20/10/2025
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta llinda
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
😉
Cal Sastre Planes
Travessia de Sant Josep de Calassanç 8 (mapa)
L’origen del seu nom és evident, és l’ofici i el cognom de la família. A la llinda d’una de les finestres hi ha escrit Cal Ganivater Vell. La casa fa cantonada i és un bon hàbit passar-hi sovint pel davant per a poder gaudir de la multitud de detalls que es poden veure en la seva façana.
A l’entrada del bloc des fòssils ibèrics dedicat a “La casa del Fòssils o cal Planes” destaquem la següent informació de la casa:
| … L’edifici sembla que és relativament antic, ja que ens han informat que es va construir a finals del s. XIX, l’any 1882 i, des de lluny, res no fa sospitar que pugui tractar-se d’un edifici singular, un cas únic a la ciutat i rar a tot Espanya. Observat de prop, es va descobrint que les façanes presenten un tipus molt particular d’ornamentació, la qual el diferencia, molt clarament, dels altres edificis confrontants . De tots els elements arquitectònics, de tipus decoratiu, els que aporten la major originalitat, a aquest edifici, sense ser els únics, però sí els més característics, són els innombrables fòssils que estan adherits a la part inferior d’ambdues façanes, en una franja compresa entre els 0.75 i els 3,5 m, d’alçada. (A un costat) Petita finestra, a escassament 1 m. altura, en la llinda de la qual figura la inscripció: R. TORREGASSA R. 1882, indicant el primer propietari i constructor i la data de construcció de l’edifici. (A l’altre costat) Petita finestra, a escassament 0,6 m. altura , en la llinda del qual figura la inscripció: R. PLANES TORREGASSA 1968, indicant el propietari remodelador i la data de les obres de remodelació. Al seu voltant, al mur, es poden veure diversos tipus de fòssils: corals solitaris, motlles interns de gasteròpodes, corals colonials, eriçons… Ramon Planes Torregassa, anterior propietari de l’edifici, va ser la persona que va decidir canviar l’aspecte primitiu de l’edifici que alguns anys abans havia heretat dels seus pares, ornamentant-lo amb la incorporació de centenars de fòssils a les façanes, la col·lecció dels quals constituïen una de les seves moltes aficions personals. L’elecció d’una decoració arquitectònica, tan atípica, possiblement, es va fer amb la intenció de singularitzar i personalitzar un edifici antic, de tipologia molt tradicional, dotant-lo d’un nou aspecte, molt més nou i original. En segon lloc, potser aquesta remodelació de les façanes responia a la intenció del propietari de demostrar, de forma pública i ben ostensible, el seu interès per l’aspecte estètic dels fòssils, de la comarca i de comarques veïnes. La distribució dels fòssils a les façanes afecta la part corresponent a la planta baixa, mentre que a la resta de les façanes hi ha altres elements decoratius, força curiosos i que potser tenien per finalitat mostrar, de forma pública, el seu interès per les antiguitats i la cultura popular. Segons ens ha informat Ramón Planes Albets, el seu actual propietari i fill de Ramon Planes Torregassa, l’època d’inici de les activitats de l’ornamentació, actual, de l’edifici, va anar cap a mitjans de la dècada dels anys 60, finalitzant aquests treballs cap a finals de la dècada de 1970 o principis de la de 1980. El període de major activitat 1970, bienni durant el qual es realitzaven unes obres de restauració i reformes del vell edifici familiar que havent estat construït el 1882, necessitava adequar-lo a les necessitats dels temps moderns. Ramon Planes Torregassa no era un col·leccionista sistemàtic, ni expert, sinó que ho feia impulsat per interès localista i sentit estètic, tampoc recol·lectava personalment els fòssils que col·leccionava, ja que mai havia sortit al camp a buscar i recollir cap fòssil per a la seva col·lecció particular, sinó que recol·lectava durant les seves visites a certes botigues d’antiquaris, seleccionava i comprava aquells que li agradaven més, pel seu aspecte estètic i raresa. El principal proveïdors de fòssils, a qui va visitar amb més assiduïtat, era un fondista de la localitat d’Oliana, persona que comprava exemplars fòssils, a diversos recol·lectors locals, que després acumulava a la seva rebotiga, amb destinació a la venda posterior. Els fòssils més “rars i espectaculars” eren oferts a certs clients “selectes” que passaven, ocasionalment, pel seu establiment ia aquells altres que, com Planes Torregassa, eren col·leccionistes de fòssils i que, coneixent aquesta altra activitat paral·lela, expressament, acudien per adquirir els exemplars que li interessaven, pagant-ne un bon preu. A causa de determinades circumstàncies geològiques, la zona dels voltants de la població d’Oliana, és molt rica i variada en fòssils mesozoics i cenozoics. Cal tenir present que la presa d’Oliana, propera a aquesta població, està construïda, més o menys, a la línia divisòria entre terrenys mesozoics (Cretàcic i Juràsic) i cenozoic (Eocè superior i Oligocè). Aigües a dalt de l’esmentada obra hidràulica, és a dir, una mica més al nord, afloren els materials mesozoics i aigües avall de l’esmentada obra, és a dir, un poc més al sud, afloren materials cenozoics. Això fa que l’antiguitat, de la majoria, dels fòssils usats a la decoració, estigui compresa entre 200 i 34 MA (milions d’anys). A causa dels seus variats i amplis coneixements culturals, l’ajuntament de Solsona, va encarregar a R. Planes Torregassa, cap a finals dels anys 60, el disseny i l’organització del nou Museu Etnogràfic Municipal, que ocuparia algunes dependències, al mateix edifici de l’ajuntament. El fons museístic inicial, es va constituir a partir de diverses donacions i cessions, de multitud de propietaris particulars, de la població. Ja llavors, R. Planes Torregassa va fer col·locar, al local de l’exposició, una vitrina on es mostraven diversos exemplars fòssils, la majoria, pertanyents a la seva col·lecció personal i procedents de la zona d’Oliana, perquè els seus conveïns i visitants poguessin gaudir de la seva observació, juntament amb altres vitrines dedicades a l’exposició d’indu oficis rurals, utensilis artesanals, instruments domèstics, ganiveteria, objectes religiosos d’ús domèstic, armes curtes antigues, documentació històrica, etc… … – 20120605 – FOLKLORE DE LOS FÓSILES IBÉRICOS – Fósiles usados como ornamentación arquitectónica – ‘La Casa dels Fòssils’ o ‘Ca’l Planes’, Solsona (Lleida) (bloc) |
- Ramon Planes Torregassa – Parlem de fires – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- 20120605 – FOLKLORE DE LOS FÓSILES IBÉRICOS – Fósiles usados como ornamentación arquitectónica – ‘La Casa dels Fòssils’ o ‘Ca’l Planes’, Solsona (Lleida) (bloc)
- 20120605 – FOLKLORE DE LOS FÓSILES IBÉRICOS – Fósiles usados como ornamentación arquitectónica – ‘La Casa dels Fòssils’ o ‘Ca’l Planes’, Solsona (Lleida) (pdf)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on has d’anar per veure aquest fòssils
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la llinda de CAL GANIVATER VELL del S. XVIII
😉