La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps que “a l’estiu quan són les nou; són les set hores de sol“

Si no ho saps ben bé a quina hora som, clica aquí.

😉

Rellotge de Sol a Cal Llarg
Carrer del Blat 26 (mapa)

La foto del Pep d’avui és d’un rellotge de sol, dels molts que n’hi ha d’escampats per les cases de Solsona, per recordar que el proper cap de setmana hi ha canvi d’hora, per passar del horari d’estiu a l’horari d’hivern.

Això si, tant a l’estiu com a l’hivern, l’hora del rellotge no s’ajusta a l’hora del sol, tal com ens ho recorda la cançó del Raimon: “A l’estiu quan són les nou“.

Aprofitarem aquesta fotografia per explicar quin és l’origen d’aquest desajust horari.

😉

A l’estiu quan són les nou
són les set hores de sol
Raimon, primera cançó de l’àlbum “Rellotge d’emocions” (2011)

A l’estiu quan són les nou Raimon A l’estiu quan són les nou són les set hores de sol aquí, per ara. A l’hivern quan són les nou són les vuit hores de sol aquí, per ara. Com m’envaeix el cos la teua absència, com desaprenc les coses que sabia, com cada nit que passa i cada dia sent el desig de la teua presència. A voltes pense que sense tu no hagués fet res, mai de la vida. A voltes pense que amb tu no faré res mai de la vida. Quan pense que pense aquestes coses pense que sóc un desfici enamorat. A l’estiu quan són les nou són les set hores de sol aquí, per ara. A l’hivern quan són les nou són les vuit hores de sol aquí, per ara. Per a que tu pugues ser tu jo no he deixat de ser jo, per a que jo puga ser jo tu no has deixat de ser tu: Tu i jo hem volgut sempre ser-ne dos. El temps cantat, el temps contat, el temps comptat, que ara em queda I que no sé si el cantaré, si el contaré, si el comptaré, ni si me’n queda. A l’estiu quan són les nou són les set hores de sol aquí, per ara. A l’hivern quan són les nou són les vuit hores de sol aquí, per ara.

Rellotge d’emocions (2011), és l’últim disc amb composicions noves de Raimon. Aquell àlbum s’obria amb A l’estiu quan són les nou, una altra declaració d’amor: “Tu i jo hem volgut sempre ser-ne dos”. És un Raimon enamorat i alegre, que canta perquè se sent afortunat. Canta transmetent tota una vida musical, dominant el tempo i canviant el to per atacar l’estrofa definitiva com si fos la cosa més senzilla del món. Aquest és un dels llegats de Raimon: saber posar la veu a lloc i evitar malbaratar l’emoció amb exhibicionismes i focs d’artifici.

• Ara – 28/11/2020 – La música de Raimon explicada en 10 cançons (web)
• Ara – 28/11/2020 – La música de Raimon explicada en 10 cançons (pdf)

😉

El canvi horari espanyol, un cas únic al món que prové del nazisme
Quina és la història que hi ha darrere el canvi d’hora? Qui en va parlar primer?

El canvi d’horari espanyol actual es va impulsar l’any 1940. Al número 68 del Butlletí Oficial del govern franquista, publicat el 7 de març, s’hi deia: “Considerant la conveniència que l’horari nacional vagi d’acord amb el d’alguns altres països europeus, i els avantatges de tota mena que l’avançament temporal de l’hora implicarà, disposo que el dissabte 16 de març, a les vint-i-tres hores, s’avanci l’hora legal de seixanta minuts.” L’ordre va fer que l’Espanya franquista passés a homologar-se voluntàriament a l’hora central europea o CET (el fus horari que va una hora endavant respecte del temps universal coordinat o UTC), la que l’Alemanya nazi havia imposat a tots els territoris ocupats amb horari diferent: Bèlgica, França, Luxemburg, els Països Baixos i Polònia. L’estat espanyol no era pas obligat a adoptar el CET i la va adoptar, simplement, per motius d’afinitat ideològica amb el règim nazi. L’ordre del 1940 era explícitament temporal i possibilitava tornar a “l’horari normal”. I, sobretot, perquè l’adopció de la també anomenada hora de Berlín era totalment irregular aplicant-hi criteris geogràfics. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, tots aquests estats van mantenir l’horari centreeuropeu i fins i tot s’hi van afegir Andorra, Gibraltar i Mònaco. Amb tot, el manteniment del CET a l’estat espanyol fins a l’actualitat és el que causa més estranyesa, atès que és un cas únic. El primer canvi horari a l’estat espanyol va ser l’any 1918, tot i que entre els anys 1920 i 1925, i entre el 1930 i el 1936, no es va fer mai. Benjamin Franklin, el primer a parlar del canvi horari La primera personalitat que va parlar sobre el canvi d’hora va ser el polític i científic Benjamin Franklin, l’inventor del parallamps i considerat un dels pares fundadors dels Estats Units. L’any 1784 va enviar una carta a The Journal de París en què explicava com els ciutadans podrien estalviar-se l’ús d’espelmes si adaptaven els costums a les hores de llum. En l’article, Franklin –que aleshores era l’ambaixador dels Estats Units a l’estat francès– explicava que s’havia llevat a les sis del matí sobtadament arran d’un soroll, i que el va sorprendre que entrés tanta llum solar per la finestra. I va proposar unes quantes mesures per a estalviar energia. Dos-cents anys després, a començament del segle XX, el constructor anglès William Willet va impulsar la proposta de l’horari d’estiu. L’any 1907, va publicar un pamflet anomenat El desaprofitament de la llum del dia, en què suggeria que els rellotges havien de ser avançats vuitanta minuts a l’estiu. Això faria que les tardes tinguessin llum durant més temps i també l’estalvi de 2,5 milions de despeses en il·luminació. William va proposar que els rellotges fossin avançats 1 hora i 20 minuts a les 2 de la matinada els diumenges successius d’abril i que fossin retardats la mateixa quantitat de temps els diumenges de setembre. 1916, el primer any en què es fa el canvi horari Les idees de Franklin i Willet es van portar a la pràctica i oficialment l’any 1916 a Alemanya en plena Primer Guerra Mundial. Ho va impulsar Guillem II d’Alemanya amb l’objectiu d’estalviar combustible durant la guerra, una mesura que es va estendre en uns altres països europeus. El 1916 mateix, els Estats Units també va impulsar el canvi d’hora amb l’objectiu d’estalviar combustible quan hi hagués mancances arran de la Primera Guerra Mundial. En plena Segona Guerra Mundial, el govern va obligar tots els estats membres a establir l’horari d’estiu per estalviar recursos i energia. Divisió del món en fusos horaris El 1884, vint-i-set països van signar a Washington (EUA) un acord internacional en la Conferència del Meridià, en què es va dividir el món en vint-i-quatre fusos prenent com a referent el meridià de Greenwich. El temps mitjà de Greenwich o GMT (Greenwich Mean Time) és el temps solar mitjà a l’Observatori Reial de Greenwich, prop de Londres (Anglaterra), que per convenció és a zero graus de longitud. El meridià de Greenwich, cal recordar-ho, passa ben a prop de Fraga i de València. A Europa, se segueix a la Gran Bretanya i a Portugal, i, per lògica, s’hauria d’aplicar a la resta de la península ibèrica i a l’estat francès.

• VilaWeb – 27.10.2023 – El canvi horari espanyol, un cas únic al món que prové del nazisme (web)

😉

Rellotges, l’hora oficial i els trens

😉