES CREUS DE TERME: BÉ NATURAL D’INTERÉS CULTURAL, segons, fa pocs dies, em digué un savi i afable arqueòleg. Doncs, bé, prop de l’antic MAS DE ST. PERE DE SASSERRA (Lloberola), d’aquets béns n’hi poguérem veure un: LA CREU DE LA VILA DE LLOBEROLA, la qual segons m’informaren s’anomena així pel fer que antany el MAS DE ST. PERE DE SASSERRA era anomenat LA VILA DE SANÇ (aquest tal Sanç era de la saga dels Llobera). Molt ens agradà contemplar-ne la bellesa de la graonada i el pilar de pedra, i lamentàrem saber que, com tantes altres, la CREU que hi havia al capdamunt del pilar havia estat mutilada durant la passada Guerra Civil, però ens alegrà saber que el Pascual Barcons de la casa EL FOLCH havia tingut la delicadesa de posar-hi la creu de ferro que hi podíem veure. Montserrat Riu Mas Nota: l’any 2001 la casa EL FOLCH era del municipi de Biosca. Al present és del municipi de Llobera.

• Montserrat Riu Mas – fragments article revista EL Jou (Llobera), octubre 2021

Ramon Cardona i Colell, arqueòleg responsable de la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Lacetans de Solsona, explica que aquesta creu era al camí ral que anava de Solsona a Biosca.

Camí ral de Biosca Des de l’ermita de Sant Bernat, al vinyet de Solsona, aquest camí passa pels masos i llocs de Ca l’Arnau, la Casassa, la Rebollosa, caseta del Boix, Balç del Viladot, El Pla del Boix, l’Hostal del Boix, l’Hostal de Molins, l’Hostal Nou, l’Hostal de les Birlotes o Birrotes. En aquest punt hi ha una bifurcació. D’una banda segueix el camí ral de Torà, que passarà per Vallferosa, i per una altra banda continua el camí ral de Biosca. El camí ral de ferradura de Biosca deixa a la dreta el poble de Perecamps, passa pel Còdol, l’Hostal del Piteu, la Creu de Padullers o del Carro (avui dia dita de la Vila), Sant Pere de Padullers o Saserra, l’Estany de Lloberola, el mas fortificat de Xuriguera i finalment Biosca.

• Ramon Cardona i Colell – De vies antigues a camins rals – IBIX ANNALS 2000 (pdf)
• Ramon Cardona i Colell – De vies antigues a camins rals – URTX 2000 (pdf)

Aquesta creu es va veure afectada, l’any 1999, per les obres de la nova carrera entre Biosca a l’Hostal Nou. La direcció dels treballs de prospecció arqueològica van anar a càrrec de Ramon Cardona i Colell. De les memòries que va fer en destaquem el següent apartat:

La Creu de la Vila o Padullers Un cop va quedar clara la importància de salvar la Creu de la Vila o Padullers, que estava catalogat per la seva pròpia entitat, es va elaborar un informe per a la Comissió de Patrimoni. En aquest informe es valoraven tots els aspectes del monument, arqueològics, històrico-artístics, geogràfics, etc. Es van celebrar diferents reunions sobre el terreny. En primer lloc entre els responsables de l’Ajuntament de Biosca. l’alcalde, el sr. Josep Freixes, el sots-alcalde, sr. Corneli Cauvet, el sr. Josep Gallart, responsable del Servei d’Arqueologia de Lleida, el sr. Lluis Parcerissa, picapedrer de Solsona, i el qui signa aquest treball. Una segona reunió es va fer entre responsables de l’empresa ALDESA, concretament el sr. Carlos Garcia Revilla, enginyer, el sr. Josep Gallart i el qui signa aquesta memòria. Totes aquestes reunions van servir per determinar una sèrie de dades importants: – La urgència de la intervenció. El pas de camions constantment per la vora de la creu feia perillar la seva estabilitat A més a més s’ha de tenir en compte que la graonada sobre la qual s’alçava la creu estava en part desfeta i els blocs de pedra no estaven relligats amb cap material. Segons els responsables de l’empresa calia desmuntar la creu el més aviat possible. – La necessitat de desmuntar la creu sencera, prèvia numeració de tots els elements, per al seu trasllat. S’havia pensat en un primer moment de desmuntar només la creu i el seu basament. Però la ubicació de la grada en relació a la futur talús de la carretera aconsellava el trasllat de tot el monument. – El trasllat provisional de la creu a la casa veïna Huguets. Es va considerar que la casa Huguets, domicili del sr. Corneli Cauvet, sots-alcalde de Biosca, era el lloc idoni per guardar provisionalment la creu, a causa de la seva proximitat. En un primer moment s’havia estimat de deixar totes les peces de la creu desmuntades en un indret proper al lloc que ocupava originalment. Finalment el sentit comú va aconsellar la major protecció de totes aquestes peces de pedra treballada. – Es desestima, tal com s’havia pensat en un primer moment, de tornar a muntar la creu uns metres més enllà de la seva ubicació original, en un planell. Es va creure més correcte respectar la ubicació original de la creu en el cas que fos possible. Per saber-ho calia esperar a que les obres de millora de la carretera estiguessin en una fase més avançada per veure com quedaria integrada la creu en la nova xarxa viària. – Es pren la decisió que el senyor Lluis Parcerissa, picapedrer de Solsona, es faci càrrec de desmuntatge de la creu. Ell es farà càrrec de descalçar la creu i fer els preparatius necessaris, segons el seu criteri d’expert en aquest tipus de material, per poder desmuntar la columna amb el mínim dany possible. Ell s’encarregarà també de portar la maquinaria necessària. Ramon Cardona i Colell Informe-memòria de la segona prospecció arqueològica i trasllat de la Creu de la Vila

• Ramon Cardona i Colell – Memòria de la prospecció arqueològica de les obres nova carretera tram Biosca Hostal Nou (pdf)
• Ramon Cardona i Colell – Informe-memòria de la segona prospecció arqueològica i trasllat de la Creu de la Vila (pdf)

A continuació destaquem la informació més rellevant que en Ramon Cardona i Colell en fa en aquesta memòria de la creu de la Vila de Lloberola:

Informe de la Creu de la Vila o de Padullers Denominació: Creu de la Vila (o de Padullers o dels Carros). No s’ha de confondre amb la famosa Creu de la Vila de Llobera del Solsonès, al qual apareix en diverses publicacions. Detall situació: es troba a 1,5 metres del traçat de la nova carretera, al peu d’un antic camí ral que comunicava Solsona i Biosca. Al costat de la creu, sobre la codinera, encara es veuen els solcs produïts pels animals de ferradura. Época: ss. XVII-XVIII ? Estil: gòtico-renaxentista ? Autor: Desconegut Estat de conservació: dolent Utilització: creu de terme (cruïlla de camins, límit parroquial) Descripció tipològica: Presenta una graonada de quatre graons, un sòcol decorat, fet no massa freqüent en les creus d’aquest tipus. Seguidament hi ha el fust o columna octogonal, d’una sola peça. Falten el capitell i la creu. La creu que hi ha actualment és de metall i no és l’original. (…) Les decoracions es reparteixen entre la columna i el sòcol. A les arestes de la base quadrada de la columna hi ha un motiu decoratiu indeterminat semblant a una fulla. Al sòcol la decoració és més complexa. A dues de les arestes xamfranades del sòcol apareixen uns caps. Un dels caps és de forma arrodonida, s’aprecien encara els cabells de la figura, el relleu de la boca, nas i ulls. Sembla representar la figura d’un àngel. L’altre cap presenta un rostre més allargassat, amb barba i corona. Desconeixem, ara per ara, quina figura representa. Els altres dos caps estan molt malmesos per poder fer-ne una descripció. Les quatre cares del sòcol estan igualment decorades. El dibuix més clar es troba entre els dos caps més ben conservats. Es tracta d’un relleu dins un requadre. El relleu representa una Mare de Déu amb un nen Jesús assegut a la falda, al costat dret. La figura de la Mare de Déu apareix amb el cap recobert amb un mantell o hàbit. En una altre de les cares sembla reconèixer-se una altra silueta d’una Mare de Déu agafant un nen de més edat a la mà, tot i que no és clara la iconografia. Les restants cares són indesxifrables. (…) Ramon Cardona i Colell Informe-memòria de la segona prospecció arqueològica i trasllat de la Creu de la Vila

😉

Creu de terme o peiró

Una creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s’ubicava prop de l’entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.

Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s’alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons.

L’origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d’un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. Es té notícia documental d’aquesta tradició a la primeria del segle XI.

• Vikipèdia

😉