La foto del Pep

#TuNoEtsDeSantLlorenç, o sí, i saps on és la patrona de Sant Llorenç de Morunys

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Mare de Déu dels Colls
Capella de la Mare de Déu dels Colls,
situada a l’Església de Sant Llorenç de Morunys (mapa)

Capella dedicada, en tots els seus detalls, a la Mare de Déu, que, amb l’advocació dels Colls, és la patrona de la vila de Sant Llorenç de Morunys.

La imatge de la Mare de Déu dels Colls o Mare de Déu Descoll És una imatge de la Mare de Déu que apareix seient i de l’Infant damunt el seu genoll esquerre. És una imatge on ambdós personatges són bruns. Diu la llegenda que fou trobada per dos monjos benedictins del monestir de Sant Llorenç i un pastor al segle XIII, al Puit, on hi ha la capella de la Mare de Déu dels Àngels. Narcís Camós a la seva obra ”Jardín de Maria ” l’any 1657 descriu per primera vegada la imatge de la Mare de Déu del Colls o Descolls com ell mateix cita textualment i, la llegenda de la seva aparició: “Vivian antiguamente en esta iglesia y casa –en referir-se a Sant Llorenç de Morunys- religiosos de San Benito. Salían algunas veces por aquellos montes a ejercitarse en actos de virtud, y sucedió que llegaron dos a dicho lugar, cerca del cual había un pastorcillo que aparentaba su ganado. El zagal oye voces, se acerca al lugar y encuentra sólo la imagen”. Descriu la imatge: “de madera y pintada de colorado la basquiña; el manto azul. Sentada; muy afable en su rostro. De altro tiene tres palmos y tres cuartos. Al Jesús tiene sentado en medio de su falda, vestido con sayo colorado. Da la bendición con la mano derecha. Está descalzo y mira al pueblo como la Virgen ”. Aquesta però no és la imatge que ha arribat als nostres dies. El 1711 se li encarrega una nova imatge a Joan Francesc Morató, el qual si bé fa una reproducció similar a l’original, incorpora algunes modificacions, entre les quals destaca la morenor de la pell de la Mare de Déu i de l’Infant i la manca de policromia que si disposava la imatge romànica. Durant anys van coexistir ambdues imatges que el poble va venerar simultàniament. El conjunt escultòric va patir greus mutilacions en el decurs de la guerra civil. La imatge de la Mare de Déu dels Colls del centre del cambril també fou gairebé destruïda. Tot i així es va conservar gran part del cap i gràcies a la documentació fotogràfica, l’artista Jaume Pujols , alies “El Pipes ” la va reconstruir entre 1942 i 1944. Festa Catalunya – Capella dels Colls (bloc)

• Verge dels Colls – Sant Llorenç de Morunys – 1923 – FFS Josep Salvany i Blanch (jpg)

La capella de la Mare de Déu dels Colls, situada a l’Església de Sant Llorenç de Morunys, és una de les obres més representatives del barroc català. Fou obrada entre els anys 1773 i 1784 per l’escultor de Folgueroles, Josep Pujol i Juhí, i l’estil correspon a un barroc tardà ja molt carregat.

És molt destacable la cúpula, però en general, tot el conjunt expressa la gran capacitat compositiva i escènica de l’escultor, enaltida amb l’excel·lent daurat i pintat que fou realitzat entre el 1784 i 1789 per Ramon Moliner.

Tots els temes esculpits són dedicats a la Verge dels Colls: el Magnificat al gran plafó de la dreta, la Salve a la cúpula i les Lletanies als pilars. La capella té un cambril amb la imatge refeta de la Verge, la base de la qual quedà afectada el 1936.

La capella fou sufragada per la confraria dels Colls, una congregació laïcal d’origen medieval molt influent en la història de la vila.

ESQUEMA DE LA CAPELLA La capella, esculpida i daurada entre 1773 i 1789, està dedicada en tots els seus detalls a la Mare de Déu, que, amb l’advocació dels Colls, és la patrona de la vila de Sant Llorenç de Morunys. L’espai es pot dividir en dos àmbits: el primer des de l’arc d’entrada fins l’altar, i el segon, el cambril de la Verge, darrere l’altar. Cada un d’aquests àmbits és coronat per una cúpula amb llanternó per on entra la llum natural projectant un fantasiós i devocional joc d’ombres i clarors sobre una escenografia barroca única. 1 – EL CAMBRIL I LA IMATGE Entrant a la capella la mirada es dirigeix al centre i al fons del cambril coincidint amb les imatges dels patrons Sant LLorenç i la Mare de Déu dels Colls. El primer, al centre del tambor, va acompanyat pels sants Agustí i Gregori papa (a l’esquerra) i per Ambròs i Jeroni (a la dreta) i a sota, a cada cantó de la imatge de la Verge dels Colls, trobem sant Tomàs d’Aquino i sant Bonaventura. Tots ells són doctors de l’Església i com a tals, sostenen un llibre obert a la mà. La seva presència dóna autoritat doctrinal als temes marians representats a la capella. Al lateral de l’esquerra del cambril trobem l’escena de la troballa de la Mare de Déu, i al fons i a la dreta, la processó dels frares benedictins que porten la imatge a l’església i l’adoren. L’espai del cambril queda tancat per un arc trilobulat, al intradós del qual hi figura l’Esperit Sant amb una aurèola lluminosa. 2 – LA CÚPULA Una prodigiosa cúpula, dedicada al càntic marià de la Salve Regina, corona l’espai central de la capella. La base de la cúpula queda sustentada pels quatre evangelistes, un a cada cantonada, en tant que testimonis directes de la vida de Maria. Per la banda de dalt, el casquet de la cúpula està format per quatre angelets que irradien llum dirigida a les escenes inferiors en les quals queden representats els versets de la Salve. Aquests, apareixen simbolitzats en dotze plafons, quatre al tambor i vuit a la base, profusament esculpits. A cada relleu hi figura el text corresponent que ajuda a identificar el verset del càntic i que mostra el caràcter catequètic, alhora que artístic, del conjunt. Tot plegat ofereix una gran vistositat que enlluerna la mirada del visitant. 3 – MAGNIFICAT El Magnificat és el cant expressat per la Verge en la seva visita a la seva cosina Elisabet, que a la capella ve simbolitzat per un gran i extraordinari plafó al pany lateral de la dreta. El plafó es pot dividir en tres bandes verticals: la central comença amb el símbol diví, segueix l’Esperit Sant sobre el llibre del Càntic sostingut per unes curioses figures al·lusives als quatre continents, i acaba amb l’encontre entre Maria i Elisabet. A la banda de la dreta s’hi concentren els personatges orgullosos i vençuts: el diable i Nabucodonosor. En canvi, a l’esquerra hom troba la Salvació: l’àngel amb fruits, l’arca de Noè i la transformació de David, de pastor a rei d’Israel. A sota del plafó s’estén el banc privilegiat reservat als priors de la confraria dels Colls que fou qui sufragà l’obra artística de la capella. 4 – LLETANIES Les lletanies són evocacions a atributs de la Verge. A la capella n’hi ha vuit complementant les manifestacions escultòriques principals. A l’arc d’entrada trobem Turris Davídica i Rosa mystica. Al de l’esquerra, que connecta amb el presbiteri, hi ha també quatre escenes de lletanies relacionades amb la maternitat de Maria, destacant Fili Redemptor mundi Deus i Causa nostra laeticiae pel tractament minuciós dels detalls. Prop de l’altar, hi ha els relleus Christi audi nos i Christi exaudi nos que remarquen el paper de Maria com advocada i intercessora. L’autor de la capella fou l’escultor Josep Pujol i Juhí nascut a Folgueroles (Osona), el qual s’inspirà en estampes i il·lustracions dels gravadors alemanys germans Klauber pel que fa a les escenes de la Salve, el Magnificat i les Lletanies. S’ha de destacar també l’excel·lent treball de l’artista d’Olot Ramon Moliner en el daurat i policromia general de la capella.

• La Vall de Lord – Altar dels Colls
• La Vall de Lord – Església de Sant Llorenç de Morunys
• Viquipèdia – La Confraria dels Colls
• Tríptic del l’altar dels Colls de Sant Llorenç de Morunys (pdf)

😉