La foto del Pep

#TuNoEtsDeRiner, o sí, i saps quina és aquesta creu dedicada de un beat

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Creu de Julià Villanueva i Olza (Cenotafi)
Carretera del Miracle a Su, trencant de cal Marxant, Su, municipi Riner (mapa)

L’u de setembre de 1936, a l’antiga carretera de Su a Pinós, que passava pel Cap de la Serra, a uns cent metres de la carretera que va de l’Hostal de Boix a Su, les forces revolucionàries van matar a Julià Villanueva i Olza, religiós profés claretià nascut l’11 de setembre de 1869 a Villanueva de Araquil (Navarra). Li faltaven 10 dies per complir 67 anys quan el van matar a Su (Lleida).

Del 1900 al 1921 va ser missioner a Xile; després va estar a Cervera, Vic i Solsona, on, segons recorda la biografia de la beatificació, va ser sabater fins que va esclatar la revolució.

Va ser beatificat a Barcelona el 21 d’octubre del 2017, i a Forum Libertas hi trobem la seva història:

Es va presentar com a religiós, navarrès i sabater experimentat A la tarda del dia 21 de juliol de 1936, en haver d’abandonar la casa per desallotjament, es va traslladar immediatament al mas de Viladot, propietat de D. Ramón Viladrich i pertanyent a la parròquia de Brichs. El mas tenia una capella. Allà també es van refugiar altres claretians. Cada dia sentia Missa i combregava, i resava diverses parts del Sant Rosari, i la que es deia en família, ho feia de genolls. Juntament amb els altres missioners feia els actes piadosos establerts per la Regla per a la Comunitat. També feia altres devocions particulars. Als perseguidors els considerava com a enemics de l’Església que actuaven sota pressió de la maçoneria i del comunisme. Un dia de retir van parlar del martiri. El Germà deia que si arribés el cas Déu ajudaria de manera especial. De vegades va manifestar els seus desitjos de martiri. No tenia cap temor a la mort. Durant el temps que va estar a la masia el Germà treballava el que li permetien els seus anys fent neteja, tallant llenya i ajudant a la trilla. Els milicians van fer diverses visites a les masies de la parròquia de Brichs. Cap a la meitat d’agost, van anar a Viladot, Elías, àlies el Caria, i dos o tres més i van destruir l’altar i van cremar les imatges de la capella. En passar per l’era, on hi havia el Germà Villanueva amb quatre o cinc estudiants, el Caria els va preguntar: – Vosaltres qui sou? – Som els trilladors, van respondre. – No en teniu pinta. Segurament sou estudiants dels frares. – I vostè qui és? Van preguntar al Germà. Ell, que no era home d’ambigüitats, els respongué: – Sóc religiós, i per altra navarrès. Em podeu matar, però el meu desig és ser màrtir. Davant Déu ens veurem les cares. L’altre, fent-se el fanfarró per la força de l’arma que empunyava, va voler humiliar el Germà amb la clàssica lletania de blasfèmies i va deixar anar algun insult, com la cantarella de la ganduleria dels frares. En mala hora la va dir, doncs el Germà li va deixar anar amb tota vivesa: – Doncs vostè ha de saber que jo a casa tenia un bon passar; i, tanmateix, en els meus quaranta anys de religiós he viscut sempre de la meva feina i m’he guanyat el pa. I aprofitant l’ocasió que li va presentar el malvat, assenyalant amb el dit els peus d’alguns d’ells, va rematar: – I aquestes sabates que porteu, feina meva són. Així era n’efecte. El Germà, sent sabater del col·legi, havia confeccionat una bona provisió de calçat nou per als estudiants que aquell mateix estiu s’havien de traslladar a Cervera. Tot havia quedat a la sabateria del col·legi, que en ser saquejat pels milicians, van arrambar amb tot. Aleshores els milicians, en veure’s sense arguments, van recórrer a les amenaces. Però tampoc van aconseguir acovardir el Germà i els va dir amb veu ferma: – No em fa por. Ni vostè ni el seu fusell. Podrà matar-me, si vol, però no el temo, perquè hi ha un altre jutge suprem davant del qual ens hem de veure les cares vostè i jo. Aquella mateixa tarda, uns quinze individus de la Comunitat, allotjats a les tres cases veïnes de Viladot, del Rotés i del Gudai, es van reunir en bosc equidistant i van escoltar el relat dels fets de boca del mateix Germà. Aquest tipus de reunions en què sentien missa, feien les pregàries comunitàries i tenien les seves plàtiques, les van poder tenir fins a la tercera setmana d’agost. Quan les circumstàncies no van permetre aquestes reunions es va donar a cadascun un mirall de butxaca on pogués portar les Hosties Consagrades i combregar. Cada grup d’estudiants el dirigia un Pare, que els atenia espiritualment. Els refugiats a altres comarques no van tenir tantes facilitats. El Germà Villanueva va ser a Viladot des de la dispersió de la comunitat amb edificació de tots. A partir d’aquest succés es va traslladar a la masia veïna de Rotés. Aquí també van fer la seva visita els del Comitè de Solsona al Sr. Albareda i els missioners van poder escapar al bosc, entre els quals hi havia el Germà Villanueva. Els fugitius tenien previst romandre diversos dies al bosc fins que passés la tempesta. En consideració de l’avançada edat del Germà, 67 anys, que encara que estava valent ja no aguantava tant trot, el Superior, P. Juan Codinachs, li va indicar al Germà que tornés al mas de Viladot, com els mateixos amos havien sol·licitat. Allà va arribar al capvespre. Era l’1 de setembre de 1936. Una hora després es van presentar els del Comitè per aturar el Germà i es van trobar amb l’estudiant José Casajús Alduán, accidentalment aquella tarda a Viladot, però van començar l’excusa d’identificar algú, a qui se’ls va oferir Josep, que amb evasives intentava esquivar la situació, però l’objectiu dels milicians era el Germà, i ells li van dir: – Aquell vellet sí que el coneixeràs.  – Crec que sí, però no sé, va respondre ell. Van continuar interessant-se pel Germà i la filla religiosa de la casa va dir que era a dalt, amb la intenció d’evitar un registre. Com que el Germà ja no tenia temps per escapar-se, els de casa li van aconsellar que es tirés al llit, com si estigués malalt, perquè tinguessin compassió. Els milicians van pujar, ho van trobar, no en van fer cas i ho van baixar de males maneres i amb violència. Les dones de la casa preguntaven als milicians què on se’l emportaven i què anaven a fer amb ell, a la qual cosa dos individus van contestar que era cosa de poc temps, que es tractava d’aclarir qui eren certs individus que tenien detinguts a la carretera i que en depenia que el veiessin novament als cinc minuts, ja que en cas contrari el ficarien a la presó. El Germà Villanueva no va obrir la boca en tot el temps. Quan se l’emportaven entre tots dos, l’estudiant es va oferir al seu lloc, però els milicians no ho van acceptar i li van dir que se n’anés. Al Germà el van conduir a la carretera de Solsona a Cervera on esperava la interlocutòria. Estava a prop del mas Viladrich. Allí van començar a insultar de la manera que els era habitual de paraula i obra. Li van preguntar per què portava tants diners en so de burla, ja que portava poques pessetes. El Germà va respondre que anava de viatge. – El viatge ha de ser molt llarg, li van dir. – Suposo que l’eternitat, va contestar. El van seguir maltractant amb la intenció d’obtenir una declaració dels objectes de valor i els diners de la comunitat, ja que pel que sembla el que van trobar no n’hi havia prou per a les seves apetències ni satisfeia les seves ments distorsionades per les propagandes contra l’Església. El maltractament era tan brutal, amb cops terribles, que el Germà alguna vegada cridava: – Per Déu, prou! Amb la interlocutòria el van portar fins a un camp de can Vendrell a dos quilòmetres de Su, al costat de la carretera que va a Pinós, prop del Km. 11 de la carretera del Miracle a Su. Abans d’afusellar-lo el van despullar i el van fer excavar la fossa a ell mateix. El Germà Villanueva va demanar que, com a favor, li van tornar els rosaris i el crucifix reliquiari del P. Claret, a la qual cosa els assassins hi van accedir. Es va agenollar i es va posar a resar, perquè estava convençut que el matarien. Quan va acabar de resar es va penjar els rosaris i el crucifix al coll i va ajuntar les mans al pit resant amb tota atenció. Va fer constar que donava gustós la vida per Déu i les ànimes i que perdonava els seus assassins. Aleshores van descarregar diversos trets que van anar a parar un al front, un altre sota un ull, un altre darrere de l’oïda, un altre es va perdre i va quedar un balí sense explotar. El pistoler principal va ser Mariano Viladrich, resultant desconeguts els seus companys. L’hora d’execució va ser les 10 de la nit de l’1 de setembre del 1936. Els assassins, un cop mort el Germà, referint-se als rosaris que portava al coll, van dir: – Aquest ha de ser el passaport, en al·lusió al llarg viatge del que havia parlat. Els mateixos assassins el van enterrar a la fossa excavada superficialment al camp de Vendrell. La gent dels voltants anaven a la nit a venerar el màrtir i resar sobre el seu sepulcre. El dia 8 de maig del 1939 va ser exhumat el cadàver trobant complet i traslladat al cementiri de Solsona al costat del cadàver de l’estudiant José Vidal. A més es van trobar alguns botons, les soles de goma de les espardenyes, trossos dels rosaris, el sant Crist i algunes medalles. Una senzilla creu de fusta recordava el lloc de la seva mort portant sota el seu nom el següent epitafi: Aquí va morir predicant la seva fe catòlica. Podeu llegir la història dels màrtirs a Holocaust catòlic (Amazon i Casa del Llibre).

El vuit de maig de 1939 fou traslladat el seu cadàver al cementiri de Solsona, deixant en el lloc del martiri una senzilla creu de fusta que més endavant fou substituïda per una de pedra, amb un sagrat Cor de Maria al mig dels seus braços; sota el nom del Germà Villanueva, hi ha una inscripció que diu: “Martirizado por Dios“.

El 2 de febrer de 1956 se’l traslladà, junt amb l’estudiant Josep Vidal Balcells, a l’Església del Cor de Maria de Solsona.

• Lluís Badia i Torras – Martirologi Solsoní – Germà Julià Villanueva i Alza (pdf)
• BEATO JULIÁN VILLANUEVA OLZA – Parroquia San Martín de Porres – Hermosillo, Sonora, México (web)
• BEATO JULIÁN VILLANUEVA OLZA – Parroquia San Martín de Porres – Hermosillo, Sonora, México (pdf)
• Forum Libertas – Julián Villanueva Olza – Asesinado por presiones de un vecino de sus padres (web)
• Declaració sobre el martiri de Julián Villanueva a la Causa General, lligall 1466, expedient 23, foli 34 (imatge)
• Montserrat Riu Mas – Solsona i els Claretians – Recopilació d’articles publicats al CELSONA (pdf)

😉

Dos beats màrtirs de la Guerra Civil tenen un altar a Solsona
Església del Cor de Maria – 10 de novembre de 2019

El diumenge 10 de novembre tingué lloc la magna celebració de col·locació a l’altar nou de l’església del Cor de Maria de les relíquies de dos màrtirs claretians morts per la persecució religiosa del 1936, Julián Villanueva i Josep Vidal, declarats beats en la celebració de la Sagrada Família de Barcelona del 21 d’octubre de 2017.

Qui són els dos beats màrtirs? Estudiant Josep Vidal Balsells, màrtir claretià Nasqué l’any 1908 a Santa Coloma de Queralt. Ingressà a la congregació claretiana. El 1935 feu la professió religiosa. Com a estudiant claretià passà a Solsona. Era un jove excel·lent, apostòlic, molt pietós. Estava disposat a acceptar el martiri com una gràcia especial. Amb l’arribada de la guerra passà a refugiar-se en diversos llocs del Solsonès. Finalment, a Navès. Escrigué una carta als seus pares, demanant-los que l’anessin a buscar. Aquesta caigué en mans del Comitè de Santa Coloma de Queralt. Llavors, uns revolucionaris l’anaren a buscar. El trobaren a cal Grifé de Navès. Li digueren que el portarien a casa. Ell s’ho cregué. Pujaren al cotxe. Agafaren, però, direcció Berga. Aquell 22 d’agost de 1936, a la carretera, davant de la casa Torrecanuda, morí màrtir. Va ser enterrat a la parròquia de Solsona. Julià Villanueva i Olza, màrtir claretià Nasqué l’any 1869 a Villanueva. Ingressà a la congregació claretiana. El 1898 féu la professió religiosa. Al esclatar la guerra estava al seu destí, Solsona. Anà a refugiar-se a la masia Viladot. A primers d’agost uns revolucionaris cremaren l’altar de la capella d’aquesta masia. Li preguntaren al germà qui era. Respongué: jo sóc religiós, catòlic, apostòlic, romà, i, a més, de Navarra. Llavors, al anticlerical que l’apuntà, li digué: no em féu por ni vos ni el vostre fusell. Podeu matar-me, però vos i jo haurem de presentar-nos algun dia davant del tribunal de Déu, i Ell és el Jutge suprem… Havent-hi molts testimonis, no el mataren. Però, el 1 de setembre de 1936 els revolucionaris tornaren a cal Viladot. Els allí refugiats, fugiren. Mes tard el germà tornà cap a la casa. Al vespre, uns revolucionaris, molestos per la seva confessió religiosa, anaren a buscar-lo. El pujaren a un cotxe, el maltractaren molt. L’auto parà uns dos quilòmetres abans de Su. El feren baixar. Li arrancaren els vestits. Li digueren que el matarien. S’agenollà, pregà uns minuts. Els digué que els perdonava i que pregava a Déu que la seva sang els convertís. Allí fou màrtir. Fou enterrat a la parròquia de Solsona. Les restes d’ambdós claretians foren traslladades el dos de febrer de 1956 a l’església de la Parròquia de Solsona.

• Nació Solsona – 20-10-2019 – Dos beats màrtirs de la Guerra Civil tindran un altar a Solsona (pdf)

😉